Text del 2002
El poble gitano, originari de l’Índia, és present avui dia a molts punts del planeta. Malgrat la riquesa de la seva cultura, però, ha patit històricament un important i greu rebuig per part de la societat, a causa, sobretot, del desconeixement o d’una coneixença basada només en tòpics. També a Catalunya hi ha una important presència gitana. Persones hereves d’aquesta cultura mil·lenària, que lluiten tant per mantenir la seva cultura com per assolir un nivell de vida similar al de la resta de ciutadans del país.
La Fundació Pere Closa va néixer el 1998 de mans d’un grup de joves gitanos i gitanes, molts d’ells professionals titulats, amb l’objectiu de promoure la formació dels infants i dels joves gitanos catalans. El seu president, Domingo Jiménez Montaño, destaca precisament el paper fonamental que la formació té en la promoció del poble gitano. “En crear la Fundació vàrem establir tres objectius fonamentals: la formació, el foment de la imatge positiva i l’impuls de la cultura gitana. Partint d’aquestes idees hem dissenyat programes i desenvolupat projectes que, amb el temps, s’han mostrat efectius i han obert enormes esperances de futur.”
Entre els projectes que desenvolupa la Fundació hi ha Siklavipen Savoreça o Educació amb tothom. “Pretén optimitzar la relació entre infants, família i escola i traduir-la en millores educatives. Sovint la interacció entre aquests tres elements que formen un triangle no és prou equidistant i positiva. La tasca de la Fundació és fer de pont perquè la relació sigui l’adequada i es generi una sinèrgia que es tradueixi en la millora dels resultats escolars i l’èxit del procés educatiu.”
El projecte es duu a terme actualment a diferents zones de Barcelona, Badalona, l’Hospitalet de Llobregat i Sant Adrià de Besòs, però aquest és només el primer pas. “Aspirem que el màxim nombre de gitanos i gitanes de Catalunya tinguin l’oportunitat d’accedir a la formació superior o a la universitat. Aquest tipus de formació és una de les eines bàsiques per arribar a la igualtat.”
La Fundació porta el nom del jesuïta Pere Closa, en homenatge a una persona que va dedicar la seva vida als gitanos més necessitats. “Va treballar de voluntari a les barraques de Montjuïc i del Somorrostro. A Andalusia, convivia amb els gitanos cada dia. Ell deia que el futur del poble gitano estava en la seva formació, però sense que això comportés perdre la seva identitat. Nosaltres compartim aquesta idea. L’escola obeeix sovint els patrons culturals de la societat majoritària. També el discurs ha estat assimilatori, i s’apostava per la integració a canvi de renunciar a la identitat, com si fos una absorció. La nostra aposta és la convivència intercultural. Tanmateix s’ha de dir en favor de l’escola que s’ha avançat molt, i en els plans d’estudi es comencen ja a tenir en compte els elements de les diferents cultures que conviuen en el mateix territori.”
El Patronat de la Fundació està format per gitanos com Mercedes i Sebastián Porras o María Amaya, que col·laboren en el disseny dels projectes educatius. Tots ells han tingut accés a la formació i volen ara que d’altres infants i joves no perdin l’oportunitat educativa que exigeix la societat actual. Dins aquest òrgan rector de la Fundació també hi ha representada la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya, a través de Manuel Heredia. Diu Sebastián: “Altres països europeus poden servir de referència. És el cas de Finlàndia, on la llengua gitana s’ensenya a les aules escolars. Això pot semblar estrany, però caldria posar-ho sobre la taula. La cultura gitana forma part de la catalana des de fa més de sis segles.”
Mercedes Porras afegeix: “Els estudis històrics afirmen que els gitanos procedim del Punjab, al nord-oest de l’Índia, d’on vam sortir al segle IX. El 1312 érem a l’illa grega de Corfú, i hi ha documents que indiquen que el 1425 els primers gitanos arribaven al territori català, després de creuar els Pirineus. Més tard es van dispersar per tota la Península, però a Barcelona van formar barris paradigmàtics com el de Gràcia.”
De tota manera, no és senzill aconseguir fons per dur a terme aquests projectes formatius. “La relació de la Fundació amb les diferents administracions és complexa. Molt sovint estan acostumades que tot el que fa referència als gitanos ha de passar pel ministeri d’Afers Socials o la conselleria de Benestar Social. Però les organitzacions gitanes no treballem només en el terreny social, sinó també en l’educatiu i el cultural. De totes maneres, l’eficàcia de la nostra feina és el nostre millor aval i, a mesura que hem complert els nostres objectius, la nostra tasca ha esdevingut més creïble i hem rebut més suport.”
Els dos grans àmbits de treball en què actua la Fundació, gràcies sovint a la col·laboració del voluntariat, són el suport a la formació i la difusió de la cultura gitana, com descriu Domingo Jiménez: “Tenim funcionant un programa que, tant a primària com a secundària, ofereix seguiment de forma coordinada amb les escoles i les famílies, així com la recerca de recursos. També disposem d’un altre programa de suport als estudis superiors que pretén facilitar l’accés a la formació professional i a la universitat, promovent la motivació i buscant recursos que permetin cursar-los, així com incidint en la preparació dels professionals que volen treballar amb la comunitat gitana.”
La difusió de la cultura gitana és un altre camp de treball de la Fundació Pere Closa. “Volem que la societat conegui la nostra història, els nostres costums, la nostra llengua, la nostra música, la nostra literatura… També difondre el concepte d’interculturalitat. S’ha de prendre consciència que els gitanos hem d’estar en igualtat de condicions dins la societat, i això vol dir tenir accés a la formació, entendre el fet diferencial i compartir-lo entre tots. La diferència és enriquidora.”
Un pas endavant és, en aquest sentit, el reconeixement que el Parlament de Catalunya ha adoptat en resolució plenària el desembre de 2001, de la identitat cultural del poble gitano i del valor de la seva cultura.
