Text del 2002
En els darrers anys s’ha aconseguit que el ciutadà comenci a valorar el material plàstic.
Catalunya compta amb una important indústria del sector dels plàstics. El Centro Español de Plásticos (CEP) agrupa una gran part de les empreses catalanes i espanyoles d’aquest sector. Un dels objectius principals del CEP és la promoció, el desenvolupament i el bon ús dels plàstics. L’associació es va crear l’any 1953 a Barcelona i, de l’àmbit estatal i dels plàstics, és la més antiga de l’Estat espanyol. El senyor Josep Lloria ha estat durant 22 anys el president d’aquesta entitat, càrrec que ocupa ara Albert Moreno, però continua vinculat a l’associació com a president d’honor. Sens dubte, coneix a bastament la història i l’evolució del CEP, que ha tingut un paper rellevant en la consolidació de la indústria dels plàstics a Espanya. “A Catalunya va haver-hi un grup d’empresaris, d’esperit emprenedor, que es va adonar de la necessitat d’associar-se per tal de defensar els seus interessos. El 1953 aquest grup d’empresaris del sector dels plàstics, que llavors encara era molt incipient, va crear el Centro Español de Plásticos.”
Les primeres empreses eren metal·lúrgiques i més endavant van derivar en empreses del plàstic. La unió dels empresaris del sector era important per portar endavant la indústria transformadora dels materials plàstics i fer-la conèixer a la societat. “Tenim 480 associats entre matèries primeres, transformadors, recicladors, maquinària, motlles i usuaris. Durant un llarg període de temps, ha estat un sector molt atomitzat. En els darrers anys han tingut lloc processos de fusió, absorció, etc. que han fet disminuïr el nombre d’empreses del sector. Avui a Catalunya hi ha al voltant de mil empreses. El 40% de les empreses transformadores del plàstic espanyoles són catalanes. Pel que fa a la producció de matèries primeres, cobrim entre el 85% i el 90% del mercat espanyol.”
El sector dels plàstics ha tingut una forta expansió en els darrers 50 anys. Mentre que el 1955 les estadístiques econòmiques informaven d’una producció de 6.500 tones de material plàstic amb un volum d’importació de 2.500, l’any 2000 les xifres palesen l’espectacular augment de la producció: “S’ha passat a produir 4.200.000 tones de material plàstic, la qual cosa significa un consum per càpita de 105 kg per persona i any que contrasta amb els 310 g del 1955.”
Precisament, entre les accions que es duen a terme des del CEP hi ha l’edició d’un llibre d’estadístiques on es realitza un estudi de 14 subsectors del plàstic. “Cadascun va a un ritme diferent pel que fa a augment de producció o situació dins del mercat. Hi ha sectors més brillants que altres, per exemple, el d’envasos i embalatges, que és el primer consumidor de plàstics de l’Estat espanyol; el segueixen la construcció, amb un consum del 13%, l’automoció i l’agricultura.”
És una evolució positiva que deriva de les millores aplicades al sector i del fet de donar a conèixer el producte a una societat inicialment poc receptiva: “El plàstic ha hagut de lluitar contra la presència d’uns materials tradicionals, com la fusta, la pell o el ferro, molt ben assentats en el mercat en aquella època. Ja fa alguns anys que els plàstics tenen una presència important dins de la societat. Nombrosos sectors han aplicat el plàstic als seus productes i en part ha estat gràcies a la implantació de les noves tecnologies. En el sector de l’automoció, el plàstic ha tingut moltes aplicacions i ha portat molts avantatges: amb la introducció del plàstic per a determinats components de l’automòbil se n’ha pogut rebaixar el pes i, per tant, reduir el consum de carburant.”
Les noves tecnologies es troben totalment implantades en les empreses transformadores de plàstics: “La reconversió ha estat necessària. S’ha passat d’unes màquines d’injecció i de premsat manual on la força la feia l’home, a uns aparells automatitzats controlats per complexos sistemes informàtics que han aportat grans avantatges, sobretot la millora de la productivitat i l’acabat de les peces. Avui, la robòtica i la informàtica són uns engranatges essencials del sector.”
El plàstic prové fonamentalment del petroli, el preu del qual incideix en el del primer. D’aquesta primera matèria es fabriquen materials que estan al nivell dels denominats tradicionals. “En els darrers anys s’ha aconseguit que el ciutadà comenci a valorar el material plàstic.”
I aquesta sofisticació del producte s’ha assolit gràcies a la presència de personal preparat i qualificat dins del sector: “No obstant això, cal dir que durant anys hi ha hagut manca de personal especialitzat. El CEP, des dels seus inicis, ha dut a terme cursos de formació per a professionals. Es necessiten més tècnics i més especialistes. S’ha creat el Centre Català del Plàstic, del qual sóc vicepresident, que és un consorci constituït per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Terrassa i la UPC junt amb associacions professionals dels plàstics per dinamitzar la formació i crear la diplomatura d’enginyer tècnic mecànic especialitzat en plàstics.”
Aquest sector ha estat titllat sovint de contaminant i poc ecològic. “Quan algú veu una ampolla de plàstic enmig del bosc, diu que contamina. No és cert, no contamina, en tot cas genera una impressió antiestètica, fa mal als ulls. Des del CEP, a través de la Comissió de Medi Ambient, treballem per fer un bon ús del plàstic perquè no sobrepassi les necessitats socials i pugui ser recuperat. La indústria transformadora de plàstics tampoc no és contaminant. Un altre dels nostres objectius és informar la societat sobre els plàstics i les seves bondats.”
Es trobaran noves aplicacions per als materials plàstics i continuaran tenint un paper important en el segle xxi. “Podem afirmar que el plàstic és un material noble. Abans era substitutiu, però avui té igual o més importància que els tradicionals. El plàstic no va néixer per substituir altres materials sinó per aportar més prestacions a l’ús.”
El Centre Español de Plásticos du a terme moltes accions a favor dels seus associats i de la societat en general: atén unes 20.000 consultes al cap de l’any, organitza simpòsiums, jornades tècniques, missions empresarials amb el suport del COPCA (Consorci de Promoció Comercial de Catalunya), fires i ocupa la vicepresidència d’Equiplast.
