Text del 2002
El món associatiu català és la conseqüència del nostre tarannà acostumat a reballar en conjunt, a unir esforços i energies per assolir un objectiu que beneficiï la ol·lectivitat.
“Catalunya ha estat un país singular com a bressol del món associatiu, tal com es pot comprovar en una de les sales de l’Ajuntament de Barcelona on estan representats tots els gremis i les associacions de la ciutat. Aquesta tendència ha estat pionera en l’Estat, i ha servit d’exemple a altres comunitats autònomes. De fet, institucions tan importants com la CEOE van néixer per l’impuls de la Patronal Catalana –en aquest cas concret, del desaparegut Carles Ferrer-Salat– i com a derivació del Foment del Treball anteriorment existent. Aquestes institucions són la conseqüència del nostre tarannà acostumat a sumar, a treballar en conjunt, i a unir esforços i energies per assolir un objectiu que beneficiï la col·lectivitat.”
Al mateix temps aquestes organitzacions han estat cabdals per al desenvolupament i el creixement del país: “La Cambra de Comerç de Barcelona, la primera d’aquestes institucions al nostre país, ha cooperat en la recerca de nous mercats, en l’adaptació convenient de la normativa, etc.”
En aquest aspecte, el Consorci ha estat un element fonamental per entendre el desenvolupament i creixement de Barcelona i la seva àrea metropolitana –cada vegada més extensa– durant la segona meitat del segle xx i en els nostres dies. “El Consorci és la taula més plural de Catalunya pel que fa a la representativitat, ja que agrupa l’Estat Central, l’Ajuntament de Barcelona, el Port de Barcelona, la Cambra de Comerç, Renfe i l’empresariat català a través de la mediació de Foment de Treball.”
L’única administració que no està inscrita directament en el Consorci és la Generalitat de Catalunya, tot i que hi manté una estreta i permanent relació: “El nostre desig és que el nostre Govern es pugui integrar en l’Assemblea del Consorci; tanmateix, cal modificar els actuals estatuts, la qual cosa no és gens fàcil.”
El Consorci, durant els seus 86 anys d’història (va ser creat el 1916 per tal de promoure el comerç, l’emmagatzematge i la distribució en règim de zona franca), ha anat adaptant-se a les necessitats específiques de cada moment de la ciutat de Barcelona: “La gran fita dels anys seixanta va ser la construcció d’un polígon industrial de 600 hectàrees a l’àrea de la Zona Franca, on actualment treballa un 10% de la població activa de l’àrea metropolitana i on també es crea més d’un 10% del producte interior brut del país.”
Després, durant la dècada dels anys vuitanta el Consorci va assolir el risc de crear el primer parc tecnològic de l’Estat espanyol, que se situà al Vallès i que va ser més tard àmpliament imitat. A més, en aquest mateix període, la institució s’immergí en l’ambiciosa tasca d’obrir l’Avinguda Diagonal cap al mar. Un desig aleshores, i una ferma realitat –i esperançador futur– en el present. “Tots aquestes projectes s’han pogut materialitzar sempre gràcies a la col·laboració de les empreses més representatives dels diferents sectors.”
En aquests moments el Consorci està desenvolupant projectes en l’àmbit immobiliari, logístic i d’organització de salons. En el primer terreny, d’entre els més recents destaquen el Polígon Industrial de Barberà del Vallès amb una superfície de 92 hectàrees; el Polígon Industrial Domenys II, amb una superfície de 42 hectàrees; el Parc Industrial Granollers-Montmeló, amb 81 hectàrees; la City Mollet del Vallès, de 28 hectàrees, situada en la primera corona metropolitana de la ciutat de Barcelona. Aquesta permetrà crear 80.000 m2 per a ús residencial, dels quals 10.000 m2 es destinaran per a habitatges de protecció oficial, 20.000 m2 per a oficines i hotels, i 50.000 m2 per a comerços i centres de lleure; el Centre de serveis Zona Franca; El Pla; La Ferreria; etc. En el segon terreny, s’han d’esmentar els següents: el complex immobiliari Barcelona Glòries; l’edifici Nexus a la part alta de Barcelona, amb 10.000 m2 d’instal·lacions que disposen d’auditori, cafeteria, sala polivalent i altres serveis per garantir el confort dels seus usuaris; l’edifici Nexus II destinat a empreses de nova creació lligades a la Universitat i als diferents departaments i serveis que hi participen; el Parc Industrial del Poble Nou; el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona “construït al costat de l’Hospital del Mar –justament en la façana marítima de la ciutat, al barri de la Vila Olímpica, i molt a prop de Diagonal Mar– i que aspira a convertir la nostra ciutat en la capital biomèdica del sud d’Europa.” (Aquest espai disposarà de 52.000 m2 i es preveu que allotgi l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica, l’Institut Municipal d’Assistència Sanitària, el Departament de Ciències experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra, el Centre de Regulació Genòmica, el Laboratori de Referència de Catalunya i l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica); la City Metropolitana, pensada per al desenvolupament de les noves tecnologies i que permetrà crear un districte d’activitats avançades per a la ciutat i una zona de referència nacional i internacional per a l’activitat empresarial.
Tant aquest darrer projecte com la posada en marxa del Parc Tecnològic del Vallès denoten la sensibilitat d’aquesta institució vers les noves tendències del mercat. Si el Consorci va ser creat a començament del segle passat per impulsar el naixent del comerç transeuropeu –i no oblidem que va ser inaugurat en el període de la Primera Guerra Mundial–, la seva aposta actual per les noves tecnologies obre les portes a una nova concepció dels mercats i de les empreses. En el tercer terreny, la logística –de fet la dedicació original del Consorci–, destaca la Zona Franca Duanera, la primera de la Mediterrània, que va ser instaurada com una zona a la qual podien accedir tot tipus de mercaderies. Aquestes, durant la seva estada, no estaven –ni estan– sotmeses a cap mena de drets d’importació, gravàmens interiors ni mesures de política comercial. També destaca el Parc Logístic de la Zona Franca; aquesta darrera construcció de segur que ha guanyat –en guanyarà en els propers anys– importància, atès la rellevància que aquesta disciplina ha adquirit en el transport de mercaderies. En el quart terreny, l’organització de salons i fires, el Consorci s’ha destacat pel seu espectacular creixement, conceptualitzat en unes campanyes publicitàries optimistes i que creien fermament en les seves possibilitats. Entre els salons que organitzen, cal esmentar, sens dubte, el Saló Immobiliari Internacional i Sympòsium Barcelona Meeting Point. El Saló Internacional de Turisme Residencial i Sympòsium Marbella Meeting Point, que ha esdevingut el primer d’aquest tipus de turisme a Europa; el Saló Internacional de la Logística i el Saló Internacional d’Internet i Comerç Electrònic Portal Point. Aquest aspecte és especialment rellevant perquè si bé amb els tres primers el Consorci ha aconseguit impulsar el creixement industrial en sòl català, amb aquest últim està permetent que la nostra economia avanci, s’obri cap a les noves tecnologies i, sobretot, que aquest progrés pugui ser conegut arreu del continent, la qual cosa és prou rellevant per assegurar la continuïtat de la prosperitat econòmica.
