Text del 2001
“El pacte comporta atendre millor l’interès del client”.
Tota una vida dedicada a una passió, el dret. No és exagerat dir que Enric Alegre porta l’advocacia a la sang, una professió que “és difícil i perillosa. Per damunt de tot, el meu objectiu és donar bons consells als clients i defensar els seus interessos. D’ells rebem una retribució econòmica, però sobretot una d’ordre personal, moral… Que una persona et demani ajuda no té preu. L’advocat no pot trair aquesta doble retribució.” La seva filla Ariadna també ha escollit dedicar-se al món del dret i ja exerceix l’advocacia guiada pels consells del pare, de qui diu sentir-se “orgullosa. És un gran advocat i una persona justa. Parla amb el cor i així es dirigeix als clients, conscient que té un paper molt important a realitzar dins de la societat.”
Alegre Bargués Advocats l’integra un equip de professionals del dret que realitzen assessorament jurídic i legal a empreses catalanes. Destaca la figura de Josep Mombiela Marqués, també advocat i “un germà professional.” Tots ells actuen mantenint-se al dia dels canvis legislatius que tenen lloc de forma incessant. Les reformes que s’han implantat en els darrers anys –fiscals, laborals, del Codi Penal i ara la Llei d’enjudiciament civil– pretenen millorar el sistema judicial. “La nova Llei d’enjudiciament civil aporta un canvi substancial quant a funcionament que, en termes generals, reprodueix la forma com es desenvolupa un judici en el món laboral. Jo tinc molt assumit el mètode de l’oralitat perquè porto molts anys treballant-hi, però per a bastants advocats resulta totalment nou. Un judici oral altera el component dels efectes probatoris que feien els testimonis o l’interlocutor de la part. En l’anterior sistema les preguntes s’escrivien i resultava fàcil que algú no digués la veritat. A més, la composició del fet no l’elaborava la persona que estava declarant sinó l’advocat contrari o el de la part.”
El nou procediment hauria de resoldre un dels grans cavalls de batalla de la justícia, la lentitud. “De ben segur que els processos seran més ràpids. Guanyarem en justícia i en temps. La lentitud que s’ha estat patint és alarmant però amb el nou sistema, que fa que les proves es presentin de forma concentrada, serà més àgil. En el camp laboral, tant els judicis complexos com simples queden vistos per sentència en un matí o com a molt en un sol dia. En la Llei d’enjudiciament civil anterior un plet podia allargar-se mesos.”
De totes maneres, el procés judicial implica un enfrontament entre les parts que s’ha de tractar d’evitar: “El pacte comporta atendre millor l’interès del client. Però l’actitud de voler enfrontar-se és innata a l’home. La controvèrsia és un talent que gairebé tothom té. L’experiència ensenya que el millor que pots fer per al client és mantenir una actitud pactista. Encara que aquest inicialment sigui agressiu, quan s’adona que el procés pot allargar-se i ser costós econòmicament, es va desencantant. L’advocat ha de fer un gran esforç per treure-li del cap les ganes d’enfrontar-se. Amb el pacte defuges la incertitud de la resolució. Estem cansats de veure com els casos guanyats es perden i els perduts es guanyen.”
En tot cas, l’advocat ha d’estar preparat tant per aconseguir un pacte com per entrar a judici. I Enric Alegre afegeix: “El que no pot ser és que un lletrat busqui sempre el pacte perquè oculta la seva ineptitud per plantejar el tema davant dels tribunals. Aquesta professió, si no saps dret o no saps com exercir-lo davant dels tribunals, resulta absurda. La història de les controvèrsies entre persones ensenya que quan el pacte no és possible has d’actuar amb contundència, has d’interposar el procediment amb agressivitat perquè una acció així acostuma a desencallar una situació que es prolongava sense possibilitats d’arribar a un acord. Quan les posicions són molt enfrontades, no hi ha més remei que anar cap a la guerra judicial però la clau és fer-ho amb rapidesa.” I conclou: “Mai he pretès tenir grans èxits ni desmuntar el contrari; espero que els interessos del client estiguin ben atesos.”
L’assessorament que realitzen des del despatx va dirigit al món empresarial. En els darrers anys els assessors jurídics han col·laborat per tal que l’empresari prengués consciència dels seus deures i obligacions. En el camp laboral, el nivell d’incompliment per part de l’empresari s’ha reduït notablement atès que “s’ha adonat que és més beneficiós seguir la normativa. Té unes obligacions fonamentals que està complint, paga un salari i una Seguretat Social al treballador. És en aquest darrer àmbit on s’ha experimentat un gran avenç. A la dècada de 1960 la Seguretat Social es finançava a través d’una retribució oficial però ara les coses han canviat. La cotització s’ha adequat als salaris reals, un aspecte molt positiu. Pel que fa a la jurisdicció laboral, la trobo molt ben concebuda: la Seguretat Social és un benefici immens que ha rebut la societat que permet que quan una persona arriba a l’edat de jubilar-se no estigui en la misèria, tal com succeïa a principis del segle XX. En el camp de la Seguretat Social les tendències polítiques han fet un esforç per arribar a una entesa.”
L’empresari ha de fer front a un conjunt d’impostos que ha de complir obligatòriament, i al petit li pot resultar difícil seguir el ritme legal. “Manté una lluita diària per ajustar-se a les obligacions. La seva relació amb les entitats bancàries ha estat força tensa. S’han viscut casos molt durs d’empresaris que han perdut tot el que tenien, fins i tot la seva llar, perquè no han pogut retornar un préstec. Una de les meves grans batalles és fer entendre als clients que, si sol·liciten un aval o demanen a l’esposa que els avali, s’exposen a perills. L’empresari s’arrisca molt per complir unes obligacions i ho entrega tot. A vegades és massa exigent amb ell mateix i obsessiu en el seu camí cap a l’èxit.”
L’actitud dels magistrats davant de l’empresari i del treballador s’ha vist sovint marcada per una certa crítica del sector empresarial que els titlla de protegir massa l’assalariat, “un plantejament que no té raó de ser. Primer s’ha de fer justícia i tant avui com fa trenta anys els magistrats han plantejat les seves sentències segons el que diu la llei i protegint una mica el treballador, només faltaria que no es valorés aquesta figura indispensable per al funcionament de la societat. En un altre ordre de coses, l’advocat ha de respectar el jutge. Jo sóc partidari de retribuir-lo i una manera de fer-ho és mantenint les formes que, a pesar que tenen un contingut força inconsistent, quan el fet és mostrar respecte a qui s’ho mereix, em semblen lògiques. Si negues aquesta acció, estàs fent una injustícia.” Són les paraules d’un advocat savi a qui l’experiència autoritza a donar lliçons de filosofia, de dret i d’humanitat.
