Text del 2003.
“Vam ser els pioners a editar un fulletó nacional de turisme de muntanya, que va ser tot un èxit”
Catalunya és la destinació escollida per molts turistes d’arreu del món per anar de vacances. Entre els catalans, però, també hi ha molts viatgers amb ganes de conèixer nous indrets, que troben resposta a les seves demandes a les agències de viatges. Una entitat agrupa aquesta mena de negocis, l’Associació Empresarial d’Agències de Viatges de Catalunya, presidida per Martí Sarrate Laplana.
Després de nou anys al capdavant d’aquesta institució, està convençut de les virtuts de l’associacionisme quan es tracta de “defensar els interessos de col·lectius concrets.” Ens adverteix, però, de la necessitat “d’unificar criteris” en els casos dels gremis representats per més d’una entitat: “Caldria agrupar totes les associacions amb un mateix perfil empresarial.” En el seu cas, per exemple, “hi ha tres associacions d’agències de viatges que engloben minoristes, majoristes, empreses emissores, receptores, etc. Això només pel que fa a Catalunya; a la resta de l’Estat espanyol n’hi ha moltes més.” Aquesta dispersió no constitueix precisament un ajut per al col·lectiu: “Ens interessaria endegar projectes conjuntament, les entitats de totes les dimensions, per beneficiar l’associat.” L’Associació Empresarial d’Agències de Viatges de Catalunya es va fundar fa quinze anys. Tot i la seva autonomia, també forma part d’una institució d’àmbit estatal: “És important tenir representació a Madrid.”
Al llarg d’aquests quinze anys, el sector ha experimentat transformacions molt importants: “En general, la distribució turística ha canviat notablement. El concepte de les vacances també està transformant-se: no es concentren únicament en un mes, sinó que es distribueixen més.” L’evolució s’està produint a passes gegantines, de manera que el consumidor té un accés més directe als proveïdors: “Avui dia, el viatger pot adquirir des de casa el bitllet d’avió que més s’ajusti a les seves necessitats i pagar-lo mitjançant la targeta de crèdit.”
Subratlla el fet que “Catalunya ha estat pionera en el reglament de la llei de viatges combinats, la primera autonomia que es va adaptar a les directrius de la Unió Europea en aquest àmbit, a través de la Conselleria de Turisme.” Es tracta d’una llei que, per sobre de tot, “protegeix el consumidor. Obliga a complir tot allò que el client contracta.” Ara bé, encara ens cal treballar molt per estar a l’alçada de països veïns: “Arreu d’Europa, el món turístic gira entorn dels majoristes de viatges, mentre que a casa nostra continua en mans de petites agències.”
Reconeix, d’altra banda, que el sector del turisme català ha pecat de “manca de màrqueting”, si bé ja es comencen a percebre els esforços per donar a conèixer, per exemple, el turisme interior, mitjançant iniciatives com “l’edició de guies. Vam ser els pioners a editar un fulletó nacional de turisme de muntanya, que va ser tot un èxit, ja que permetia organitzar activitats a muntanya fora de la temporada d’esquí.”
Considera que, dins el sector que representa, un sector d’intermediació, “hi ha diverses incongruències que està pagant el proveïdor. Cal que assumim que el consumidor ha de pagar tot un seguit de despeses per tal que se li faciliti la informació.” Segons l’Associació, doncs, “les agències de viatges haurien de cobrar pel temps que inverteixen a assessorar els clients i gestionar tot un seguit d’operacions, tal com fan, per exemple, les entitats bancàries.”
Subratlla que per portar a terme la seva tasca són necessàries grans dosis de “serietat i professionalitat. D’altra banda, el contacte humà és bàsic.” Això no exclou, però, la utilitat “d’un gran aliat dels professionals: les noves tecnologies, que permeten a l’empleat de l’agència confirmar al client a l’acte si disposa de bitllets per a la destinació que ha escollit, efectuar reserves i facilitar-li una documentació completa que il·lustri el viatge. Tot plegat des d’un ordinador.” És evident que les millores experimentades pel sector han provocat que “el nombre de viatgers catalans que organitzen els seus desplaçaments a través d’agències és cada cop més elevat.”
Innegablement, el nostre país “és una potència turística”, per moltes raons: “Horaris, gastronomia, opcions lúdiques, diversitat cultural, sanitat… tot un conjunt que difícilment es troba enlloc més. La relació qualitat-preu dels productes del nostre país és inigualable.” Ara bé, insisteix que un marc idíl·lic per al turisme no és suficient per atreure els viatgers, sinó que també és necessari el savoir faire dels qui orienten els viatgers. En aquest sentit, subratlla el fet que “hi ha molta més preparació adreçada als futurs professionals del turisme.” Catalunya comença a prestar atenció a qüestions relacionades amb el turisme que abans no tenia en compte, com “l’ecologia, l’esport d’aventura, el turisme rural, l’oferta adreçada a turistes amb un poder adquisitiu elevat (camps de golf, estacions d’esquí…).” Tot plegat no només millora el sector turístic català, sinó que, a més, “genera nous llocs de treball.”
Les infraestructures de què disposa el nostre país també s’han transformat considerablement o estan en ple procés de transformació: “Fins no fa gaire, Barcelona era una ciutat de trànsit per als viatgers que es desplaçaven a altres indrets d’Europa. Ara, en canvi, tots els qui s’hi estan tornen encantats, perquè els podem oferir un producte interessant: places hoteleres, fires, un aeroport internacional que s’està ampliant, una capital que ja no viu d’esquena al mar…”
Indubtablement, l’Associació ha contribuït i contribueix en gran manera perquè el turisme català s’adapti a les noves necessitats. Així, organitza constantment investigacions de mercat, tallers, noves programacions, formació continuada tant teòrica com pràctica, adreçada al col·lectiu, promou nous tipus de turisme… A més a més, col·labora molt estretament amb altres entitats, com ara Catalunya Turisme, la Diputació i diverses agències de promoció turística. Tot un seguit d’iniciatives “en pro del turisme que, en darrer terme, són en benefici del consumidor. La millor publicitat del nostre país és que el turista que ens visita parli bé de Catalunya.”
