Text del 2002.
“L’agricultor és la peça essencial per aconseguir un oli de qualitat”
L’oli és un d’aquells productes naturals que a més de formar part de la nostra alimentació diària té unes característiques de color, aroma i sabor que el fan ser molt apreciat en els entorns gastronòmics. L’oli que es produeix a Catalunya té unes qualitats excepcionals que el fan únic al món. La major part dels productors de les nostres terres s’agrupen entorn de l’Organització de Productors Oliaires de Catalunya, que n’aplega més d’11.000 (entre agricultors i propietaris d’oliveres). Tot i que el volum d’elaboració d’olis és molt elevat, hi ha una assignatura pendent per a aquest sector, la comercialització del seu producte a escala mundial. Avel·lí Veà és el president de l’Organització de Productors Oliaires de Catalunya i “pagès, fabricant i comercialitzador d’oli d’oliva.” Representa la tercera generació de productors d’oli de la família i coneix a bastament un sector que l’enamora i que defensa de tot cor.
El gran repte pendent dels productors catalans és guanyar el pols a les empreses italianes de comercialització d’olis que des de fa anys compren l’oli produït al territori espanyol i el distribueixen arreu del món. “El problema de la distribució d’olis catalans s’inicia durant el període de postguerra. Aquest fet ens va portar a entrar tard en el camp de la promoció de l’oli d’oliva i avui els italians tenen el domini absolut arreu del món de l’envasament d’aquest producte natural. Espanya és el principal fabricant d’oli d’oliva i Itàlia el principal distribuïdor mundial d’olis espanyols. Des de Catalunya i des de la nostra organització s’està treballant per guanyar mercat i promocionar els nostres olis directament, sense intermediaris.”
Tampoc la Unió Europea no està contribuint a millorar aquesta situació. “Tenim poc suport de la UE per millorar la comercialització i l’exportació directa dels olis. En canvi, sí que ens ha ajudat en la producció.”
La producció d’olis espanyols no deixa d’augmentar. S’han ampliat les zones de referència i també el nombre de plantacions, cada vegada més modernes. “A les terres de Lleida hi ha finques que van ser plantades fa segles. Abans, l’olivera començava a produir fruits de forma intensiva al cap de molts anys d’haver-se plantat. Això avui no passa: quatre o cinc anys després de plantar l’arbre, el volum de producció d’olives és elevat gràcies als nous sistemes de conreu introduïts fruit de la investigació, sobretot amb la tecnologia dels vivers. Sols al territori nacional, s’ha passat d’una mitjana de producció de 600 milions de litres d’oli, en la campanya 2001-2002, a 1.200 milions en la darrera campanya.”
Però no només s’ha de parar compte en la producció, sinó també en la qualitat dels olis: “Ha crescut molt gràcies a l’adquisició de maquinària més moderna que ha permès introduir conceptes més avançats de fabricació.” Hi ha diferents factors que cal tenir en compte a l’hora d’obtenir un bon oli: “L’agricultor és la peça essencial per aconseguir un oli de qualitat. Avui totes les varietats d’oliveres existents donen un bon producte amb diferents característiques. El pagès ha de cultivar l’olivera perquè efectuï una producció idònia en funció del volum de l’arbre, la pluviometria, el sòl, l’altitud i la varietat. La missió de l’agricultor és intentar que l’arbre produeixi el màxim sense perjudicar la qualitat del producte. També és bàsic escollir correctament el moment de recollir els fruits. Els sistemes de recollida de l’oliva han canviat. Si bé encara hi ha molts agricultors que prefereixen el sistema tradicional de collita manual, s’han introduït les màquines vibradores, que no perjudiquen l’arbre i el fruit, i a les plantacions intensives màquines que copegen l’oliva. També és important traslladar l’oliva amb rapidesa a la premsa, no més enllà de 24 hores, per dur a terme el procés de transformació. D’aquesta manera s’aconsegueix un oli molt més bo i d’alta qualitat.”
Aquest fruit de la naturalesa forma part de la dieta i la cultura mediterrànies des de fa més de 2.000 anys. L’olivera és un arbre autòcton de la conca mediterrània. Aplicat al camp de la restauració, cal tenir en compte diferents aspectes: “L’oli no pot alterar el sabor d’un plat, s’ha de notar però no pot distorsionar. S’han d’utilitzar olis equilibrats i amb personalitat.”
Al mercat es poden trobar diferents tipus d’oli d’oliva: oli verge extra, oli verge fi, oli verge llampant, oli d’oliva i oli de sansa. No obstant això, l’elecció d’un o altre oli està molt en funció del consumidor: “Hi ha persones que prefereixen un oli dolç, molt aromàtic, de paladar suau, amb poc cos, i unes altres que opten per un oli més afruitat, agressiu… Tots dos tipus són bons i tenen qualitat, però el consumidor tria.”
L’oli d’oliva té unes propietats excepcionals, molt bones per a la salut. Segons Avel·lí Veà, “com a producte alimentari exigeix sistemes de fabricació totalment higiènics. La maquinària moderna ho fa possible. També s’ha de tenir cura de no tractar els arbres amb productes agressius. Hi ha la possibilitat de realitzar una producció integrada, és a dir, el pagès es compromet a tractar la plantació amb determinats productes que no són agressius i que no apareixen en l’oli final. La normativa marcada per la UE obliga a unes anàlisis químiques de l’oli que no tothom porta a terme.” El consumidor pot estar tranquil pel que fa als olis catalans, tots tenen una medalla de garantia de qualitat.
Itàlia té molt de terreny guanyat. Les ambaixades comercials que va crear fa dècades arreu del planeta van tenir un gran èxit. “Però els productors catalans hem de tenir clar que l’oli que es fa a Catalunya és el més bo del món. Només falta que la gent ho sàpiga, i una bona manera de fer-nos conèixer és a través de l’oferta gastronòmica. La Conselleria de Turisme de la Generalitat de Catalunya ens està ajudant a promocionar el nostre producte. La restauració és una via d’entrada a un país i al consumidor. A tots els restaurants s’hauria de poder escollir l’oli, per mitjà d’una safata o d’una carta, igual com es fa amb els vins. Hem de tenir més cura d’aquests aspectes i aconseguirem que els olis catalans tinguin un nom propi i siguin coneguts i valorats arreu del món.”
