Text del 2003.
“Les obres d’enginyeria han de ser funcionals”
ASINCA va néixer el 1986 amb la finalitat d’actuar com a patronal de les empreses d’enginyeria de Catalunya. Es pretenia crear un organisme que defensés els interessos d’uns associats sense cap suport institucional. Les enginyeries representades a Asinca tenen seu a Catalunya, amb projectes dins i fora de l’Estat espanyol. Partint d’aquesta premisa, es va configurar una estructura de treball associatiu que al llarg dels darrers anys s’ha mostrat activa i positiva per a les empreses associades, fins al punt que ASINCA avui representa a la gran majoria de les empreses d’enginyeria catalanes. El seu president és Blai Serena, enginyer de camins, que considera que l’actuació de l’Associació és bàsica per al sector de l’enginyeria: “Estar associat és molt important i per a les empreses d’enginyeria és una garantia davant de la societat. Des d’ASINCA defensem el reconeixement de l’activitat que duem a terme. Fem que sigui respectada per les institucions i també pels professionals del sector.”
ASINCA forma part d’una associació més gran de l’Estat espanyol, ASINCE. Per una banda, hi ha una estructura pseudofederal que és la suma de les associacions existents a les comunitats autònomes. La de Catalunya va ser la primera a crear-se. El 18 de desembre de l’any 2002, ASINCE i TECNIBERIA (l’altra gran associació estatal) varen prendre la decisió de crear una única associació d’enginyeries amb seu a Madrid. ASINCA esdevingué la delegació de TECNIBERIA/ASINCE a Catalunya, però mantenint el 100% del contingut dels seus estatuts, una condició sine qua non per adherir-se a la fusió. “No hem volgut perdre cap coma dels Estatuts per continuar tenint independència i decidir cap a on adrecem els nostres esforços, què defensem o quines activitats endeguem. Som una entitat independent perquè no depenem de cap empresa de la construcció ni d’un grup financer. La formem empreses privades sense influències ni condicionants. Aquesta unió estatal d’associacions ha estat motivada per una situació que bàsicament es donava en les relacions amb l’Administració central. Es volia constituir un lobby de pressió cap al govern de l’Estat. La voluntat d’ASINCA ha estat no posar pals a les rodes (perquè hi ha empreses catalanes que treballen amb l’Administració de l’Estat) i al mateix temps seguir sent l’interlocutor a casa nostra.”
De totes maneres, per ASINCA les normes que regeixen la professió són clares: “Les normes són diàfanes, transparents i conegudes per tot el col·lectiu d’enginyers. Pel que fa a l’adjudicació de projectes o a les direccions d’obra, es realitza a través d’una oferta pública, concursos oberts a tothom amb unes regles ben definides.”
Les empreses d’enginyeria aglutinen equips pluridisciplinars de professionals que s’encarreguen de dissenyar uns projectes d’enginyeria que prenen forma i vida a les ciutats, pobles i infrastructures de comunicacions. La seva tasca és molt important i complexa, però no sempre prou valorada pel conjunt de la societat Els tècnics d’un equip d’enginyeria projecten carreteres, línies de ferrocarril, ampliacions de ports marítims, ampliacions d’aeroports, estacions depuradores d’aigües residuals, abocadors de brossa, instal·lacions d’edificis, etc. Són feines que es duen a terme des de les empreses d’enginyeria amb equips nombrosos de persones que disposen d’especialitats formatives diverses. Si bé a l’Estat espanyol hi ha empreses amb equips força nombrosos, encara no s’han configurat les estructures gegantines que trobem a Gran Bretanya o als Estats Units, que tenen plantilles de més de cinc-centes persones. ASINCA reuneix quaranta-una empreses que representen una mitjana de cinquanta persones: “Tenim enginyers de renom dins del col·lectiu com Joan Ramon de Closcà, una persona amb una dilatada trajectòria professional i que va participar molt activament en les infrastructures que es van construir pels Jocs Olímpics de 1992.”
