José Antonio Sellés Garcia
PC, 13è VOLUM. Associacions professionals

Sr. José Antonio Sellés Garcia

GREMI D’INDÚSTRIES LÀCTIQUES DE CATALUNYA

Text del 2002.

“Volem que tota la llet es produeixi de ma­ne­­­ra higiènica i respecti les normatives europees”

El de les indústries làctiques ca­talanes no és un gremi qu­al­­­sevol. Va néixer el 1922, però al seu darrere hi ha una his­tò­ria de dècades, una història sem­pre protagonitzada per ho­mes i dones amb ganes de donar una empenta a aquest sector. El seu president, José A. Sellés, su­brat­lla el fet que “som hereus d’u­na entitat nascuda el 1922, l’Asso­cia­ció de Vene­dors i Re­cep­tors de Llet de Barce­lona.” L’entitat va néi­xer per fer front al dese­qui­li­bri exis­tent en­tre producció i de­man­­­da que en deter­mi­na­des èpo­ques patia el sector i que ge­nerava molts excedents. De la inicia­ti­va d’aquests petits pro­duc­tors i comerciants barcelonins va sorgir la coneguda fàbrica Le­to­na, de la qual el senyor Sellés és conseller delegat. El gremi conserva el llibre d’actes d’aquella època, on consta la creació d’aquesta entranyable marca. Un any després de la fi de la Guerra Civil naixia l’Agrupació d’Industrials i Comer­ci­ants Lleters de Barcelona. Acabada la dictadura, va arribar el mo­ment de començar a “reivindicar la identitat” del nostre país, mit­jan­çant la creació del Gremi Regional d’Indústries Làctiques Catalanes, al cap­da­vant del qual hi havia José A. Sellés. Val a dir que aquesta entitat no es va batejar amb un nom català fins deu anys més tard.

Evidentment, el context actual és molt diferent del dels anys 20: “Ales­ho­res calia resoldre problemes d’entitats petites i mitjanes que no es­ta­ven preparades per dur a terme feines adminis­tratives com la con­­tracta­ció o la redacció de les nò­mines. Ara, en canvi, el col·lectiu el re­pre­senten grans in­dústries que disposen de tots els mitjans per ges­tionar-se. En conseqüència, la nostra entitat ja no s’ha de preo­cu­­­par de qüestions fiscals ni laborals.” Per tant, actualment la tasca d’a­ques­ta institució és, d’una banda, “representativa”, i de l’altra, “coor­di­na­dora dels ob­jectius comuns.”

Entre les iniciatives i els objectius de la institució, n’hi ha un que destaca es­pecialment: “Volem que, a Catalunya, tota la llet es produeixi de ma­ne­­­ra higiènica i respecti les normatives europees.” Per assolir aques­ta fi­ta, el 1988, el Gremi va fer un front comú amb sindicats i coo­pe­ra­ti­ves, a fi de crear “una associació interprofessional lletera catalana.”

El se­nyor Sellés comenta que “aquesta associació controla tota la llet pro­duï­da a Ca­talunya. Diàriament, els productors envien mostres de llet al la­bo­ra­tori del grup, perquè les analitzi.” Així doncs, “avui podem estar tran­quils, perquè totes les marques de llet que trobem als esta­bli­ments res­­pecten les normatives europees. El contrari seria impensable.”

Cal dir que el de l’Associació és “l’únic laboratori de Catalunya homologat per portar a terme aquesta tasca. Se­gons un recent decret de la Ge­ne­­ralitat, cal que tota la llet ca­ta­lana se sotmeti a l’anàlisi de l’Associació In­ter­­professional Lletera.”

És interessant destacar, primerament, el fet que, si bé en un primer moment el laboratori va rebre una subvenció del govern, “avui és totalment autogestionat.” En segon lloc, el president del gremi subratlla el caràcter “no sancionador” del laboratori: “La seva tasca con­sisteix a informar el productor, el sector i l’Administració del que de­tecta a les anàlisis.”

Entre el govern i el gremi que ens ocupa hi ha una co­mu­ni­­cació fluïda, ja que “a l’Administració li cal conèixer la nostra opi­nió sobre temes puntuals, com ara els repartiments de quotes. En aquest sentit, som una entitat consultiva.”

Els anys dels excedents han quedat enrere, i “actualment, Catalunya és deficitària en producció lletera.” Unes quantes xifres ens en donaran una idea: “Segons les estadístiques, el consum de llet líquida és d’uns 110 litres a l’any per habitant. Això significa, sense comptar els derivats, que cal produir més de 600 milions de litres de llet anuals. Tan­ma­teix, Catalunya té assignada una quota de 550 milions de litres. En con­se­qüèn­cia, els litres restants han d’importar-se.”

Avui, el Gremi d’Indús­tries Làctiques de Catalunya està inte­grat per vuit empreses de gran mag­nitud, totes amb una presència im­portant arreu d’Europa, es­pe­cial­ment a França, que serveix “per su­plir les nostres mancances.”

Vet aquí una curiosa contradicció: “Catalunya està preparada per pro­duir més llet i de gran qualitat, però els productors han d’ate­nir-se a les li­mitacions imposades per la Unió Europea.” I encara crida més l’aten­ció el fet que “als països comunitaris, en general, hi ha una super­pro­duc­ció lletera.”

La globalització ha arribat a aquest sector: “Abans la llet era local. Les llets esterilitzades, juntament amb les llets en pols, amb una duració de sis mesos i més d’un any respectivament, han deixat en­re­re els problemes de conservació i transport.” Sens dubte, aquestes con­dicions afavoreixen l’arri­bada d’aliment al Tercer Món.

Els nous temps han dut altres problemes al gremi de lleters, entre els quals el de l’encefalopatia espongiforme, que va causar estralls al sector carni. La cri­si va preocupar profundament els productors i comerciants catalans, però “afortunadament, les investigacions desenvolupades tant a França com a Anglaterra –on hi havia el focus de la crisi– no van trigar a de­mos­trar que no hi havia cap cas de transmissió de la malaltia als hu­mans a tra­vés del consum de la llet.” Consegüentment, aquell trasbals “no va afec­tar en absolut el nostre sector.”

Evidentment, per evitar alarmes injustificades, és indispensable que el pú­blic estigui ben informat de tot allò que consumeix. Per exemple, “les ma­res han de saber i saben que el millor que poden donar als seus fills petits és la llet sencera. En canvi, als ciutadans de més edat, per mo­tius de salut, els convé beure un producte que contingui menys greix i nata, la llet semidesnatada. Finalment, la llet descremada es­tà destinada als consumidors que no poden prendre gens de greix.”

En definitiva, “la indústria, que des de fa temps porta a terme una re­cerca con­ti­nua­da, presenta una oferta àmplia, sana i de qualitat, de ma­nera que sigui el mateix ciutadà qui decideixi quin és el producte més adient amb el seu cas basant-se en les informacions que ha re­but.” Informació i qualitat. Vet aquí les claus del gremi lleter del nostre país.