Text del 2002.
“El farmacèutic assumeix aquelles responsabilitats que li exigeix la mateixa societat”
Els col·legis professionals desenvolupen una important tasca de reconeixement, control i formació dels seus afiliats com a mesures per garantir que el servei que ofereixen a la societat sigui de qualitat. El Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona, presidit per David Rovira, té tres objectius principals: “Garantim que els professionals que exerceixen de farmacèutics posseeixen realment el títol; per tant, realitzem una tasca de reconeixement dels farmacèutics. D’altra banda, vigilem que el col·lectiu actuï d’acord amb unes normes deontològiques establertes. Finalment, des d’aquest organisme, organitzem cursos de formació per garantir que el servei que oferim sigui de qualitat.” A més a més, el Col·legi també representa els la totalitat dels seus membres davant les institucions.
En aquesta corporació professional, com en d’altres, es produeixen casos d’intrusisme, de persones no acreditades que actuen com a farmacèutics: “Els col·legis vigilem que tots els farmacèutics estiguin titulats. No pot ser que hi hagi persones que enganyin la societat i, en aquest sentit, el farmacèutic té una important responsabilitat. Aquest professional ha perdut aquella aurèola que el feia gairebé intocable; ara està més a prop de la població, davant de la qual sovint assumeix aquelles responsabilitats que li exigeix la mateixa societat.” En aquest sentit, el Col·legi té l’obligació d’atendre les queixes i les reclamacions de la gent.
El Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona acull 685 col·legiats i 308 farmàcies. Els professionals que en formen part han hagut de passar per una formació rigorosa per poder exercir: “Els ensenyaments han anat evolucionant. Fa quinze anys es van canviar els plans d’estudi que van posar de manifest que s’havia de donar més importància a les pràctiques professionals. Avui, els futurs farmacèutics les realitzen en el darrer any de carrera, en els àmbits de farmàcia hospitalària o de farmàcia comunitària. Les farmàcies s’ofereixen voluntàriament per acollir els estudiants. Però s’ha d’anar més enllà i estendre les pràctiques a altres àmbits. Només es té en compte l’oficina de farmàcia, però el sector farmacèutic és molt més ampli. Les pràctiques són necessàries no només per a l’estudiant que vol acabar treballant en una oficina de farmàcia o en una farmàcia hospitalària, sinó també per a aquells que volen accedir al món de la indústria, de les anàlisis clíniques, de la dermatologia, de la dietètica, de l’ortopèdia, de la salut pública, per esmentar alguns camps en què el farmacèutic col·labora. No obstant això, en aquest cas no hi ha tantes possibilitats de fer unes pràctiques adequades.”
Aquesta realitat està directament relacionada amb la manca d’especialitzacions a la facultat de farmàcia: “La preparació del farmacèutic abraça massa camps. S’hauria d’apostar per l’especialització en les branques sanitària i industrial, que cobririen unes necessitats evidents en la nostra societat. Aquestes dues especialitats tenen sentit a Catalunya, on hi ha una indústria farmacèutica de gran importància, una bona part autòctona. El llicenciat en farmàcia que vol especialitzar-se ha de seguir cursos de postgrau i màsters, perquè la llicenciatura no li ofereix aquesta opció. En aquest sentit, els Col·legis estem saturats de cursos que supleixen les mancances de la facultat. D’altra banda, la facultat és massa endogàmica, té problemes per connectar amb la realitat social. La major part del professorat viu únicament el món acadèmic i desconeix sovint el que passa al seu entorn social perquè no exerceix la professió.”
Tot i així, el farmacèutic comunitari, avui, realitza una tasca molt important d’educació sanitària, perquè aconsella el consumidor i l’educa en la salut, una faceta per a la qual la facultat capacita poc: “Hi ha professionals que imparteixen cursos en escoles de coses tan simples com ara que, a l’estiu, és important protegir la pell del sol amb una crema protectora per evitar cremades i un futur càncer”, assenyala David Rovira.
El món del medicament evoluciona amb molta rapidesa, contínuament surten fàrmacs que són veritables novetats. El farmacèutic ha d’estar actualitzant els seus coneixements de forma permanent. Per aquest motiu, fa alguns anys, el Consell de Col·legis de Farmacèutics d’Espanya va crear l’única base de dades de medicaments que hi ha disponible a l’Estat i que es posa al dia amb una periodicitat mensual: “El farmacèutic rep l’actualització en suport multimèdia i escrit, a través d’una revista. No hi ha publicitat. És un material objectiu que reben tots els farmacèutics de l’Estat espanyol i que permet estar al dia de les novetats.”
Tot i l’evident evolució del sector, encara es manté la figura del farmacèutic elaborador de fórmules magistrals: “Fa trenta anys, els nous llicenciats eren grans coneixedors dels processos de fabricació de medicaments, però avui preval el professional que els dispensa. De totes maneres, encara hi ha persones que en preparen, sobretot en dermatologia. L’adequació de les fórmules a pacients amb patologies determinades, que no són gaire habituals, exigeix fórmules específiques. Quan una afecció té una incidència petita en la població, la indústria farmacèutica no s’interessa pel medicament. És el que anomenem medicaments orfes, de poca rotació, però necessaris per al benestar social.”
La farmàcia és la porta d’entrada més fàcil al sistema sanitari actual: “Dispensem medicaments i ho fem amb rapidesa, perquè el nostre sistema de distribució de productes és el més potent de l’Estat. Eduquem en matèria sanitària i fem farmacovigilància, és a dir, quan surt un producte nou, estem atents a la reacció i els efectes en la població.”
L’interès dels farmacèutics per atendre correctament la població es fa palesa també en la voluntat d’homologar les oficines a les normes ISO: “Pensem que és el futur i una garantia de qualitat per a la societat”, conclou David Rovira.
