Text del 2002.
“A Catalunya, la investigació en temes químics presenta un nivell superior a la resta de l’Estat; s’ha dut a terme un gran esforç empresarial per desenvolupar la recerca”
“L’experiència de l’Associació de Químics de l’Institut Químic de Sarrià durant els seus 80 anys d’història ha estat molt positiva perquè s’ha aconseguit preservar i divulgar entre l’opinió pública la qualitat del nostre institut. La seva funció ha estat principalment donar suport als seus graduats.” El naixement de la institució es remunta “al moment en què va sortir la primera promoció d’alumnes formats a l’Institut, tres anys després de la seva constitució. Aleshores el pare Vitoria, el seu fundador, va crear una associació d’antics alumnes.” Actualment, l’Associació té més de 1.800 associats: “Un 60% dels químics formats a l’Institut són membres de l’Associació.”
Tot i que l’Associació no ha pogut esdevenir col·legi, ja que únicament agrupa els professionals instruïts en un únic centre, aquesta s’ha desenvolupat i ha crescut al llarg del temps. Com a conseqüència d’aquest increment en el nombre de socis, l’Associació porta a terme tot un seguit d’activitats: “A més dels serveis més habituals que presten institucions com la nostra –col·laboració amb bancs, descomptes especials, assegurances, etc.–, oferim un servei de borsa de treball, on cada any es reben unes 200 sol·licituds, que, específicament, s’encarrega de trobar una segona feina als llicenciats que han perdut el seu lloc de treball o volen canviar per alguna raó. També organitzem cada tres setmanes unes conferències anomenades Les Tardes de l’Associació a les quals convidem personatges destacats del món social relacionats amb la nostra tasca directament o indirectament. La convocatòria d’aquestes sessions és força àmplia, ja que podem arribar a reunir més de 200 persones. Cal destacar-ne una que està específicament adreçada als alumnes de darrer curs o els acabats de graduar per orientar-los en el món laboral. Per informar-los correctament, invitem professionals de la selecció de personal.”
Aquest coneixement dels passos que cal fer i dels requisits que s’han de complir per incorporar-se al mercat laboral és necessari tenint en compte que “cada vegada hi ha més professionals en el sector, la qual cosa no només repercuteix en la dificultat de trobar una feina sinó també en la retribució que es rebrà per la tasca desenvolupada.”
La llista de serveis que aquesta associació ofereix als seus membres es completa amb el vessant del reciclatge: “Oferim cursos sobre temes molt concrets i impulsem la creació de grups professionals –actualment n’hi ha al voltant de vuit: de qualitat, d’ètica, de medi ambient, etc.– per discutir els temes específics que preocupen els professionals del nostre àmbit. Aquestes jornades, que reuneixen entre 50 i 100 persones, són el mitjà ideal per canalitzar les preocupacions concretes dels nostres associats, ja que la formació continuada més àmplia pot ser atesa mitjançant els cursos que l’Institut organitza.”
L’acte més important que desenvolupa aquesta entitat és “l’Assemblea General, que convoca unes 150 persones, és a dir, aproximadament el 10% dels associats.”
La importància del sector químic en el creixement econòmic al llarg del segle xx és prou coneguda. Per assolir-lo va caldre la implicació dels nostres químics, uns professionals de primer nivell: “Hi ha hagut una retroalimentació molt positiva, en el sentit que els químics han trobat les empreses ideals on desenvolupar la seva activitat i, al seu torn, aquestes han incorporat treballadors de primer nivell que les han ajudat a assolir les seves fites.”
En aquesta línia, l’Institut Químic de Sarrià sempre ha potenciat la formació pràctica, que possibilita que els químics puguin incorporar-se al món del treball amb un rodatge que mancava als professionals formats en la universitat pública fins no fa gaire: “Els nostres alumnes fan una mitjana de cinc hores de pràctiques diàries. A més a més, el projecte final de carrera sempre està relacionat amb experiències pràctiques. Aquest vessant sempre ha format part del nostre tarannà i ens ha identificat com una institució universitària amb un sistema d’ensenyament particular.”
Malgrat que una part important dels químics formats a l’Institut Químic de Sarrià s’incorporaran com a professionals assalariats a les empreses del sector –en el departament tècnic, d’enginyeria, de manteniment, qualitat, etc.–, en els últims anys s’ha incrementat el nombre de químics que engeguen un negoci propi centrat en àrees com “consultoria, medi ambient, desenvolupament de qualitat, seguretat, etc. Tots ells desenvolupen la seva activitat de manera independent o constituint petites empreses que poden estar formades per equips multidisciplinars, és a dir, per un grup de professionals de diferents àrees que s’uneixen per dur a terme un projecte propi.”
El fet que l’Institut Químic de Sarrià fos fundat i encara sigui propietat de la Companyia de Jesús determina “la importància que sempre s’ha atorgat a les qüestions ètiques. Ho demostra el fet que l’Institut tingui una Càtedra d’Ètica, i l’Associació, un Grup Professional d’Ètica. A més a més, per a nosaltres és fonamental el vessant cristià de les persones, entenent-ho com la manera de fer les coses correctament i humanitàriament. Això no significa, però, que no ens haguem d’implicar en investigacions més arriscades des del punt de vista ètic, perquè no podem oblidar que som professionals, però ho hem de fer amb les reserves i precaucions necessàries.”
“A Catalunya, la investigació en temes químics presenta un nivell superior a la resta de l’Estat, en bona part perquè s’ha dut a terme un gran esforç empresarial per desenvolupar la recerca, i el sector farmacèutic n’és un bon exemple. Això ha determinat que sigui una investigació molt més aplicada, és a dir, centrada en els seus objectius. Pel que fa a la investigació finançada amb fons oficials, s’ha de reconèixer que encara és deficitària, tot i que s’ha evolucionat força en els últims anys.” El fet que el percentatge de socis que es dedica exclusivament a la investigació sigui molt reduït informa que la proporció de professionals químics que fan recerca continua sent molt escàs en el nostre país. En canvi, “els sectors farmacèutic, de detergents o de pintures, per exemple, continuen sent els que més químics contracten. Recentment, però, s’ha anat incrementant el nombre de professionals que presten els seus serveis en l’àrea comercial de les empreses per tal d’assessorar-les quan han de fer servir productes químics per a l’elaboració dels seus productes.”
