Text del 2001.
“Tot bon professional s’ha d’identificar i ha de sentir com a pròpia la casa assessorada”
La necessitat de superar-se constantment i el pas pel sector privat abans d’iniciar-se en el lliure exercici de la seva professió han determinat el tarannà personalitzat de la tasca del graduat social Lluís Periáñez en el camp laboral: “L’any 1975 em vaig incorporar a una important empresa del sector alimentari, concretament al Departament de Personal. Progressivament, em vaig fer càrrec també de les responsabilitats del Departament de Vendes. El 1986, la meva dona i jo vam decidir emprendre una aventura empresarial pròpia i vam fundar Assessors Poble Nou. Aleshores, era ella qui majoritàriament es feia càrrec de la gestió i di-recció del despatx, si bé jo també hi col·laborava en la branca laboral. Després, l’any 1992, vaig sentir la necessitat de deixar de banda les meves activitats anteriors i de centrar-me en un projecte propi que m’engresqués i em fes créixer professionalment. Va ser per això que vaig abandonar el meu càrrec de sotsdirector general per tal d’incorporar-me plenament al despatx. No obstant haver deixat el sector pri-vat, reconec que l’experiència rebuda ha estat fonamental per a l’èxit del nostre projecte. Conec les problemàtiques i les necessitats dels empresaris i alhora sé que és fonamental examinar en profunditat la idiosincràsia i el funcionament intern de la institució. Molts dels clients nous que ens arriben al despatx procedents d’altres no han optat per fer aquest canvi per una qüestió de tarifes o de qualitat del servei, sinó perquè no sentien que estiguessin rebent el suport que ells consideren necessari. Sempre que s’adreça a nosaltres un nou client, anem a les seves instal·lacions i comprovem in situ quines carències presenta. Aquesta visita ens permet una anàlisi rigorosa de la situació de la companyia.”
Aquest sistema, del tot profitós des del punt de vista del client, comporta un elevat índex d’implicació per part de l’assessor i titular del despatx: “El públic vol parlar personalment amb tu i rebre un consell o la teva aprovació, malgrat que no siguis expert en aquella branca. Sovint, després d’haver rebut l’assessorament en una àrea específica per part d’un dels nostres col·laboradors, que és una persona amb formació i experiència, et truquen perquè els donis el vistiplau. Això fa que la teva responsabilitat sigui molt elevada i que delegar àrees d’assessorament en els teus col·laboradors esdevingui difícil en el cas d’empreses que han tractat directament amb tu.”
A banda de donar un servei personalitzat, Assessors Poble Nou intenta aportar prestacions integrals en totes aquelles branques i situacions que puguin interessar al client: “La nostra labor d’assessorament comença en el moment mateix en què qualsevol persona es pot plantejar llançar-se a una aventura empresarial. Nosaltres ens fem càrrec de portar a terme les gestions administratives i d’assessorar-lo jurídicament, econòmicament, etc., i el podem aconsellar en qüestions més pràctiques, com ara quin és l’espai idoni per situar les instal·lacions.”
Aquesta combinació de qualitat i quantitat ha permès que actualment puguin assessorar tant grans empreses com PIME: “El nostre propòsit és cobrir les diferents necessitats de cadascuna de les firmes amb què treballem.”
Les multinacionals acostumen a donar un marge d’acció més gran al professional, sobretot en el cas dels conflictes laborals: “Saben que l’acomiadament d’un treballador sempre comporta unes despeses, però que és la solució econòmicament més rendible. En el cas de les petites, és una mesura més traumàtica, en què les implicacions personals són més elevades perquè hi ha hagut una relació més propera entre treballador i empresari. A més a més, desitgen ajustar els marges de pèrdues econòmiques molt més que les grans empreses. Tanmateix sigui quin sigui el tipus d’empresa a la qual assessores, mai no has d’oblidar que tot bon professional s’ha d’identificar i ha de sentir com a pròpia la casa assessorada.”
Aquest principi, però, té també conseqüències negatives: “En el cas de la gran empresa, en els últims anys hi ha una tendència a l’actuació de l’assessor en qualitat de mitjancer en els conflictes amb els seus empleats. D’aquesta manera, s’ha d’encarregar d’informar i de prendre decisions que poden ser traumàtiques per als treballadors. Aquesta tasca no és agradable, però és una conseqüència directa de l’externalització de serveis que preval en el context econòmic actual.”
L’evolució del món laboral en els darrers anys ha estat força positiva per al conjunt de la societat: “Actualment, podem dir, grosso modo, que hem assolit un nivell de plena ocupació. Gràcies al meu treball, cada dia puc comprovar com hi ha dèficit de treballadors per a determinades feines, la qual cosa obliga a la contractació de mà d’obra estrangera. Alhora, també hi ha una tendència ferma cap a la contractació indefinida dels treballadors.”
En el cas dels immigrants, Lluís Periáñez està convençut que es podrien adoptar mesures més eficients de les que actualment estan en vigor: “Crec que hauria d’haver-hi una relació directa entre la durada del permís de treball i la del permís de residència. Evidentment, aquesta mesura s’hauria d’aplicar amb una certa flexibilitat però caldria fomentar que aquests treballadors poguessin reinvertir una part dels seus ingressos a l’Estat espanyol en els seus països d’origen per tal de facilitar-los la tornada un cop acabés la seva estada. D’aquesta manera, milloraríem la seva situació personal i també la general del seu país.”
La incomprensió que de vegades reben per part de la població catalana està totalment injustificada: “La majoria de treballadors d’altres països s’han adaptat sense gaires complicacions al sistema de vida del nostre país. Moltes vegades, desgraciadament, els mitjans de comunicació no han servit d’eines de difusió i acceptació d’aquests nous grups socials, sinó per a tot el contrari.”
En el cas del camí cap a la contractació indefinida, la tendència és òbvia: “Hem passat d’un gran percentatge de treballadors contractats temporalment a un gran nombre amb contracte indefinit. Aquesta tendència és especialment ferma a les grans empreses, sobretot en el sector dels serveis, perquè s’ha entès la importància de disposar d’un personal estable i identificat amb el projecte empresarial. En el cas dels petits empresaris es produeixen en determinats casos fraus de llei en la contractació de treballadors perquè s’acullen a necessitats productives que són inexistents. L’explicació d’això rau en el fet que tenen por d’haver de fer-se càrrec de la indemnització en cas d’acomiadament, però aquesta només és considerable en el cas que existeixi un llarg període de relació laboral. Crec que, en un futur no massa llunyà, els treballadors i els empresaris tractaran amb avançament quines seran les condicions en cas de rescissió de la relació laboral i això afavorirà tant l’empresari com el treballador.”
