Text del 2002.
“Volem que tota la llet es produeixi de manera higiènica i respecti les normatives europees”
El de les indústries làctiques catalanes no és un gremi qualsevol. Va néixer el 1922, però al seu darrere hi ha una història de dècades, una història sempre protagonitzada per homes i dones amb ganes de donar una empenta a aquest sector. El seu president, José A. Sellés, subratlla el fet que “som hereus d’una entitat nascuda el 1922, l’Associació de Venedors i Receptors de Llet de Barcelona.” L’entitat va néixer per fer front al desequilibri existent entre producció i demanda que en determinades èpoques patia el sector i que generava molts excedents. De la iniciativa d’aquests petits productors i comerciants barcelonins va sorgir la coneguda fàbrica Letona, de la qual el senyor Sellés és conseller delegat. El gremi conserva el llibre d’actes d’aquella època, on consta la creació d’aquesta entranyable marca. Un any després de la fi de la Guerra Civil naixia l’Agrupació d’Industrials i Comerciants Lleters de Barcelona. Acabada la dictadura, va arribar el moment de començar a “reivindicar la identitat” del nostre país, mitjançant la creació del Gremi Regional d’Indústries Làctiques Catalanes, al capdavant del qual hi havia José A. Sellés. Val a dir que aquesta entitat no es va batejar amb un nom català fins deu anys més tard.
Evidentment, el context actual és molt diferent del dels anys 20: “Aleshores calia resoldre problemes d’entitats petites i mitjanes que no estaven preparades per dur a terme feines administratives com la contractació o la redacció de les nòmines. Ara, en canvi, el col·lectiu el representen grans indústries que disposen de tots els mitjans per gestionar-se. En conseqüència, la nostra entitat ja no s’ha de preocupar de qüestions fiscals ni laborals.” Per tant, actualment la tasca d’aquesta institució és, d’una banda, “representativa”, i de l’altra, “coordinadora dels objectius comuns.”
Entre les iniciatives i els objectius de la institució, n’hi ha un que destaca especialment: “Volem que, a Catalunya, tota la llet es produeixi de manera higiènica i respecti les normatives europees.” Per assolir aquesta fita, el 1988, el Gremi va fer un front comú amb sindicats i cooperatives, a fi de crear “una associació interprofessional lletera catalana.”
El senyor Sellés comenta que “aquesta associació controla tota la llet produïda a Catalunya. Diàriament, els productors envien mostres de llet al laboratori del grup, perquè les analitzi.” Així doncs, “avui podem estar tranquils, perquè totes les marques de llet que trobem als establiments respecten les normatives europees. El contrari seria impensable.”
Cal dir que el de l’Associació és “l’únic laboratori de Catalunya homologat per portar a terme aquesta tasca. Segons un recent decret de la Generalitat, cal que tota la llet catalana se sotmeti a l’anàlisi de l’Associació Interprofessional Lletera.”
És interessant destacar, primerament, el fet que, si bé en un primer moment el laboratori va rebre una subvenció del govern, “avui és totalment autogestionat.” En segon lloc, el president del gremi subratlla el caràcter “no sancionador” del laboratori: “La seva tasca consisteix a informar el productor, el sector i l’Administració del que detecta a les anàlisis.”
Entre el govern i el gremi que ens ocupa hi ha una comunicació fluïda, ja que “a l’Administració li cal conèixer la nostra opinió sobre temes puntuals, com ara els repartiments de quotes. En aquest sentit, som una entitat consultiva.”
Els anys dels excedents han quedat enrere, i “actualment, Catalunya és deficitària en producció lletera.” Unes quantes xifres ens en donaran una idea: “Segons les estadístiques, el consum de llet líquida és d’uns 110 litres a l’any per habitant. Això significa, sense comptar els derivats, que cal produir més de 600 milions de litres de llet anuals. Tanmateix, Catalunya té assignada una quota de 550 milions de litres. En conseqüència, els litres restants han d’importar-se.”
Avui, el Gremi d’Indústries Làctiques de Catalunya està integrat per vuit empreses de gran magnitud, totes amb una presència important arreu d’Europa, especialment a França, que serveix “per suplir les nostres mancances.”
Vet aquí una curiosa contradicció: “Catalunya està preparada per produir més llet i de gran qualitat, però els productors han d’atenir-se a les limitacions imposades per la Unió Europea.” I encara crida més l’atenció el fet que “als països comunitaris, en general, hi ha una superproducció lletera.”
La globalització ha arribat a aquest sector: “Abans la llet era local. Les llets esterilitzades, juntament amb les llets en pols, amb una duració de sis mesos i més d’un any respectivament, han deixat enrere els problemes de conservació i transport.” Sens dubte, aquestes condicions afavoreixen l’arribada d’aliment al Tercer Món.
Els nous temps han dut altres problemes al gremi de lleters, entre els quals el de l’encefalopatia espongiforme, que va causar estralls al sector carni. La crisi va preocupar profundament els productors i comerciants catalans, però “afortunadament, les investigacions desenvolupades tant a França com a Anglaterra –on hi havia el focus de la crisi– no van trigar a demostrar que no hi havia cap cas de transmissió de la malaltia als humans a través del consum de la llet.” Consegüentment, aquell trasbals “no va afectar en absolut el nostre sector.”
Evidentment, per evitar alarmes injustificades, és indispensable que el públic estigui ben informat de tot allò que consumeix. Per exemple, “les mares han de saber i saben que el millor que poden donar als seus fills petits és la llet sencera. En canvi, als ciutadans de més edat, per motius de salut, els convé beure un producte que contingui menys greix i nata, la llet semidesnatada. Finalment, la llet descremada està destinada als consumidors que no poden prendre gens de greix.”
En definitiva, “la indústria, que des de fa temps porta a terme una recerca continuada, presenta una oferta àmplia, sana i de qualitat, de manera que sigui el mateix ciutadà qui decideixi quin és el producte més adient amb el seu cas basant-se en les informacions que ha rebut.” Informació i qualitat. Vet aquí les claus del gremi lleter del nostre país.