Text del 2001
“Amb la nova LEC l’agilitat es farà present però serà també determinant la remodelació que es faci de les estructures”.
L’any 1992 Barcelona va experimentar un protagonisme internacional ara memorable. Les repercussions dels Jocs Olímpics a la societat, la cultura i l’economia catalanes van marcar decididament la seva història. En aquells moments estratègics va néixer BCS Advocats, gràcies a la decisió d’Enric Calvo, Roser Serra i Cristina Benítez, tres advocats joves amb un objectiu comú, consagrar-se al servei de l’empresa, sobretot la Pime: “BCS respon a les inicials dels tres socis fundadors del despatx. Avui, Cristina Benítez ja no participa en aquest projecte però crec que és de justícia respondre als nostres orígens. Anna Navarro s’hi va afegir més tard. Actualment, tot i que som un bufet petit, la nostra organització es basa en tres pilars que són l’àrea civil, la mercantil i un tema molt específic, les associacions empresarials.”
BCS Advocats va iniciar la seva carrera amb el desig d’esdevenir un despatx dedicat fonamentalment a l’assessorament jurídic d’empresa. Eren uns moments clau –a principis dels anys 90– en els quals es produïen canvis substancials que afectarien de ple la realitat empresarial catalana: “La Pime era el nostre centre d’atenció. Vam observar que les grans firmes oferien un servei que no s’ajustava al concepte d’empresa que no fos la gran. Així doncs, vam prendre la decisió de crear un bufet amb una vocació clarament empresarial, on s’oferís un servei jurídic de qualitat però sobretot que funcionés i s’organitzés amb un model empresarial.”
Paral·lelament als serveis generals, des de 1992 ençà i guiat per l’observació acurada de determinades mancances en el món de l’empresa, Enric Calvo ha anat desenvolupant una especialització –l’assessorament d’associacions– que l’ha portat a conèixer amb detall el teixit empresarial català: “Durant aquests anys, les Pime van entrar en una fase de remodelació i, fins i tot, en una selecció natural. Les pròpies circumstàncies econòmiques i de mercat van provocar un trasbals. Estàvem molt atents als canvis que s’anaven produint. Vam estudiar la forma d’adreçar-nos als col·lectius d’empreses i poder constituir-nos dintre d’un gremi o d’una associació com un element d’assessorament i d’acompanyament per a les empreses integrants. Vam observar que moltes de les petites no podien accedir a un servei de qualitat, per qüestions de preu, desconeixement, manca de temps del propi empresari… Es tractava, doncs, de garantir que l’empresa estés mínimament assessorada.”
El model associatiu o gremial instaurat fins aleshores requeria una transformació urgent: “Ens vam trobar amb un model que necessitava d’unes intervencions decidides i concretes perquè, en cas contrari, podia implicar la desaparició d’aquestes associacions –tan representatives a casa nostra– en un termini no superior als deu anys. Calia prosperar amb un servei destinat a aquells qui estaven associats. Sense aquesta progressió, difícilment l’activitat com a associació podia tenir una justificació i, per lògica, tampoc no podia ser atractiva per a l’empresa.”
La realitat no es presentava engrescadora per a les Pime, tal com recorda Enric Calvo: “Rebrien l’impacte d’una allau normativa cada cop més gran i en camps de difícil comprensió com eren les noves tecnologies, el medi ambient, la normativa comercial, etc. El model del gremi o d’associació havia de ser el garant i posar a l’abast de l’associat-empresari les eines necessàries i fàcils perquè pogués complir amb la normativa. Ara podem dir que el model associatiu ha evolucionat molt lentament però que ha anat aparellat a l’aparició d’una nova generació d’empresaris, amb una mentalitat que valora més la dinàmica de l’assessorament. En definitiva, avui les associacions responen a un model en què s’equilibra la relació entre el fet institucional i la garantia de l’assessorament integral en l’àmbit del sector perquè les empreses integrants trobin solucions reals.”
Deu anys d’experiència han servit a BCS Advocats per comprendre que el treball en equip representa una part clau dels seus èxits com a assessors jurídics d’associacions: “Apliquem dia rere dia el concepte de treball en equip per solucionar els problemes. Analitzem el cas, alertem el client al respecte i l’ajudem. Treballem amb molts professionals alhora i el nivell d’enriquiment és molt alt. Estem fent un estudi de mercat continu.” La valoració que Enric Calvo emet sobre l’especialització de BCS Advocats és més que favorable: “Aquesta activitat ha estat totalment beneficiosa per al bufet. El grau de satisfacció professional i personal d’haver aconseguit un nivell de confiança tan alt dels clients, dels presidents, de les juntes, de les assemblees, de les administracions competents… és tan elevat que aquesta confiança ens sembla fins i tot immerescuda. El repte és molt gran.”
Tot i que Enric Calvo està consagrat al món empresarial, és sobretot un advocat vocacional i un gran observador dels canvis de la societat. Temes com ara la nova Llei d’enjudiciament civil el preocupen: “És necessari agilitar la tramitació dels processos judicials i, de fet, aquest esperit és latent a la nova llei. També és imprescindible la implantació de noves tecnologies. L’administració competent hauria de posar els mitjans personals que permetin executar l’acció amb garanties. En el món empresarial, els processos arbitrals haurien d’esdevenir una via alternativa al procés judicial. Crec sincerament que el mitjà processal ha patit una utilització indeguda. En definitiva, amb la nova LEC l’agilitat es farà present però serà també determinant la remodelació que es faci de les estructures.”
Una qüestió òbvia, però imprescindible per a l’advocat consagrat a l’assessorament, és la gran responsabilitat que ha d’assumir: “Tots els despatxos i els professionals han de tenir clar que han de ser molt rígids amb ells mateixos i tenir un codi deontològic i de pràctica del dret totalment estricte. Això t’obliga a assumir la responsabilitat produïda pels efectes de la feina, conseqüència de la relació humana que ha de mantenir-se amb una actitud molt desperta. Cal estar atent a les circumstàncies que envolten l’exercici professional.” En conseqüència, Enric Calvo està convençut que “una persona que no senti vocació ni gaudeixi professionalment amb aquest tipus de feina, difícilment pot aguantar gaire. Recordo els meus inicis, quan em costava entendre que l’experiència arriba amb el temps i la intensitat. L’assessorament s’ha de moure per un sentiment fred que només aconsegueixes amb l’experiència i la reflexió.”
La discreció és una de les armes indispensables de l’assessor “No m’he considerat mai protagonista de res, sóc col·laborador, assessor i acompanyant, i tinc ben clar que el paper principal el representa el client, l’empresari. Evidentment, el secret professional és sagrat en aquest sentit.”