Un aspecte que regeix les accions de l’Associació és la defensa de la qualitat de l’enginyeria. La cerca de la qualitat ha esdevingut un element cabdal en totes les professions i sobretot en el món empresarial. “ASINCA defensa la qualitat de l’enginyeria que es fa a Catalunya i la qualitat de les obres que s’hi realitzen, i més tenint en compte que a casa nostra els enginyers som responsables civils i penals dels treballs que duem a terme per a l’Administració. Per altra banda, el fet que l’oferta tingui la qualitat com a valor afegit fa que hi hagi un esperit de millora entre els professionals del sector, una necessitat d’anar-nos nodrint de noves tecnologies, de provar de fer les coses d’una altra manera, de pensar… Estem constantment perfeccionant la nostra feina i millorant-la. Aquesta millora continuada es pot complementar amb classes de formació per als nostres equips. Aquesta opció la prenen les empreses de forma independent, perquè dins del món de l’enginyeria hi ha moltes especialitzacions que implicarien haver de realitzar una diversitat molt àmplia de cursos. Com a Associació defensem programes comuns per al col·lectiu, per exemple de seguretat i salut, de promoció d’homologacions, d’ISO (9000 i 14000), etc. Precisament, diverses empreses de l’Associació estan engegant simultàniament el procés de certificació de la ISO 14000. Aquest treball conjunt manifesta la voluntat de l’Associació d’impregnar les enginyeries per a la millora de la qualitat. Mentre l’exigència de la societat vagi evolucionant, l’eficiència dels enginyers i de les obres anirà augmentant. La societat vol millors infraestructures de comunicacions, vol aigua reciclada que serveixi per recarregar els aqüífers, etc. La demanda esperona l’enginyer a assolir reptes lligats al concepte de qualitat.”
Hi ha enginyers que dediquen una part de la seva feina i dels seus treballs a investigar nous processos, que sovint estan vinculats al món del medi ambient: “Ara hi ha tecnologies per reaprofitar l’asfalt de la carretera. No hem d’accentuar l’explotació de graveres. Hi ha una consciència social sobre molts aspectes de la vida quotidiana que té com a consequència que els enginyers haguem d’imaginar i crear sense explotar la naturalesa. Els enginyers ens manifestem com a defensors de la naturalesa i actuem per protegir-la.”
Des d’ASINCA també es posen en marxa programes per projectar l’enginyeria catalana a la resta del món. “Promovem acords amb països europeus i de tot el món. En el marc del fenomen globalitzador i pel fet d’estar en una Europa unida, els problemes i les normes tenen un abast que sobrepassa els estats i es converteixen en internacionals. Som receptors d’inquietuds que transmetem als governs perquè les tinguin en compte a l’hora de signar acords amb altres governs. Volem que les enginyeries catalanes puguin treballar a l’exterior i que es trenquin tòpics: la dimensió de l’enginyeria no és un valor fonamental ni definitori del nivell, la qualitat i el know-how de l’empresa.”
Els principals clients de les enginyeries catalanes són les administracions públiques, com pot ser GISA (Gestió d’Infrastructures SA), que executa tota l’obra pública que es desenvolupa a Catalunya, l’Agència Catalana de l’Aigua o l’Ajuntament de Barcelona. “Puntualment hi ha altres grans clients com el Port de Barcelona o el de Tarragona. Precisament, les obres d’ampliació del Port de Barcelona han estat projectades per enginyeries de l’Associació.”
L’enginyer realitza habitualment obres de gran envergadura. Una acció emblemàtica i espectacular d’enginyeria és el Pla Cerdà, l’obra urbanística màxima de Barcelona, que va néixer de mans d’un professional de l’enginyeria. “Ildefons Cerdà era un enginyer de camins que va derivar els seus coneixements cap a l’urbanisme. En realitat, els enginyers tenen un paper i unes competències importants en matèria d’urbanisme. Ens encarreguem, també, dels temes de planejament.”
Però la seva tasca encara va més enllà: “Per exemple, estudiem els projectes de trànsit i de mobilitat. En el cas dels enginyers de camins, tenen competència exclusiva en la projecció de carreteres i en les obres hidràuliques. Les enginyeries apleguen un conjunt de tècnics per fer projectes d’obra pública, de medi ambient i de tot allò que té a veure amb les instal·lacions dels edificis que no pot realitzar cap altre professional.”
