Text del 2002
“Garantim que les decisions polítiques s’adoptin seguint la normativa legal”
La funció principal del Col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers d’Administració Local de Lleida és “garantir que les administracions locals tinguin uns funcionaris que dirigeixin la tasca administrativa i que les decisions polítiques s’adoptin seguint la normativa legal.”
El president del Col·legi, Josep M. Sentís, explica que el col·lectiu representa tres branques professionals: “Els secretaris, que tenen la funció bàsica d’assessorar legalment els membres de la corporació i de donar fe pública; els interventors, que tenen el control de l’execució de la despesa i els ingressos i de la comptabilitat; i els tresorers, que exerceixen la direcció financera.” Són homes i dones diplomats en empresarials o llicenciats en ciències econòmiques i dret: “Els anys 1994 i 1995 es va modificar la normativa anterior, on no es requeria un títol universitari, i des de fa uns anys estem negociant que tothom hagi de ser llicenciat, perquè pensem que som tècnics superiors dels ajuntaments, igual que ho pot ser l’arquitecte municipal, per exemple.”
A més d’haver obtingut el títol corresponent i haver superat unes oposicions, els col·legiats necessiten seguir una formació continuada: “El ritme legislatiu d’aquest país és frenètic i, des de fa uns quants anys, una mica insegur, perquè les normes canvien d’un dia per l’altre i surten lleis moltes vegades difícilment aplicables. Per aquesta raó, junt amb l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, les associacions municipals i les diputacions, oferim a tots els professionals cursos que els ajudin a resoldre els problemes que se’ls plantegen en el quefer diari.”
I ens explica un exemple: “Les poblacions de menys de 5.000 habitants –que a Lleida n’hi ha 221– tenen un secretari que alhora exerceix d’interventor. Per tant, procurem preparar-lo perquè quan es publiqui una nova llei ja gairebé no se l’hagi de llegir, sinó que ja pugui començar-la a aplicar l’endemà mateix.”
De tota manera, Josep M. Sentís es mostra preocupat per la formació: “Hem detectat que hem passat d’uns anys en què pràcticament no hi havia formació a tenir-ne un excés. En aquests moments, hi ha molta oferta, però això no vol dir que sigui tota de qualitat; ens trobem amb cursos que es repeteixen, organitzats per diferents administracions, i nosaltres estem intentant fer d’intermediaris perquè hi hagi cursos especialitzats de diferents matèries però que no tothom ofereixi el mateix.”
El Col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers treballa per prestar els millors serveis: “A més de la formació continuada, també tenim una escola per a la preparació d’oposicions del personal interí que treballa als nostres ajuntaments; tenim un servei d’assessorament, una biblioteca, etc. i procurem guanyar-nos la confiança del col·legiat, perquè vegi que la quota que paga anualment li serveix d’alguna cosa.”
Actualment, a més, s’està redactant des del Consell de Col·legis de Catalunya un pla director de la professió: “Penso que és un plantejament molt interessant en què afirmem que no ens volem quedar enrere, que volem entrar de ple en el món de les noves tecnologies i que som conscients que la nostra també és una professió que evoluciona amb el temps.”
Aquest col·lectiu és el més ben preparat per portar aquesta gestió: “Som nosaltres i no els polítics els que hem de fixar els circuits administratius i de control, perquè nosaltres som tècnics que podem garantir a l’actual equip de govern i al que vindrà d’aquí a vint anys que les coses s’han fet bé, amb uns criteris tècnics i no polítics.”
En l’àmbit econòmic, volen apostar fort pel món de l’auditoria: “Venim d’una època en què s’ha fet un cert mal ús dels fons públics, la qual cosa ha comportat l’establiment d’un control que sovint bloqueja l’Administració local. És a dir, ens trobem que no es pot gastar ni un euro sense haver passat un munt de controls, cosa que endarrereix enormement el ritme de gestió normal d’una corporació. Per aquesta raó, volem anar cap al sistema que està fent servir el mateix Estat, és a dir, la fiscalització a posteriori. Es tracta que les corporacions locals vagin gestionant i que els interventors diguin on s’han equivocat i com s’ha de fer correctament l’any següent.”
Precisament, separar clarament la feina del tècnic d’ajuntament i del polític és un dels objectius del Col·legi: “L’alcalde i el seu equip de govern són els que decidiran quin tipus de festa major es fa i quin pressupost s’hi destina, o quins carrers s’arreglen, però és el tècnic el qui sap com organitzar un procediment administratiu, com tramitar un expedient de contractació, una licitació d’una obra, etc. Nosaltres som qui tenim les eines tècniques perquè la corporació aconsegueixi les millors contractacions, els millors procediments, perquè s’estalviï diners.”
I continua: “Nosaltres garantim que el procés d’execució administrativa s’ha fet correctament, que aquella obra ha costat el que ha de costar i que s’ha fet la documentació tal com s’havia de fer. Per això, demanem la separació total entre les decisions polítiques i les tècniques, perquè els polítics van passant i nosaltres continuem allà i garantim que, encara que canviï el signe polític de l’Ajuntament, la corporació continuarà funcionant.”
En els municipis petits –gairebé la majoria de les poblacions lleidatanes–, el secretari ha de fer moltes més funcions: “Ets una mica el que sap moure’s en aquell terreny. A més, et toca fer de secretari del Jutjat de Pau, de representant de la Junta Electoral i, fins fa uns anys, fins et tocava treballar per l’Exèrcit quan s’havia de reclutar els mossos!”
Un poble petit, però, sovint no es pot permetre tenir un secretari-interventor en plantilla; per això, la Diputació i els Consells Comarcals han buscat una nova figura: “Es tracta de crear places en què un mateix funcionari presti serveis en tres o quatre ajuntaments alhora. En aquests moments, a Lleida, ja són catorze els companys que fan aquesta feina i el resultat és molt positiu. Hi ha municipis molt petits, però això no vol dir que no es mereixin tenir un professional qualificat.”
El mateix Josep M. Sentís, abans de treballar en ajuntaments més grans i a la Diputació, com ara, també havia anat d’un poble a un altre, alguns amb menys d’un centenar d’habitants: “Penso que des del Col·legi també hem d’apostar per aquest tipus de figures, perquè ajuden els municipis petits, que són, de fet, part fonamental de la nostra província.”