Julio Pérez Nogueira
Fotografia: Àngel Font
PC, 10è VOLUM. Assessors d’empresa

Sr. Julio Pérez Nogueira

THE FOURTH 2

Text del 2001.

“L’empresari busca algú que li doni suport per començar o per solidificar un negoci”

L’any 1991 naixia als Estats Units la companyia The Fourth R, i el 1999 Julio Pérez s’incorporava a la delegació espanyola de l’empresa. En aquests mo­ments, ell n’és el màxim responsable a l’Estat i treballa per consolidar aquesta implantació al mercat espanyol. “Sóc llicenciat en informàtica i la meva trajectòria professional ha anat gairebé sempre lligada al món de la formació. Això és segurament el que més van valorar a l’hora d’oferir-me el càrrec.”

Professor durant cinc anys a la Universitat de Vic, tot i ser molt jove, en Julio té una gran experiència docent, característica fo­na­men­tal atesa la principal dedicació de l’empresa que dirigeix actualment: “Ens dediquem a integrar centres de formació d’informàtica sota el nom The Fourth R. És a dir, nosaltres som l’oficina màster, i el que fem és donar suport als nostres associats que operen en règim de fran­quícia o de centre autoritzat.”

El món de les franquícies ha tingut un gran auge a partir de la segona meitat dels anys noranta, època en què van començar a arribar a Catalunya. “És una forma de col·laboració que s’està imposant cada vegada més, perquè sovint l’empresari el que busca és algú que li doni suport per començar o per solidificar un negoci.”

La feina de The Fourth R és, pre­ci­sa­ment, posar a l’abast dels emprenedors totes les eines necessàries per poder començar a treballar: “Els proporcionem els plans d’estudi, en format de manuals, i la infraestructura necessària perquè puguin ser centres examinadors de Microsoft.”

I és que el tema de les certificacions és cada vegada més important: “Fins fa un temps, es donava poca im­por­tància a tenir un títol per demostrar els coneixements adquirits en informàtica, però ara les empreses volen assegurar-se que els seus treballadors estan realment ben formats i fins a quin nivell ho estan, perquè sovint s’enduien sorpreses. Això vol dir que, de la mateixa manera que la gent coneix els títols d’idiomes més importants, d’aquí a un temps també identificarà els certificats en informàtica que tenen més prestigi i valor.”

En els pocs anys en què la companyia és present a Espanya, tanmateix, el perfil de centre associat ha anat canviant: “Els dar­rers centres que estem incorporant a la nostra xarxa no són de nova creació, com passava fa uns anys; ara són acadèmies ja consolidades a la seva zona, amb molta experiència docent a l’esquena, i que el que volen és oferir al seu alumnat un valor afegit, que els ajudi a destacar encara més.”

I, òbviament, també consideren fonamental poder-se recol­zar en la central: “Els cal mantenir el seu producte actualitzat, i nosal­tres això els ho proporcionem, perquè operar des d’una xarxa no re­pre­sen­ta mai una inversió tan gran.”

Ara bé, els plans d’estudis arribats dels Estats Units necessiten passar per un procés de revisió i traducció, perquè la mentalitat i la forma de treballar americanes difereixen força de la manera de fer europea: “És curiós, però la resta de països de parla hispana no tradueixen els seus manuals, perquè per a ells és un valor afegit que el pla d’estudis estigui en an­glès. Aquí passa tot el contrari. Es valora que siguem representants d’una empresa americana, però és imprescindible que traduïm tot el material que ens proporcionen des de la casa mare.”

La traducció i adaptació, tanmateix, és diferent si es tracta del material destinat a la forma­ció d’adults o de nens: “El que es dirigeix a adults passa per una traduc­ció i una revisió de determinats aspectes més puntuals, com poden ser el canvi de mesures o de moneda, per exemple. Però per a la mai­na­da ja és tota una altra cosa.”

Perquè cal que el programa s’adapti a les necessitats educatives d’aquests joves espanyols: “El nostre equip està format per informàtics, però també per pedagogs, perquè el pla d’es­tu­dis està pensat per a estudiants de primària i s’adapta als principis i fonaments de la LOGSE.”

A més de l’aprenentatge informàtic, doncs, els nens reforcen les matèries escolars: “Ens recolzem en els programes edu­ca­tius que hi ha al mercat, i que corresponen a les edats i nivells del nen. No podem utilitzar directament el que ens arriba d’Estats Units perquè el seu sistema docent s’organitza de forma diferent. Per això, en realitat, hem de reestructurar entorn el 80% dels continguts que ens envien considerant els aspectes bàsics del currículum espa­nyol i la integració de la informàtica dins els aprenentatges escolars.”

D’altra banda, els professionals de la formació no poden oblidar que les necessitats dels seus clients canvien amb el temps: “Fa dos anys, el pla d’estudis per a nens arribava fins als catorze anys, i era aleshores que passaven a utilitzar el material d’adults. Ara, en canvi, la frontera és en els onze o dotze anys, perquè la quitxalla d’avui ja pot entrar en el món de l’ofimàtica i d’Internet, per exemple, en aquesta edat, de manera que els oferim el programa d’adults amb algunes adaptacions més pro­pe­res a la seva edat.”

Segurament, a tot això hi afavoreix la predisposi­ció de les escoles perquè els alumnes utilitzin la informàtica com una eina més en el seu aprenentatge: “Les aules de les escoles estan cada vega­da més ben equipades, però penso que encara fallen algunes coses. Sovint, el professor encarregat de la informàtica no té el perfil ade­quat, com tampoc l’horari acaba de permetre dedicar gaires hores a les noves tecnologies, i això fa que no s’aprofiti prou tot aquest equi­pa­ment.”

Per aquesta raó hi ha alguns col·legis que es posen en contacte amb centres de formació de la companyia i “ens demanen que siguem nosaltres qui ens encarreguem de dissenyar i de portar a terme les classes extraescolars d’informàtica que ofereixen als estudiants.”

Atesa la seva experiència com a professor en les carreres d’enginyeria tèc­ni­ca de gestió i de telecomunicacions, ell sap de primera mà si de debò els universitaris surten molt preparats teòricament però tenen problemes a l’hora d’enfrontar-se al món laboral real: “Sí que és cert que la formació superior d’aquest país és força teòrica, perquè hi ha uns plans d’estudis marcats que són molt rígids i s’han de complir. La idea és pro­porcionar una base per tal que el dia de demà aquella persona es pugui defensar correctament sigui quin sigui el camí que esculli després.”

I afegeix: “Si l’estudiant està prou interessat en la qüestió, nor­mal­ment aprofita el projecte de final de carrera per posar-se al dia de totes les noves tecnologies, i comença a fer el pas que el portarà cap al que serà la seva feina quan entri en el món de l’empresa.”

En relació al futur, la idea de Julio Pérez Nogueira és continuar l’expansió en zones molt concretes de l’Estat: “Per començar, ens vam fer un lloc en diverses zones del país, i en aquests moments estem obrint mercat en àrees concretes. Ja ho hem fet a Catalunya i a Madrid, i el nostre proper pas és Andalusia. Pel que fa a Catalunya, on tenim una gran implantació, ens estem plantejant l’adaptació dels nostres plans d’estudis al català.”