Sr. Enric Pujol Valls

Text del 2001.

“La seguretat en la transmissió de dades, la confidencialitat i la fiabilitat de les transaccions comercials estan en vies de resolució”

Treballar amb targes perforades és molt diferent de fer-ho amb els moderns ordinadors de què disposa en aquest moment gran part de la població del nostre país, però per a Enric Pujol va ser la manera d’entrar en el món de la informàtica, un món que després ha arribat a conèixer molt bé: “Vaig començar a treballar-hi quan tenia disset o divuit anys i encara ara em passo gairebé catorze hores al dia assegut davant d’un ordinador.”

Abans de crear el seu propi negoci, tanmateix, l’Enric va treballar per comp­te d’altri: “Vaig estar a multinacionals europees i americanes, sempre en els departaments de sistemes i projectes especials per a empreses i institucions. Em dedicava sobretot a la gestió documental, a la lec-tura automàtica de documents i a la distribució d’informació.”

Per aquesta raó, la primera empresa que va muntar pel seu compte tenia l’ob­jec­tiu de centrar-se en gestió documental, “però va ser en aquells mo­ments que es va començar a parlar del tema Internet i com que jo ja estava ficat en coses similars –i estava cansat de pagar trucades a Bar­celona, que era l’únic lloc en què et podies connectar a alguna co­sa semblant a la xarxa– va sorgir la idea del Drac.”

Un grup de gent relacionada amb el món de la informàtica, encapçalats per l’Enric, va donar vida al Drac Telemàtic un 29 de febrer, però va ser per Sant Jordi que el Drac, tal com explica la llegenda, es va presentar al públic: “Vam muntar el primer servidor que hi va haver al Vallès i vam comen­çar a oferir els nostres serveis a totes les empreses de la comarca que hi estiguessin interessades. Vam obrir a Terrassa, però de seguida vam muntar una oficina a Sabadell, i l’empresa va començar a funcio­nar.”

Era l’any 1996 i el Drac va ser pioner a treballar a la xarxa i des de la xarxa: “Fem tot el que tingui a veure amb Internet, és a dir, assessorem l’empresa sobre com creiem que hauria d’entrar en aquest món i li ex­pli­quem i l’ajudem a caminar en un camp que per a moltes compa­­nyies és totalment nou. Pel que fa a les noves tecnologies, cal tenir en compte que no conèixer-les no significa forçosament que siguin tec­no­logia nova.”

De fet, l’Enric pensa que es dedica una atenció excessiva a aquest concepte: “És molt complicat parlar de noves tecnologies. ¿Són noves per a qui? o, ¿noves per a què? Sempre apareixen eines de treball, i un cop nascudes no triguen gaire a deixar de ser noves; de fet, al cap de poques setmanes moltes d’elles ja estan superades. I no cal esmentar la nova economia, aquesta sí que és un bluf. Ja ha quedat ben demostrat que el que funciona són les empreses amb pro­jectes reals, que tot i que siguin innovadores toquen de peus a terra. Una altra cosa és si després tenen un suport telemàtic, però el fona­mental és que el projecte sigui real.”

Aquesta és la filosofia d’una persona que coneix el sector i els perills que comporta guiar-se per una realitat massa virtual i especulativa: “Som una casa que va néixer amb tres treballadors i que ara en té una vintena; la nostra idea és ajudar totes les firmes a entrar a Internet, però el que tenim clar és que no els podem assegurar, ni molt menys, que d’a­ques­ta manera vendran el triple.”

El client enganyat no torna, i al Drac tenen clar que l’important és anar amb la veritat per davant: “El nostre discurs bàsic és dir a un client el que creiem que ha de fer. Per exem­ple, si necessita una vespino però vol una BMW, també li farem, tot i que pensem que podria esperar-se un parell d’anys, perquè ara no la necessita i potser d’aquí a aleshores hauran sortit prestacions noves que li aniran millor.”

I és que, tot i que la tecnologia canvia ràpidament, el món no evoluciona a passes de gegant. “Utilitzem molt el tòpic dels canvis que està patint la societat, però em sembla que no són tants. El que descrivia George Orwell a 1984 i el que ha passat tenen poc a veure. Segurament en aquests últims anys hem perdut coses, ja no tenim discs de vinil i estan desapareixent els cassets, però en tenim de noves: més embussos a les carreteres, autopistes de la informació i Internet gairebé a cada casa, i també un avanç de la consciència so­cial i ecològica, però no sé si gaire cosa més.”

Les reflexions de l’Enric van una mica més enllà, i torna al món dels negocis i als tòpics que l’acompanyen: “Hi ha molta gent que té la idea que l’em­pre­sa es crea només per a fer diners, i no ha de ser així, perquè hauria de donar un servei, produir riquesa i després, com a conseqüència, generar diners a algú, però això és un resultat, no ha de ser l’objectiu principal. No hauríem d’oblidar la funció social de l’empresariat.”

I encara hi ha també la idea del creixement infinit: “Ens repeteixen una vegada i una altra que l’empresa que no creix està ferida de mort, però per a mi la sostenibilitat ha de poder permetre el creixement zero, el que passa és que sembla que això no pot ser.”

Només tenint les coses tan clares una empresa com el Drac pot sobreviure a l’allau de capital es­tran­ger que està entrant en el sector de telecomunicacions espanyol: “Tot­hom ven a multinacionals estrangeres, i el cert és que de servidors independents com el nostre en queden ben pocs a Catalunya i a l’Es-tat. Suposo que hi ha gent que hi està fent diners, però també estic se-gur que aviat se’n pagaran les conseqüències.”

Des que va obrir la seva empresa, Enric Pujol s’ha proposat assessorar i implantar el que recomanava als seus clients: “Nosaltres guiem les em­preses que ens vénen a demanar consell perquè no s’entreban­quin en la seva entrada a la xarxa, som les rodetes de la seva bicicleta. La idea és que l’empresari continuï dedicant el seu saber i esforços a teixir, a fer màquines o al que li sigui propi, no pas a estudiar com evoluciona la tecnologia i com aplicar-la a casa seva. Aquest planteja­ment, però, pot no valer per a les màquines que afecten directament els seus pro-cessos productius.”

Entre els seus clients destaquen nom­bro­ses empre-ses i institucions: “Moltes entitats privades i públiques han entrat a Internet de bracet nostre i a la gran majoria els seguim acom­pa­nyant en el seu camí per aquest medi.”

Un medi que ha començat a canviar tota una sèrie de relacions, sobretot les comercials i ben aviat les laborals, i que planteja encara molts interrogants: “La seguretat en la trans­mis­sió de dades, la confidencialitat, la fiabilitat de les transac­cions comer­cials… estan en vies de resolució. Mentrestant, viuríem amb menys pors si tinguéssim clar que en una relació comercial, a la xarxa o fora, el més important és saber amb qui es tracta.”

Tot plegat és un món que genera preguntes i reflexions contínues, però que no fa més que avançar: “L’aparició d’eines generalistes com els ordinadors personals actuals ens ha fet adonar que moltes coses les fan una mica malament, però mai fan res bé del tot o s’aturen en el moment més inoportú. És impor­tant reflexionar sobre això i preguntar-se si és bo per als nostres fills créixer envoltats d’eines dites bàsiques que són altament inestables.”