Sr. Ramon Pujols Serra
Fotografia: Àngel Font
PC, 10è VOLUM. Assessors d’empresa

Sr. Ramon Pujols Serra

GESTORIA PUJOLS

Text del 2001.

“La nostra tasca és molt humana; hi ha un factor de docència que no hem de passar per alt” 

Ramon Pujols va assumir l’any 2000 el difícil repte de fer-se càrrec del projecte d’assessorament que havia engegat el seu oncle junt amb altres socis: “El meu oncle va treballar durant molt de temps com a empleat d’una gestoria. Aquesta col·laboració el va fer pensar en la possibili­tat d’establir-se pel seu compte, però malauradament la seva forma­ció acadèmica impossibilità que pogués accedir a les proves per esdevenir gestor administratiu. Per tal de poder solucionar aquest en­tre­banc va associar-se amb persones que sí disposaven d’aques­ta titulació. Jaume Salès de Roda va ser el titular del despatx fins l’any 2000, en què va decidir jubilar-se i jo me’n vaig fer càrrec. Tota la meva vida ha estat relacionada amb la gestoria. Quan va arribar el moment de decidir cap a on volia orientar la meva trajectòria profes­si­o­nal, em vaig adonar de les possibilitats i els avantatges d’involu­crarme a la firma. Al contrari del que alguns poden pensar, la nostra tasca és molt humana perquè una de les ocupacions més impor­tants és atendre els clients i escoltar les seves preocupacions i pro-blemàtiques. A més, hi ha un factor de docència que no hem de passar per alt perquè hem d’ensenyar-los a esdevenir més autò­noms i a aprendre a gestionar el seu negoci d’una manera més com­pe­ti­tiva. Aquests factors em van convèncer per estudiar economia, una de les tres titulacions, juntament amb dret i ciències polítiques, que et permeten presentar-te a les proves de gestor administratiu.”

La Gestoria Pujols, en un primer moment, es va dedicar gairebé en exclu­si­va a la tramitació administrativa, especialment de totes les diligències relacionades amb vehicles. Després, a poc a poc, es va reconvertir cap a l’assessorament fiscal i comptable, tot i que la gestió de vehicles continua sent una de les activitats més recurrents: “Treballem per a tres conces­sionaris de marques diferents. Ens fem càrrec de la matriculació dels automòbils adquirits i, sovint, del traspàs o baixa dels vehicles que es donen com a entrada. A aquesta activitat fixa, hem de sumar els traspassos particulars i altres gestions que ens arriben.”

L’aposta cap a l’assessorament especialitzat va ser una de les bases de treball d’en Ramon des del començament: “Considero que no és rendible ni per al client ni per a l’assessor prestar-li un servei total. Nosaltres treballem amb autònoms o petits empresaris que poden fer-se càr­rec de certes àrees del seu negoci. En aquest sentit, crec que hem d’acostumar-los que no han de centrar la seva jornada laboral exclu­si­va­ment en la producció del bé o servei que ofereixen, sinó que també han de participar en la gestió del negoci. L’empresari no es pot despreocupar i fer que un agent extern s’encarregui de totes les tramitacions i àrees no productives del seu projecte. Com a econo­mis­ta, em vaig especialitzar en assessorament en la branca fiscal perquè crec que és una de les àrees on l’empresari necessita força suport i una de les que poden determinar un volum de beneficis més satisfactoris per al client i per a l’assessor. Tanmateix, crec que el mercat camina cap a la subespecialització, és a dir, cap a estar es­pecialitzat en un tipus determinat de contribució, tot i que caldrà conèixer les bases i generalitats del sistema general perquè el pro­fes­sional no podrà subsistir, en la majoria de casos, amb la presta­ció d’aquest servei tan concret.”

El fet de desenvolupar la seva activitat a una població com Vic té una sèrie de repercussions que s’han de considerar atentament. La primera és que la relació de proximitat amb el client és molt estreta: “Un gestor d’una població mitjana mai no acaba de treballar, perquè en qualse­vol moment –al cafè, al passeig, etc.– es pot trobar amb un client que li plantegi un dubte o li pregunti per la situació de la seva gestió. En aquest sentit crec que el nostre tracte és més personalitzat.”

La se­go­na és el grau d’especialització dels empleats: “A les grans capitals, les gestories acostumen a estar dividides en seccions de treball on cadascú s’encarrega d’un àmbit molt concret. Això no passa en un despatx de poble, on els treballadors tenen funcions molt més diver­ses. Aquesta diferència d’organització està imposada pel fet que les gestories de localitats petites han de satisfer demandes més varia­des comptant amb un nombre de treballadors reduït.”

Vic és una de les poblacions catalanes en què la immigració procedent dels països àrabs és més present: “Aproximadament, entre un 10% i un 12% de la població és d’origen àrab. Això fa que la regularització i la posada en marxa de contractes per a aquests treballadors sigui una de les tasques comunes al despatx. La imatge que es té des d’altres poblacions és que la convivència entre diferents cultures està sent molt pacífica i fructífera. Evidentment, no podem dir que hi hagi conflictes greus, però sí és veritat que cada cop es nota més la disparitat cultural entre els membres de la comunitat. Aquesta dife­rèn­cia es minimitza en el cas dels treballadors que provenen de l’Eu­ro­pa de l’Est perquè, en disposar d’un mateix substrat cultural, les divergències són només de matís. Crec que en els propers anys el percentatge de població no autòctona no farà més que créixer.”

Tot i l’evolució que el sector ha viscut en els darrers temps i la modificació de les exigències acadèmiques per poder optar al títol de gestor adminis­tra­tiu, els canvis no han estat radicals: “Desgraciadament, les proves per a l’obtenció d’aquest títol encara es continuen portant a terme a Madrid. Això fa que les persones d’altres comunitats hagin de patir una sèrie de factors de pressió externs que s’han de tenir en comp­te. En el meu cas concret, les proves van començar amb més de dues hores de retard, la qual cosa em va provocar un grau d’estrès suplementari perquè aquell mateix dia tornava a marxar cap a casa i sabia que anava molt just de temps.”

Tot i els canvis soferts, l’essència de la seva tasca continua sent la matei­xa: “Crec que la denominació de la nostra activitat ja ens defineix prou bé: som gestors administratius, un mitjà de connexió entre l’Ad­mi­nis­tra­ció i el ciutadà. Per sort, els organismes públics, cada cop més, la faciliten en tot allò que és possible. Internet ha possibili­tat l’escurçament de molts dels tràmits.”

Els continus avenços que es produeixen en la nostra societat preocupen Ramon Pujols Serra: “Crec que els canvis són molt positius perquè milloren la situació. El problema és que s’estan produint d’una manera molt sobtada, i gairebé no disposem de temps per aclimatar-nos a un, quan ja s’ha produït el següent. Les persones tendim a actuar de forma mecànica perquè ens és més fàcil i aquesta contínua adaptació al medi fa que ens sigui difícil poder seguir el ritme dels canvis.”