Text del 2001
“Les autopistes de la informació mai no podran reemplaçar el tracte humà, de persona a persona”.
“Afortunadament, en el meu sector gairebé tot es pot trobar als llibres”, subratlla Fernando Benito Núñez-Lagos. “La lectura i l’estudi continus són hàbits obligats per a qualsevol que aspiri a convertir-se en un bon assessor jurídic.” La multidisciplinarietat és potser la característica més destacada del bufet que aquest madrileny va batejar amb el seu nom, no en va resol assumptes jurídics de tot tipus: “Processal, mercantil i civil.” A poc a poc, ha anat ampliant el despatx, i avui el comparteix amb quatre advocats més: Mª Antonia Capellà,
Mª Eugenia Vilaseca, Gonzalo Sanfeliu i Pedro Messegué.
Abans de penjar la placa a la porta de Fernando Benito Abogados, aquest home va haver de superar dures proves: “Tenia 20 anys quan va morir el meu pare. Jo era el més gran de 12 germans.” Assegura que l’experiència d’haver-se de fer càrrec d’una família li ha ensenyat moltes lliçons. “Vaig compaginar quart de Dret amb una passantia en una assessoria jurídica del Banc Hispano-Americà. Quan vaig acabar la carrera, ja feia dos anys que interposava demandes i plets.”
La joventut i les ganes de treballar acostumen a anar de la mà, i així va ser com, un cop obtingut el títol, es va incorporar a l’assessoria jurídica d’una altra firma destacada, Phillips, on “vaig treballar amb el qui considero el meu pare jurídic, Manuel Navarro Martínez.” Cinc anys més tard, la vida i les seves inquietuds el durien a entrar a les files del Banc Urquijo, concretament al grup de fons d’inversió Gesfondo: “Una experiència meravellosa. Vaig tenir companys encantadors. D’altra banda, vaig adquirir-hi un vernís d’economista que posteriorment m’ha estat molt útil.” Per si això fos poc, l’horari d’aquesta nova feina li permetia començar a donar forma al que fins llavors només havia estat un somni: inaugurar la seva pròpia oficina. Durant gairebé 20 anys va estar vinculat a aquesta entitat financera.
A partir de 1992 es va dedicar en exclusiva al bufet que havia obert junt amb un company, Jorge Trias. La seva intenció no ha estat mai “crear un macrodespatx. Tenim projectes de futur, però no aspirem a augmentar les dimensions de l’oficina. La majoria del personal en forma part gairebé des del principi. Som un grup d’amics que treballen junts. Els nostres pactes interns ens són suficients per entendre’ns. Som independents i alhora companys.” Un total de nou persones formen la tripulació d’aquest vaixell, la meitat advocats i l’altra meitat personal administratiu. Bona part de l’harmonia que regna al despatx és sens dubte fruit de la precisa distribució de les tasques que desenvolupa cada jurista del bufet, tots ells amb una llarga experiència en el món legislatiu.
“Mª Antonia Capellà es dedica al dret matrimonial i laboral; Mª Eugenia Vilaseca, al laboral i processal; Gonzalo Sanfeliu, als assumptes mercantils i civils, i Pedro Messegué s’ocupa dels afers processals.” Abans d’incorporar-se a aquesta firma com a soci, Gonzalo havia estat empleat d’una altra. Admet que en l’actual “tinc l’oportunitat d’assolir noves fites, ja que, per sort, la filosofia de Fernando Benito i la meva són molt similars, així que incorporar-me a la seva assessoria va ser un plaer.” Tanmateix, reconeix que el fet de “passar de disposar d’un salari fix en una empresa, com havia estat fins aleshores, a cobrar segons el volum de feina que hi hagi, constitueix tot un repte.” Sempre actiu, actualment Gonzalo Sanfeliu estudia un màster a Esade a fi d’ampliar el seu perfil “com a assessor fiscal.”
Mª Antonia i Mª Eugenia, en canvi, han viscut pràcticament tota la seva trajectòria professional al costat de Fernando, concretament des de finals dels anys 70. “Ell ha estat el nostre pare jurídic.” La incorporació de nous socis al despatx va servir perquè l’oficina pogués “ampliar horitzons i oferir un servei més plural als clients. Fins aleshores, el gruix de l’activitat el constituïen els afers mercantils i civils. Vam decidir proporcionar també assessorament laboral i jo vaig ser-ne l’encarregada”, comenta Mª Eugenia Vilaseca. Les seves atribucions, però, no es restringeixen a aquest camp, sinó que continuen al front d’afers matrimonials, una faceta del dret civil indispensable en “un despatx tan personalista com el nostre. A la dècada de 1980 es considerava que les poques dones juristes que hi havia només es podien dedicar a assumptes d’aquesta mena. En 20 anys, però, el món ha canviat substancialment, fins al punt que avui el percentatge de dones dins el col·lectiu lletrat és de més de la meitat. La societat espanyola ha après a valorar-les.” Fernando Benito ha estat un dels emprenedors que han contribuït que, finalment, es reconegués la vàlua professional del sexe femení: “Ell em va donar una oportunitat en un moment en què les dones que treballaven eren majoritàriament funcionàries.”
Els professionals de Fernando Benito Abogados “venen confiança.” No és suficient, però, “inspirar confiança al client, sinó que aquest també n’ha d’inspirar al lletrat. No acceptem ningú que no vingui recomanat. Quan no hi ha entesa amb l’interessat, procurem no portar endavant aquell assumpte.” El despatx gaudeix de “la independència necessària perquè no ens preocupi la possibilitat de perdre un client si actuem d’una manera determinada.” Ara mateix, Fernando Benito Abogados assessora 80 persones, gent molt agosarada alguns i prudents fins a la medul·la uns altres: “N’hi ha que ens arriben a trucar fins a tres cops per setmana. Quan un client es troba immers en un assumpte important, hi mantenim un estret contacte diari.”
Lògicament, les noves tecnologies són de gran ajuda per mantenir aquest contacte: “La informàtica i Internet ens faciliten la tasca. Tanmateix, les autopistes de la informació mai no podran reemplaçar el tracte humà, de persona a persona, entre client i lletrat.” Hi ha una màxima que el fundador del bufet no perd de vista en cap moment, i és que “les empreses són persones.” És amb l’ésser humà amb qui “es crea una química, i no amb la companyia.” Per això, “gran part dels qui ens visiten per qüestions matrimonials han tingut el seu primer contacte amb nosaltres a partir d’assumptes d’empresa.”
Sens dubte, el boca-orella és el millor recurs per obtenir clients: “La setmana passada, sense anar més lluny, em va venir a veure un senyor recomanat per un altre que ni tan sols havia arribat a ser client meu, perquè jo li havia aconsellat que no portés endavant el plet, tot i que allò significava que el meu despatx deixaria d’ingressar uns honoraris.” A l’hora de descriure la filosofia del bufet, Fernando Benito s’inclina més per l’adjectiu “qualitatiu” que “quantitatiu.” En tractar-se d’afers jurídics, “és més important prevenir que curar.”
