Text del 2001
“Ningú no es pot permetre el luxe d’analitzar temes greus que no domina suficientment”
Fill d’empresaris tèxtils i amb més d’un advocat a la família, Joan Eduard Fàbregas Tomàs va poder conèixer de prop els dos mons en què treballa: l’empresarial i el legal. Sens dubte, aquests coneixements li van servir per iniciar i tirar endavant un despatx, F & S Gabinete Jurídico Financiero, integrat per un equip d’onze persones, i amb més de vint anys d’antiguitat. El consell d’aquests professionals acostuma a adreçar-se “a la Pime, principalment catalana, si bé també atenem firmes de la resta d’Espanya i fins i tot estrangeres. Disposem de clients fixos, que ja són amics, i d’altres que només ens fan consultes puntuals.”
Si alguna cosa té clara Joan Eduard Fàbregas és que “en acabar la carrera, els advocats, com la majoria de professionals, necessitem un període de formació addicional, si és possible previ a la passantia.” Es refereix als cursets de pràctica jurídica. Malauradament, “el jove llicenciat té pressa per superar aquestes etapes, i no s’adona que el temps invertit en la seva formació el recuperarà en el futur.”
Abans d’inaugurar el seu propi negoci, ell mateix va passar per l’experiència de treballar per compte d’altri: “Al principi, tens la sensació que no se’t valora per la teva joventut. Tanmateix, posteriorment aprens a tractar la gent i et van millor les coses.” Al cap d’uns anys es giraria la truita i seria ell l’encarregat de formar joves lletrats, que, “per llei natural, han acabat independitzant-se”, però amb els quals conserva “una excel·lent relació.”
Qui ha acompanyat aquest català des dels inicis ha estat el seu soci, Lluís Sampere, titulat en empresarials. Al seu parer, la suma dels seus dos perfils és sens dubte una de les raons que la firma, dedicada a l’assessorament jurídic, fiscal i financer, hagi tirat endavant. Joan Eduard Fàbregas confessa ser un apassionat de “l’assessorament jurídic fusionat amb l’ajut psicològic. No oblidem que els problemes d’un empresari amb el seu negoci poden arribar a representar un autèntic trauma en la seva vida. Tant és així que hi ha clients que m’asseguren que els agrada venir-me a veure perquè això els relaxa.”
És evident que el consell d’un advocat és el millor recurs al qual pot optar el client en cas de dificultats. Dissortadament, però, aquest col·lectiu no està exempt d’intrusos, i és que “en l’assessorament empresarial hi ha tants de professionals implicats, que en algunes ocasions al client li costa discernir a qui s’ha d’adreçar.”
Subratlla que “ningú, per molt bé que conegui el client, no es pot permetre el luxe d’analitzar temes greus que no domina suficientment.” En particular, els advocats interns de les empreses han d’anar amb molt de compte en aquest sentit, perquè “en ocasions els arbres no els deixen veure el bosc.”
El dret concursal és un dels principals protagonistes d’F & S Gabinete Jurídico Financiero. Per a Joan Eduard Fàbregas es tracta d’una vessant que “ajuda molt l’empresari.” Ell és del parer que la suspensió de pagaments hauria de ser la darrera opció que es triés davant d’un problema greu: “Sempre recomano als clients que mirin d’arribar a acords amb els creditors, o que recorrin a una altra fórmula. D’una fallida poden derivar responsabilitats de tot tipus, i no és una situació que agradi a ningú.”
Convençut que “més val prevenir que curar”, es lamenta que alguns dels seus clients no segueixin aquesta màxima, ja que “com més tard t’arriben els assumptes, més difícil és trobar-hi solucions, i aquestes acostumen a ser més costoses i oferir menys garanties.”
El leitmotiv del responsable d’aquest bufet barceloní és el bé del client: “El seu benefici és el nostre benefici.” Això sí, als seus companys de gremi els recomana prudència per no “involucrar-se” en excés en la problemàtica de l’assessorat: “Una vegada un altre lletrat em va dir que, evidentment, cal resoldre els problemes del client, però que el que no podem fer és ficar-nos al llit a suar amb ells. Jo tinc la mateixa filosofia. No podem decidir pels clients: a fi d’evitar malentesos, el nostre interès ha de ser purament professional.”
Una de les principals fonts de maldecaps de l’empresariat català en aquests moments és la unificació econòmica. “Es pot interpretar que els avantatges fiscals de què gaudeixen certs països representen un greuge comparatiu respecte a altres membres de la comunitat. Per sort o per desgràcia, aquesta situació perdurarà.” Al seu parer, “no cal sortir de les fronteres per descobrir indrets més afavorits a l’hora de pagar impostos.”
És més, “aquesta situació pot ser fins i tot positiva per donar una empenta a una zona o a un país i fer-lo créixer. Gràcies a les facilitats fiscals, es fomenta la implantació d’empreses en un espai determinat i la creació de llocs de treball.” Per tant, aquesta aparent discriminació pot ser una font de riquesa, tret dels casos en què únicament serveix per crear “autèntiques plataformes financeres.” Sigui com sigui, està convençut que, “en aquests temes, la intervenció dels advocats és fonamental perquè les coses estiguin clares.”
Des del punt de vista jurídic, Joan Eduard Fàbregas té un diàfan esquema mental de la situació europea: “Hi ha dos tipus d’assessorament, dos tipus de lleis i dos tipus de justícia. Em refereixo a les diferències existents entre la mentalitat anglosaxona i la llatina. Evidentment, aquesta diferenciació influeix en la manera de fer i de pensar dels advocats. Per sort, però, el món jurídic i empresarial europeu és cada cop més homogeni.”
Ell mateix ho ha comprovat: “Al llarg de les reunions en què intervinc en representació dels clients, he de negociar amb lletrats d’altres països, i he detectat que cada cop ens uneixen més coses.”
No nega que la influència americana és creixent en les transaccions que es desenvolupen al Vell Continent, però no perd de vista que “a Europa disposem de figures molt més positives en l’àmbit social i jurídic.” La seva conclusió és, en qualsevol cas, molt optimista: “La globalització servirà perquè tots rebem empelts del que tenen de bo altres cultures i persones. Segur que els catalans ens podem beneficiar de l’estil de la justícia anglosaxona o de les estratègies dels juristes americans, de la mateixa manera que ells tenen molt per aprendre de la nostra manera de treballar.”
Els professionals d’F & S Gabinete Jurídico Financiero prediquen amb l’exemple: “Durant els primers anys de vida del despatx, ens va visitar un advocat belga interessat a establir col·laboracions amb nosaltres. Actualment cooperem de manera directa amb gabinets d’altres països europeus.” Ara bé, “no tenim previst associar-nos amb ningú, ni del país ni de l’estranger. Ja ens agrada tal com estem.”
