Text del 2001
“El pacte és, al cap i a la fi, una transacció en què tots els participants cedeixen”
Una parella d’advocats, Marisa Almazor i Carlos Carrizosa, són els propietaris, des de fa dotze anys, de l’assessoria jurídica que duu el seu nom. No comparteixen únicament despatx, sinó també dos fills i un tercer que és a punt d’arribar. L’objectiu de la seva firma és l’assessorament integral, “principalment dret civil i mercantil, en essència redacció de contractes, reclamació d’impagats o qualsevol altre litigi i assessorament societari, des d’ampliacions de capital fins a elaboració d’actes de juntes d’accionistes.” Entre els seus clients hi ha multinacionals de consideració “assessorades per grans despatxos però que, quan s’han d’enfrontar a un litigi, recorren a nosaltres.”
Si avui una assessoria modesta té el mateix grau d’eficàcia que una que ocupa tres plantes d’un edifici ha estat en bona part gràcies a la tecnologia, que ha democratitzat l’accés a la informació: “Un bufet com el nostre pot obtenir la mateixa informació legislativa i jurisprudencial que qualsevol gran firma jurídica.” L’avantatge de despatxos com Carrizosa & Almazor no és altre que “el tracte directe amb els quadres intermedis de les companyies.”
“Els clients ens coneixen a tots dos. Cadascun s’ocupa dels seus assumptes, però junts reflexionem sobre el tractament dels casos especialment complexos.” Així, l’especialitat de Carlos Carrizosa són els afers societaris, mentre que Marisa Almazor se centra en el dret laboral i civil. Tots dos destaquen que és fàcil que el tracte diari amb empresaris modestos –els més arrelats al nostre país– derivi en consultes sobre assumptes més personals i desvinculats de l’ens de l’empresa.
Encara que no temen el litigi, aquesta parella explota fins a l’última alternativa abans d’arribar als tribunals: “Som advocats pledejadors. Ens agrada. Ara bé, recorrem al litigi quan és inevitable. Els bufets que assessoren l’empresa han perdut el costum d’anar a la sala dels jutjats. Aquesta situació és encara més patent des de la reforma de la Llei d’enjudiciament civil. No hi ha gent preparada i acostumada a bregar amb un jutge al llarg d’una vista oral. Tanmateix, considerem que és en aquest context on es revela la grandesa d’un lletrat. És també al fòrum que el client descobreix quina mena d’advocat ha contractat.”
Marisa Almazor destaca el fet que “moltes empreses opten per presentar un plet per una qüestió de prestigi, sobretot en el cas dels impagats. Els interessa, des del punt de vista comercial, que se sàpiga que són una firma que persegueix els morosos fins al final, encara que no es tracti d’una quantitat important.” L’alternativa al plet, evidentment, és l’acord, una opció que “acostuma a deixar insatisfetes les dues parts. Un pacte és, al cap i a la fi, una transacció en què tots els participants cedeixen.”
Des del punt de vista de tots dos, el món empresarial ha canviat substancialment. Marisa Almazor, especialitzada en dret laboral, està sens dubte autoritzada per fer-ne cinc cèntims: “Avui l’empresari no desitja contractar molts de treballadors, però, en qualsevol cas, vol que estiguin satisfets amb el seu salari i adequadament assegurats.” En aquest sentit, coincideix plenament amb el criteri dels seus clients: “El més aconsellable és una plantilla reduïda, contenta, preparada i regularitzada.”
Ara bé, revela que “l’empresari viu la contractació de personal com un cost i una responsabilitat.” Afortunadament, el Govern ha pres mesures perquè el nostre empresariat superi velles pors: “Es fomenta el contracte indefinit, i ara acomiadar un treballador ja no resulta tan onerós. Cal que el client sigui conscient dels avantatges que implica aquesta fórmula.”
Si bé els emprenedors catalans comencen a modificar la seva mentalitat en aquest terreny, n’hi ha un altre en què els assessors encara tenen molta feina pendent, el fiscal: “Sembla que estigui comunament acceptat que la pressió impositiva és molt elevada i, per tant, el públic considera més admissible fer trampes amb els impostos que no amb les qüestions socials.” En certa manera “l’Agència Tributària sembla el monstre que continua generant molta por, i que, en conseqüencia, alguns empresaris consideren lícit espantar.”
Afortunadament, la professionalitat d’assessors com aquests dos impedeix a l’empresari cometre certs disbarats. Ara bé, “és difícil convèncer-lo perquè assumeixi una despesa fixa en assessorament jurídic. Els empresaris són del parer que l’advocat és únicament un recurs puntual destinat al moment en què sorgeix un problema. No obstant això, l’ideal és que el lletrat presti un servei que l’empresari percebi com a necessari i continuat i, per tant, estigui disposat a retribuir-lo regularment. D’aquesta forma, nosaltres tenim cura de les contingències que s’esdevenen a diari en el marc d’una firma: contractes laborals, altes, baixes, nòmines, comptabilitat… En altres paraules, que els assessors jurídics assumim unes tasques de gestió normalment reservades a una altra mena d’assessor, alhora que podem resoldre temes molt concrets i complexos.”
Tot i que han hagut d’acompanyar els clients al llarg de més d’una crisi, aquests juristes mai no han hagut de fer front “a suspensions de pagaments ni processos concursals.” En qualsevol cas, tots sabem que el tema successori acostuma a comportar múltiples maldecaps als empresaris: “Tot i les iniciatives legislatives que s’han produït per esmenar aquesta situació, la successió continua sent un afer molt delicat que no es resol adequadament.”
En aquesta mena de circumstàncies, l’actuació de l’assessor està molt limitada, no en va es tracta de “qüestions molt humanes, en què l’empresari ha de decidir a qui passa el mànec de la paella i desvincular-se del negoci. Li costa deixar de veure els seus fills com si fossin nens, i encara més adonar-se que ha arribat el moment de donar el relleu. No es resigna a deixar-ho tot, es continua veient capacitat per portar les regnes del negoci. D’aquí que les successions costin tants esforços i que normalment es produeixin quan a l’empresari li fallen les forces definitivament.”
Bons coneixedors del món societari, aquest parella d’advocats ha pres part en múltiples ocasions en consells d’administració, i ha copsat quin peu calça l’emprenedor català. “A partir d’una determinada facturació, la figura del lletrat assessor ja és obligatòria a les empreses.”
No és una obligació injustificada, atès que “les societats acostumen a generar enfrontaments entre els membres i l’advocat els modera per tal que una junta empresarial sigui operativa.” Aquest és el perfil ideal de l’advocat: un home o dona de pau, però guerrer quan les circumstàncies ho exigeixen.
