Text del 2001
“Som professionals en gestió del coneixement, un coneixement que cal saber usar perquè no ens esclavitzi”
Encara sonava el retrò de les bombes de la Guerra Civil quan Joan Font, pare de Josep Font Vilalta, fundava el gabinet que duu el seu cognom. Per sort, quan el fill va agafar el testimoni corrien temps millors: “M’hi vaig incorporar a principis dels 60.”
Treballador nat, aquest català, doctor en economia, advocat i auditor, assegura que el Gabinet Font sempre ha tingut un caràcter “interdisciplinari: oferim assessorament fiscal, mercantil, comptable, financer, laboral i civil, entre d’altres. La nostra fita és proporcionar als clients el màxim servei possible. Volem que se sentin com a casa. Ara bé, no pretenem resoldre tots els problemes. Si cal, en el cas d’afers relacionats amb el dret penal, la publicitat o altres disciplines, adrecem el client a professionals que li proporcionaran l’orientació necessària.”
La seva és una firma cent per cent adaptada al tarannà català: “La nostra tasca està adreçada als emprenedors que més tard es convertiran en empresaris.” Al seu parer, “no hi ha una frontera clara entre el petit i el gran empresari. Es tracta d’una classificació establerta per comoditat. De fet, hi ha molts criteris per valorar les dimensions d’una companyia: per la xifra de negoci, on hi ha majoristes que superen importants industrials; pel nombre de personal, on hi ha grans empreses amb molt poc personal; pel benefici, etc.”
Satisfet amb l’equip del despatx, aquest professional mai s’ha plantejat la possibilitat d’integrar-se en una empresa: “Això significaria perdre un dels nostres valors, el contacte diari amb les experiències d’empresaris diferents. Molts dels coneixements que transmetem als clients que assessorem els hem obtingut a partir de les converses amb altres interlocutors, les quals han potenciat la nostra experiència.”
Aquest és sens dubte el millor aval de la professionalitat de la gent de Gabinet Font: “Tancar-se no ajuda ningú. Si ho féssim, mai no hauríem arribat a contactar amb les noves tecnologies i altres recursos útils per a l’empresariat. Som professionals en gestió del coneixement, un coneixement que cal saber usar perquè no ens esclavitzi.”
Per tal d’estar al corrent de totes les novetats que puguin beneficiar l’empresari, el responsable d’aquesta assessoria no ha volgut “abandonar el món universitari, perquè t’obliga a actualitzar-te constantment.” Com a professor titular i membre del Departament d’Organització d’Empreses de la Universitat de Barcelona, assegura que aquesta institució és “una autèntica font de formació i d’informació.”
Des del seu punt de vista, l’assessor és, en certa manera, “un profeta capaç d’endevinar amb un mínim marge d’error el que s’esdevindrà. De fet, la pregunta més habitual dels clients és ‘Si faig això, què em passarà?’ La millor política és la prevenció. Als professionals de l’assessorament no tan sols ens cal conèixer la situació actual del món empresarial, sinó també les tendències que el definiran en un futur.” Per convertir-se en un autèntic expert en aquesta mena de pràctica endevinativa, Josep Font només recomana “llegir, estudiar i escoltar.”
L’experiència li ha ensenyat que “els errors en el marc d’una empresa es paguen molt cars. Nosaltres vetllem perquè l’empresari els minimitzi.” Una de les equivocacions tradicionals de l’emprenedor català és la no-separació entre el patrimoni personal i l’empresarial.
Per sort, “les companyies es professionalitzen progressivament i compten cada cop més amb les persones. L’equip que constitueix una firma està adquirint la rellevància que li correspon. Una empresa amb una plantilla preparada, cohesionada i amb objectius clars té un capital humà amb molta més força que el capital financer. Els genis són escassos i desapareixen.”
Ell, que assessora ni més ni menys que 600 firmes, sap molt bé el que significa tenir al costat un bon equip, que en el cas del Gabinet Font està integrat per uns quinze col·laboradors, alguns d’externs: “El futur del despatx depèn d’ells, de la seva capacitat d’implicació i adaptació.”
Bon coneixedor del terreny laboral, Josep Font distingeix entre “el treballador ambiciós –l’única pretensió del qual és guanyar més diners– que el que ha de fer és buscar les empreses que juguen al mateix joc, tal com es pot trobar en una típica firma americana” i “els individus amb l’objectiu de progressar personalment, desenvolupar una tasca positiva, fer créixer el negoci i considerar-lo seu. Aquesta seria la concepció japonesa de l’empresa. A aquest tipus de persones els costa canviar de feina a menys que hi hagi circumstàncies que els forcin a fer-ho.”
Al nostre país impera “un terme mig entre el primer i el segon tipus d’empresa i treballador”, cosa que valora de manera molt positiva: “És probablement gràcies a això que després de patir la desindustrialització hem tirat endavant evolucionant cap als serveis.”
En 40 anys han canviat moltes coses en el món empresarial. Avui l’empresari comença a “actuar d’una altra manera: abans el comandament tenia un pes molt destacat, mentre que ara pren molta més importància la capacitat de comunicar i fer participar de les idees que tenen els components d’una companyia.” D’altra banda, “al llarg de la història han desaparegut les indústries que es basaven en el personal.”
La raó és purament econòmica: “Els industrials s’estimen més traslladar la producció a altres indrets on la plantilla rep retribucions bastant inferiors. Molts han tingut l’habilitat de deixar a casa el que sabem fer millor: els serveis.” Per a ell, “el nostre país s’ha endinsat al mercat internacional una mica tard. Fins als anys 80 vam estar pràcticament tancats en una closca que no ens permetia una perspectiva més àmplia de les coses.” En aquest sentit, admet que la incorporació a la Unió Europea ha estat determinant.
També ha canviat l’actitud envers el fisc: “En època del pare, l’empresari estudiava la forma de pagar menys impostos i no pagar-los era casi un mèrit. Ara, en canvi, hem après que tots hem de fer-ho; del que es tracta és d’optimitzar-los: que siguin els adequats i no limitin l’activitat de l’empresa, sinó que la potenciïn.”
És sabut que el petit empresari és qui troba més dificultats per complir amb les normatives: “Patim un excés de normativa i encara perdura la concepció de l’Estat-pare que pretén regular-ho tot.” Per això hi ha despatxos com els dels Font “on l’ajudem perquè amb uns costos relativament baixos pugui complir les seves obligacions. Li comuniquem com pot fer les coses ben fetes.”
El seu contacte amb el món universitari li ha demostrat fins a quin punt s’ha transformat l’actitud dels estudiants i futurs empresaris gràcies a “l’evolució cultural: no fa més de deu anys, l’objectiu de gran part de la joventut era la seguretat laboral i, si era a través del funcionariat, millor. Ara, en canvi, es detecta cada cop més el caliu d’emprenedor.” Aquesta llavor emprenedora i l’existència de firmes com Gabinet Font constitueixen el tàndem que garanteix la continuïtat del món empresarial català.
