Text del 2001.
“S’aprèn molt cada dia perquè cada client t’ofereix un nou repte”
Empreses de tots els àmbits i dimensions reben regularment les orientacions de CimWorks, firma regentada per Esteve Galindo i ubicada a Cerdanyola del Vallès. Tres socis més en formen part: Eusebi Garijo, Núria Adrià i José de las Heras. CimWorks va néixer primerament com a apèndix d’una empresa més gran, si bé n’és del tot independent: “La nostra intenció era oferir un servei de caràcter més local. En José ja era responsable d’aquesta primera firma de majors dimensions. Actualment la nostra tasca es desenvolupa a Catalunya i València.”
Aquest grup d’emprenedors estava constituït íntegrament per “professionals acostumats a tre-ballar amb eines informàtiques avançades.” Val a dir que CimWorks parteix de la innovació: “A més de consultoria, proporcionem als clients els productes que tenen més futur. Aportem tot allò que podem al desenvolupament del mercat.” Per exemple, “un software avançat, per disseny i anàlisi orientats tant a la fabricació de batedores com d’avions.”
En el passat, “aquestes tecnologies només eren assequibles per a companyies d’un determinat volum; ara, en canvi, fins i tot un autònom pot instal·lar a casa seva els nostres productes. Fins fa molt poc no hi havia programes seriosos per dissenyar fàcilment qualsevol tipus de peça en tres dimensions. Només s’ho podia permetre el gran empresari disposat a invertir-hi milions.”
L’Esteve reconeix que “el mercat ha experimentat un desenvolupament anàrquic, fruit de la confusió.” Moltes empreses han obert les seves portes a la tecnologia d’una manera poc ortodoxa: “Van començar piratejant programes i, quan es van convèncer que eren recursos adequats, van optar per comprar-los.”
Afortunadament, en aquest sentit les firmes catalanes ja han assolit “una maduresa acceptable. El moment actual és òptim per a l’adaptació de l’empresariat a les novetats tecnològiques, no en va són assequibles, fàcils d’usar i proporcionen els resultats que un n’espera.” Tanmateix, “a la petita i mitjana empresa encara perdura el gerent molt poc educat en aquests recursos.”
En conseqüència, la seva reacció davant un nou programa és la “desconfiança, en part a causa de la poca efectivitat dels productes fabricats en el passat. N’hi ha que creuen que els informàtics no fan més que enredar.”
No obstant això, Esteve Galindo té molt clares les virtuts de l’ordinador: “Et permet efectuar milions de càlculs per segon. En mitja hora enllesteixes la feina que abans, a mà, potser requeria anys.” Aquest és el lema de CimWorks: “Estalviar temps a l’empresa. Les hores guanyades justifiquen l’adquisició del software.”
Indubtablement, si els ordinadors s’han convertit en un producte tan co-mú és en bona part gràcies a Bill Gates: “Encara recordo les factu-radores, unes màquines concebudes exclusivament per fer factures i arxivar-les. Els protagonistes de l’autèntica revolució són Windows i els PC. Fins aleshores, cada sistema informàtic pertanyia únicament al seu creador: cada marca vetllava perquè la comunicació entre sistemes fos especialment difícil. Ara, però, la situació s’ha invertit i tots els ordinadors poden parlar amb tots. Com a resultat, ha augmentat considerablement el percentatge de la població coneixedora i usuària d’aquesta mena d’eines.”
“Els nostres productes estan orientats al disseny de productes mecànics.” L’abast de la seva tasca és enorme, no en va “qualsevol objecte està dins una caixa.”
Perquè ens fem una idea, CimWorks treballa “indirectament” fins i tot per al sector de la robòtica: “Amb el nostre software es poden dissenyar robots. Al cap i a la fi, un robot és un element mecànic. Podem fins i tot simular-ne els moviments.”
A més del disseny, aquesta firma catalana es dedica també a l’anàlisi: “Fins ara, el client, quan volia una taula, en tenia prou a dibuixar-la, sense reflexionar profundament sobre qüestions tan essencials com el pes que el moble pot suportar. Els sistemes d’anàlisi permeten al dissenyador tècnic predir el comportament mecànic d’aquesta o de qualsevol altra peça dissenyada. No n’estudiem únicament les propietats mecàniques, sinó també d’altres com les tèrmiques i en algun cas especial fins i tot les magnètiques.” Alguns dels seus productes han tingut tant èxit que han estat exportats arreu del món.
Un treball tan complex exigeix un grau elevat de professionalitat i un organigrama de l’empresa ben estructurat. L’Esteve, enginyer industrial, és el director de producte de CimWorks: “Jo dirigeixo l’orientació tècnica de la companyia i em trobo a primera línia de les vendes. Sóc l’home de camp.”
No vol deixar d’advertir que “la tecnologia no és una finalitat, sinó un mitjà que només ens durà fins on nosaltres vulguem. Els llibres d’Isaac Asimov ja ens la presentaven així.” La Núria dirigeix l’administració i l’Eusebio, també enginyer, és “l’home de l’oficina.”
És clar que aquesta tecnologia té un caràcter “sòlid” i palpable: “Avui dia tots disposem, per exemple, de telèfon mòbil.” Reconeix que aquest nou món es troba immers en una certa “obscuritat: ningú no pot afirmar amb seguretat el que passarà dintre de 10 o 20 anys. De fet, actualment l’únic que estem fent és gratar la superfície de quelcom que comencem a entendre. Hi ha moltes coses que encara no hem copsat, i no tan sols en l’àmbit de la informàtica, sinó també en d’altres com la medicina i la biologia. Hem encetat una nova etapa que ens reserva moltes sorpreses.”
Sense anar més lluny, preveu la desaparició dels teclats: “Molt aviat els ordinadors funcionaran a partir de la veu, i les pantalles, imatges i comunicacions també es transformaran.”
Perquè tot això sigui possible, però, cal esperonar la recerca. En aquest sentit, l’Esteve es mostra optimista: “Els catalans estem fent molt per al progrés, si bé podríem fer més. Cal ajudar les universitats; elles són les encarregades d’establir les noves bases teòriques perquè en un futur puguem fer coses que fins ara ningú no ha fet.”
Els professionals ja els tenim: “A la facultat d’enginyeria de Barcelona hi ha gent molt competent en el camp gràfic, de mecànica i d’anàlisi.” A tots els uneix una mateixa inquietud: “La voluntat d’engegar projectes.”
Ara bé, “a diferència del que passa a les universitats americanes, per exemple, els centres docents catalans disposen de poc capital per invertir en recerca i equipaments. Si hi hagués més recursos, molts dels titulats que se’n van a treballar a la indústria es quedarien a investigar.”
“CimWorks és una empresa que confia molt en els professionals tot just llicenciats. Sempre tenim a la plantilla estudiants dels darrers cursos de carreres tècniques. És clar que els hem de facilitar una certa formació.” És evident, de tota manera, que invertir en formació sig-nifica invertir en futur: “Les facultats haurien d’anar sempre per davant de nosaltres, i no al contrari.”