Text del 2001
“La justícia no ha de ser ni lenta ni ràpida; una justícia eficaç demana el seu temps”
Els germans Enric i Montserrat Casals i Genover representen la segona generació de Casals Advocats, despatx fundat l’any 1942 pel seu pare Miquel Casals Colldecarrera, “un dels juristes més importants en dret mercantil”, que va ser degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona entre el 1972 i el 1977, president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i autor d’obres tan importants i reconegudes com els estudis sobre la lletra de canvi. Aquest és el motiu que els mou a desitjar que aquestes paraules li retin homenatge. De la mateixa manera que el seu pare ho va ser, tots dos han estat, i un encara ho és ara, professors de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona.
No es pot negar, per tant, que Miquel Casals va deixar el llistó molt alt. És per això que, d’alguna manera, els nostres protagonistes han volgut conservar “el mateix estil de despatx establert pel pare, tot i que hem ampliat el radi d’actuació, ja que l’exercici de l’advocacia ha canviat; si es produeixen canvis a la societat, la professió també ha de canviar. Creiem que no es poden perpetuar vells models, malgrat que cal conservar molts trets de l’exercici clàssic de l’advocacia.”
Sobre les espatlles d’aquests dos lletrats s’acumula, a més a més de l’experiència del pare, la seva pròpia, i aquesta és la principal causa que els fa ser tan bons coneixedors de tots els possibles problemes que puguin plantejar-se dins les empreses. Mantenen “les pautes que ens va marcar el pare, de fet, ell és qui ens va ensenyar a ser advocats, per això, assessorem tant les empreses i empresaris com qualsevol altra persona que necessiti els nostres serveis, dins del nostre àmbit d’actuació de dret civil català, dret civil en general i dret mercantil.”
Els germans Casals continuen, doncs, sent especialistes en dret civil català. En aquest sentit, el seu és un dels despatxos més especialitzats en aquest àmbit, així com també en les altres branques del dret abans esmentades. La raó d’aquesta especialització és, com els va ensenyar el pare, que “el dret civil i el mercantil són indissolubles l’un de l’altre, i indispensables per assessorar eficaçment l’empresa i qualsevol altre client.”
És el seu un despatx dels que s’anomenen de dimensions mitjanes; es tracta d’un lloc en què el client no té cap mena de dificultat per entrevistar-se personalment amb un dels seus titulars. “El tracte que reben els nostres clients és personal i directe, sense cap intermediari o derivació a tercera persona, ja que entenem que la relació advocat-client continua sent una relació personal d’absoluta confiança. A diferència d’altres llocs, quan el gerent d’una empresa ens visita no té cap dificultat per entrevistar-se personalment amb qualsevol de nosaltres, perquè entenem que el tracte amb el client no pot ser deshumanitzat.”
El despatx dels germans Casals presta els seus serveis a més de cinquanta empreses i porta més d’un centenar de plets l’any. Ens trobem, doncs, davant “un assessorament especialitzat en moments importants de la vida de l’empresa i de l’empresari, i fem totes les actuacions que calgui davant dels jutjats.” Una de la causes de la quantitat tan elevada de plets que tenen és precisament aquesta, “som uns advocats que anem als jutjats”, i això no ve donat tan sols perquè tinguin un important volum d’assumptes judicials, cosa ben certa, sinó també perquè volen ser la crossa sobre la qual se sustenten els seus clients.
En aquest sentit, comenten: “Quan l’empresari o el particular ha d’anar al jutjat a declarar o a fer qualsevol altra gestió, sempre l’acompanyem i estem presents en totes les actuacions que es fan a l’oficina judicial, per això la nova Llei de procediment civil no ens planteja, en absolut, cap problema de temps, ja estem avesats a visitar molt sovint els jutjats.”
Quan encara és molt recent el canvi legislatiu en matèria processal civil i la introducció de noves tecnologies que han canviat el món de la justícia, ells pensen que, no obstant tots aquests canvis, “la justícia encara no s’ha modernitzat prou, ja que les noves tecnologies permeten avançar més del que s’ha fet fins ara, i la justícia encara és víctima d’importants disjuncions tècniques.” I hi afegeixen: “Malgrat les mesures que s’han pres, es continua amb el mateix error de sempre, la manca de pressupost.”
Més concretament, destaquen que no “serveix de res tenir molts ordinadors a l’oficina judicial si després només hi ha una impressora, o si encara hi ha pocs jutjats i amb poc personal. Per això, el resultat sempre és el mateix, el nombre d’assumptes i les disjuncions provoquen el desbordament de l’oficina judicial i qualsevol llei deixa de ser operativa. Per aquesta raó s’han d’augmentar les inversions.” En qualsevol cas, ambdós germans estan d’acord a subratllar que “la justícia no ha de ser ni lenta ni ràpida. Una justícia eficaç demana el seu temps.”
També és força recent la proliferació de rostres de juristes i magistrats als mitjans de comunicació. Sobre aquesta qüestió exposen les seves idees d’una forma molt clara: “La veritable publicitat d’un advocat és la feina ben feta, sobretot si tenim en compte que els protagonistes de les notícies del món judicial no són, ni ara ni mai, els fiscals, els magistrats, ni els advocats.”
Una de les principals inquietuds que afecten el conjunt de l’empresariat, en l’actualitat, és la unificació monetària i la integració a Europa. I, pel que fa a aquest punt en concret, els germans Casals afirmen: “Les empreses estan molt més preparades per a la integració monetària que les persones. S’han d’esperar encara més canvis legislatius en matèria mercantil, que vindran imposats per la mateixa dinàmica de les empreses que, en definitiva, són les que, amb la seva evolució han provocat el canvi en les legislacions. Avui, ja s’han pres mesures per unificar criteris legislatius a Europa.”
Malgrat tot el que ja s’ha comentat, val a dir que el principal escull a què s’ha d’enfrontar a hores d’ara la unificació econòmica dels països europeus és “la poca disposició dels estats, des del punt de vista polític, a cedir la seva sobirania normativa.”
De tota manera, cal que tothom tingui molt present que “el dret mercantil és el primer dret internacional assumit pels empresaris de diferents països del món com a dret que reguli les seves relacions econòmiques.”
Els nostres protagonistes, tanmateix, encara volen concretar més: “Si féssim una mica d’història, hauríem d’enraonar inevitablement del Consolat de Mar i de la funció que va exercir el seu recull de normes redactades a Catalunya, i que es van aplicar en el comerç marítim de tota la Mediterrània durant segles.”
Amb tot això es fa palès que els serveis dels bons juristes, com la família Casals, sempre han estat necessaris.