L’enginyer intervé en la construcció d’un edifici encara que sense marcar pautes estètiques. Les enginyeries són anònimes perquè la singularitat de les seves obres és minsa per a la majoria de la societat. “Nosaltres podem dissenyar la domòtica de l’edifici però no l’estètica. L’arquitecte té atribuïda aquesta funció, la de dotar l’edifici d’una aparença externa i interna. Això fa que l’arquitecte tingui un valor social atribuït i un nom singular que la societat coneix. En canvi, els enginyers tenim un nom d’empresa. Gairebé no hi ha cap enginyeria que porti el nom d’un enginyer, en part perquè el treball també acostuma a fer-se en equip. De totes maneres, els enginyers hem deixat de tenir una imatge gris, d’homes de números, per tenir-ne una de més moderna i creativa. A Catalunya, l’any 2000, es va decidir que s’havia de desviar un riu perquè negava d’aigua unes mines. Calia una obra d’enginyeria molt complexa. El resultat ha estat una construcció espectacular, un túnel de 150 m2 de superfície. La integració paisatgística, els recobriments i tot el conjunt és d’alt nivell. Una persona sense coneixements d’enginyeria no hi veurà la gràcia ni la grandesa de l’obra, però hi és. El mateix passa amb una carretera: es tracta d’asfalt pintat amb unes línies blanques i de baranes per evitar que els vehicles surtin fora de la via. No hi ha una estètica però sí un estudi acurat d’enginyeria i molts obstacles per superar. En un port es poden trobar alguns elements estètics però no gaires. Les fortes onades d’un dia de tempesta fan necessària la construcció d’estructures resistents que aguantin els impactes. Calen unes pedres amb uns pesos considerables que no acostumen a lluir gaire.”
L’enginyer que es dedica al càlcul de ponts és un dels que té més possibilitats d’exhibir la creativitat a través de les seves obres. “El pont de Tortosa sobre el riu Ebre té un carisma i una estètica que en altres tipus d’obres no sempre és possible realitzar. De totes maneres, tots els enginyers deixem una certa empremta a les obres que projectem.”
L’estètica esdevé un element complementari si tenim en compte que l’aspecte més important de l’obra d’enginyeria és la seva funció social: “Té tanta o més funció social la nostra activitat que la de l’arquitecte. Ningú discuteix que l’Eix Transversal tingui una funció social. D’alguna manera, la bellesa intrínseca d’aquesta via és el fet que la seva existència ha permès la comunicació entre zones distants i ha activat el comerç d’una part de Catalunya, la interior. La funció d’allò que fem no necessàriament permet un lluïment artístic. Les obres d’enginyeria han de ser funcionals.”
Tot i així, aquests professionals poden anar més enllà de l’estricta plasmació d’una idea, és a dir, “podem estar en el pas previ de la posada en paper de la idea i fer el que en anglès es denomina master plan. Això s’atribueix més als enginyers que opten per la via del planejament, on es marquen unes directrius, una viabilitat del projecte abans que es realitzi. En aquest pas previ, es dóna una visió global que podria ser, per exemple, un pla de carreteres i noves necessitats de comunicació per a Catalunya. El projecte en si té un àmbit més concret, fer un tram de carretera, fer una línia de metro. L’enginyeria entesa com a consultoria està per sobre del projecte concret.”
Les millores tecnològiques aplicades al món de l’enginyeria permeten dur a terme accions i obres que fa uns anys era difícil d’imaginar. “Podem construir una canonada traçant un recorregut de forma informatitzada amb aparells sofisticats als quals se’ls dóna unes coordenades sense haver de foradar superficialment el tram. Podem anar foradant per sota el traçat per on després passarà la canonada. Això és una obra d’enginyeria i d’enginy. La línia 9 del metro de Barcelona és una altra obra d’enginyeria espectacular per la qual s’ha necessitat una tecnologia que ha permès superar molts obstacles.”
Les noves tecnologies també han fet possible treballar amb més garanties. Una obra d’enginyeria acostuma a topar amb restes arquitectòniques: “Hem de paralitzar la nostra activitat quan trobem algun jaciment. Quan es va construir l’Eix Transversal es va descobrir un mosaic romà, el més antic de la comarca del Bages. Som conscients que hem de respectar aquestes restes històriques i seguir allò que determinen la llei i la Generalitat.” Professionals com els que s’agrupen a ASINCA són els representants d’una enginyeria, la catalana, que ha demostrat tenir un nivell molt alt, comparable al de les grans enginyeries de tot el món.
