Text del 2002
Si no haguéssim estat associats, avui hauríem desaparegut com a col·lectiu.
L’Asociación Nacional de Comerciantes de Ganado Porcino agrupa entre 110 i 120 empreses de comerciants d’un sector tan concret com és el de la compravenda de porcs. Ja fa cinc anys que va néixer l’entitat i l’experiència ha estat molt positiva, tal com ho explica el seu president, Josep Llinàs: “Vam néixer en un moment difícil, com sol passar en moltes ocasions. Era l’any 1997, i la pesta porcina que es va declarar aleshores ens estava fent molt de mal a tots, per aquesta raó vam decidir unir-nos i així poder defensar millor els nostres interessos.”
En aquest moment, després de l’experiència de la primera crisi provocada per la pesta porcina de l’any 1997 i de la segona patida fa ben pocs mesos, poden assegurar que “si no haguéssim estat associats, avui hauríem desaparegut com a col·lectiu.”
ANCOPORC, doncs, s’ha assessorat molt bé des del punt de vista jurídic i ha anat desenvolupant des dels seus inicis unes estretes relacions amb les diferents administracions: “Es tracta que entenguin i coneguin quins són els nostres problemes i quines les funcions que fem i el servei que podem prestar a la societat.”
El primer i principal objectiu que té qualsevol associació és la defensa dels interessos dels seus membres, per això van començar per aquí: “En el moment en què vam néixer érem el blanc de totes les crítiques i ens va caldre treballar de valent per aconseguir que la població entengués que no érem els agents causants de res. Nosaltres som comerciants, és a dir, fem d’intermediaris entre dos col·lectius, el dels productors i el dels escorxadors.”
Ofereixen, doncs, un servei perquè un productor pugui comercialitzar els seus animals i un escorxador pugui obtenir el producte necessari per a la seva activitat. Tot això, però, ha anat evolucionant amb el temps. De fet, el gran tomb es va produir amb l’entrada d’Espanya al Mercat Comú: “Vam passar una època molt difícil, perquè tothom podia venir aquí a vendre i nosaltres no podíem exportar. A Europa, la pesta africana estava eradicada, i fins que no es va poder considerar eradicada al nostre país, vam haver de conformar-nos amb el mercat nacional.”
De ser un país importador, Espanya ha passat a ser un país exportador, excedentari en la seva producció: “Comprem entre 25 i 30 mil garrins setmanals a Holanda, Alemanya i França. Aquests garrins s’engreixen, es maten i es venen a la indústria del nostre país, que exporta els productes ja elaborats.”
Un canvi que ha estat molt important: “A l’Estat espanyol se sacrifiquen uns 30 milions de porcs i som el segon país europeu després d’Alemanya, i amb vocació i perspectives de convertir-nos en el primer. Catalunya, al seu torn, fa entre el 35% i el 40% de la producció espanyola.”
Pel que fa a les qualitats de les carns, Josep Llinàs assegura que depèn de moltes coses: “A Múrcia i Andalusia hi ha una gran qualitat càrnia, però el porc català també és molt bo i s’està criant i engreixant amb molta professionalitat. És precisament això que ha fet possible que ens hàgim pogut convertir en uns grans exportadors.”
Empreses catalanes i espanyoles, a més, comencen a muntar les seves granges de producció a l’estranger: “Ja hi ha empresaris que tenen explotacions als països de l’Est, i molts s’han decantat per l’Amèrica del Sud.”
Pel que fa als problemes sanitaris derivats del transport del bestiar, Josep Llinàs assegura que els comerciants no hi tenen cap mena de relació: “el comerciant té molt clar que continuarà vivint si fa les coses ben fetes; per tant, és el primer interessat a no trobar-se amb cap tipus de problema. És diferent, però, que aquest empresari estigui fent una cosa que no és correcta amb desconeixement de causa. M’explico: quan un comerciant recull en una granja el bestiar, rep una targeta sanitària que assegura la bona salut d’aquells animals, i és la persona que ha signat aquella targeta la que coneix l’estat sanitari de l’explotació.”
No obstant això, el transport és un aspecte fonamental en la tasca dels comerciants, i és per aquesta raó que ANCOPORC, junt amb el Ministeri, promou uns cursos adreçats a tots els socis i als seus treballadors: “es tracta d’un curs sobre el condicionament dels animals en el transport, un tema que s’ha de tenir molt en compte si es vol fer les coses ben fetes.”
El sector es troba, a banda dels problemes ocasionats pels brots de pesta, amb la necessitat de complir acuradament un seguit de normes molt estrictes, dictades des de la Unió Europea, en relació amb els residus de les granges: “A Catalunya hi ha zones que són massa productores i que hauran d’acabar reduint la producció si volen complir la normativa que fa referència a les purines i a la contaminació del subsòl. S’haurà d’anar a zones de l’Estat que encara tenen molta capacitat, perquè són molt despoblades i tenen una baixa concentració de granges.”
Pel que fa als escorxadors, en canvi, els residus que generen són molt diferents: “No hi ha tant un problema d’eliminació i, d’altra banda, a Catalunya hi ha una indústria molt desenvolupada en aquest sentit, i no podem oblidar que és un camí cap a Europa, cosa que facilita en gran mesura l’exportació.”
Els més de cent socis de l’Associació estan contents amb els serveis que reben i que els faciliten molt algunes tasques. Així, Josep Llinàs comenta: “el principal servei que els oferim és el jurídic, que poden utilitzar sempre que es trobin amb algun problema o tinguin algun dubte; també els donem informació dels mercats i del sector en general. Hem signat acords amb companyies de telefonia i de carburants i gestionem tot el que fa referència a l’obtenció de les qualificacions ISO que permeten demostrar la qualitat d’una empresa.”
A més de tot això, celebren una assemblea anual a Madrid on es debaten els temes que més els preocupen a tots i que després han de plantejar a les diferents administracions, a més dels cursos sobre transports que ja comentàvem anteriorment: “Pensem que el progrés tecnològic en què estem immersos és important i els canvis de normatives tant locals, autonòmiques i locals com europees són constants, la qual cosa requereix que els nostres associats puguin obtenir-ne ràpidament informació i posar-la en pràctica, perquè ells són els primers interessats a fer les coses ben fetes.”
Per això, ANCOPORC també està en contacte amb altres entitats europees que lluiten per resoldre problemes molt semblants: “La idea és arribar a crear una federació europea que ens permeti tenir força al parlament de Brussel·les i ser escoltats.”
