Text del 2002.
“Som un punt de trobada de diferents professionals que procurem donar respostes als múltiples interrogants mediambientals”
La societat catalana ha demostrat en els darrers anys que té un gran interès pels problemes mediambientals del nostre planeta. Una bona mostra d’aquesta preocupació és el nombre d’afiliats d’una associació de recent implantació a Catalunya, APROMA (Associació Interdisciplinar de Professionals del Medi Ambient). Aquesta associació d’àmbit estatal va néixer l´any 1993, i el 1998 va posar-se en marxa a Catalunya una delegació que suma el 50% dels socis de tot l’Estat. El director de la delegació catalana és Josep M. Ruíz, qui opina que “la massa social catalana és especialment receptiva a l’associacionisme.”
A principis de la dècada de 1990 es va veure que el camp mediambiental tenia un gran potencial, però que no podia continuar dins dels paràmetres en els quals es movia: “Es desenvolupava per paràmetres no gaire tècnics i hi havia opinions molt contraposades i poc fonamentades. Calia generar un espai de trobada de professionals i tècnics vinculats a temes mediambientals, amb tot tipus de titulacions. APROMA és això: un punt de trobada de diferents professionals –advocats, ambientòlegs, biòlegs, arquitectes, enginyers, periodistes, geòlegs, farmacèutics, sociòlegs, economistes, etc.– que procurem donar respostes racionals als múltiples interrogants que sorgeixen de la qüestió mediambiental. La idea és promocionar el desenvolupament tècnic i professional en aquest camp mitjançant l’organització de cursos, jornades, seminaris, congressos, conferències i campanyes de divulgació.” I és que el camp del medi ambient es pot caracteritzar de polièdric.
Han passat gairebé deu anys des de la posada en funcionament de l’Associació, uns anys durant els quals s’ha observat una evolució en relació amb el medi ambient: “El 1991 es va crear la primera conselleria de medi ambient de l’Estat espanyol, i va ser a Catalunya. Les associacions mediambientals, el moviment ecologista i la Conselleria de Medi Ambient han generat una consciència ambiental molt important i nosaltres hi hem col·laborat. Paral·lelament han sorgit professionals que ja comencen a desenvolupar un paper molt important en aquest camp.”
APROMA ha posat un gra de sorra en aquesta evolució positiva: “El nostre objectiu primer era la racionalització dels discursos mediambientals i la seva despolarització. Pretenem contribuir al desenvolupament tècnic de l’entorn. No som un col·lectiu amb grans ideals, però dia a dia treballem com les formigues, a poc a poc, solucionant problemes pràctics. Els socis que formen part de l’Associació pertanyen a sectors tan diferents com l’empresa privada, la universitat, o l’Administració, i per entrar-hi han de demostrar una experiència professional mínima de cinc anys. La seva actuació és voluntària. Som totalment apolítics. No hi ha voluntaris externs. Editem una publicació, subvencionada per l’Administració catalana, a més d’organitzar jornades.”
Josep M. Ruíz expressa que actualment s’ha d’apostar per les polítiques preventives: “APROMA cada vegada tendeix més a defensar tasques preventives o de planificació que no pas de correcció. Avui que els rius comencen a estar una mica més vius, estem intentant preveure quina ha de ser l’actuació d’una indústria que inicia la seva activitat. S’ha de passar de la dispersió de les indústries a la disciplina de l’ecologia de polígons. Quan es dissenya un polígon industrial, els arquitectes no només han de pensar en l’amplada dels vials, sinó també en les sinergies que podran generar entre si les indústries que s’hi instal·laran. És una visió ecosistèmica d’un polígon industrial. La indústria ha realitzat un gran esforç els darrers anys en la depuració de les aigües, però les PIME sovint no són prou conscients que poden contaminar molt. No obstant la prevenció, sempre caldran mesures correctores perquè, per desgràcia, l’home continuarà generant impactes ambientals.”
Un grup de socis d’APROMA treballa en l’àmbit estatal en una sèrie de temes considerats de vital importància per al medi ambient a mig termini: “La qüestió dels residus electrònics, el projecte urbà, és a dir, quina ciutat volem en el futur, la gestió ambiental dels camps de golf, etc. Nosaltres evitem fer estudis, perquè podríem convertir-nos en competència d’algun sector professional, fins i tot dels mateixos socis, llevat que es tractés d’un estudi que exigís una gran transversalitat de disciplines. Organitzem jornades en les quals procurem que la gent que hi assisteix presenti comunicacions i textos. També estem treballant en l’organització d’unes jornades de dos dies per parlar sobre el desenvolupament de l’energia eòlica a Catalunya. La clau perquè aquest tipus d´energia s’implanti al territori català és que les pròximes actuacions es facin molt bé i siguin didàctiques.”
Però hi ha molts altres temes que preocupen la societat catalana, com per exemple la sobreacumulació de purines, la possibilitat de dessalar l’aigua marina, la gestió dels vehicles fora d’ús, i el fenomen del canvi climàtic, entre d’altres, temes que des d’APROMA també s’han tractat. A l’Associació l’amoïnen especialment els baixos índexs de reciclatge: “No s’ha aconseguit desacoblar l’augment del PIB i els residus familiars. La solució ha d’arribar per la via de la minimització i el reciclatge. L’educació ambiental és bàsica sobretot en l’esfera familiar, i el paper dels fills com a transmissors d’aquests valors és cabdal. A més, la població mundial no para de créixer i, per tant, augmenta la pressió sobre el territori. Hem de preveure el nostre futur.”
“Els esforços del conjunt de la societat catalana han convertit Catalunya en un model de consciència mediambiental que a la resta de l’Estat espanyol tot just comença a despertar-se.” APROMA continuarà amb aquesta labor compromesa amb el futur del nostre entorn i del nostre planeta.
