Text del 2001.
“S’ha de continuar treballant de valent per estar a l’avantguarda de la innovació tecnològica”
La innovació tecnològica és un aspecte fonamental per a l’evolució del món empresarial. Les fronteres s’han obert. El fenomen de la globalització arrossega tots els països i l’empresa ha d’estar preparada per fer front a un món competitiu on qualitat, servei i innovació són bàsics per continuar endavant. Catalunya disposa d’un teixit empresarial molt important, un motor econòmic que ha donat una gran empenta al país les darreres dècades. Ara, el futur ve marcat per la introducció de les noves tecnologies; però no és un procés fàcil. Rafel Ferré Masip és el gerent director del Centre Cim, una institució emmarcada dins de la Universitat Politècnica de Catalunya que s’encarrega de desenvolupar projectes tecnològics en col·laboració amb el món empresarial. El Centre es va fundar l’any 1991 i des d’aleshores no ha deixat de créixer i cooperar amb l’empresa catalana. “Quan vam començar aquest projecte, érem sis becaris i jo, i avui som 110 persones. Estem portant més de 400 col·laboracions amb empreses, participem en programes d’abast europeu i promocionem la innovació a Catalunya i Espanya. Aquestes xifres ofereixen una visió molt positiva de la progressió del Centre i esperem que continuï en aquesta línia.”
En Rafel ha impregnat la institució i els seus col·laboradors d’una filosofia dirigida a potenciar un mètode de treball de millora i innovació tecnològica constants que situï Catalunya a l’alçada de les regions més desenvolupades d’Europa. Coneix el món de la informàtica i de les noves tecnologies amb escreix perquè ha nascut professionalment amb la seva aparició. “Vaig accedir a la informàtica amb l’arribada al nostre país dels primers ordinadors. Vaig estar treballant a l’empresa privada en temes d’innovació tecnològica durant molts anys, una labor que combinava amb l’ensenyança com a professor de la Universitat Politècnica. La pràctica docent va acabar absorbint tot el meu temps i llavors vaig decidir deixar l’empresa privada. En aquells moments hi havia una inquietud important a Catalunya per les noves tecnologies, per la necessitat d’apostar per elles i integrar-les al món laboral. Però tothom coincidia que no disposàvem de centres d’innovació tecnològica. Vam realitzar visites a diverses regions europees, més desenvolupades que la nostra, per estudiar els models que s’havien imposat de centres amb participació mixta universitat-empresa en el camp de la innovació tecnològica. Semblava una idea interessant i tant la Universitat Po-litècnica com l’Institut Català de Tecnologia van projectar la creació d’un centre dirigit a la innovació tecnològica amb la unió d’esforços entre universitat i empresa.” El projecte va aprovar-se i en Rafel en va ser designat director per la seva doble vessant, docent i empresarial.
Innovar és sinònim de progrés i riquesa. Així, el concepte ‘innovació tecnològica’ ha esdevingut clau dins del món actual i “s’aplica a un producte o a una màquina. Es tracta d’un procés que parteix d’una fase d’experimentació i que acaba plasmant-se en quelcom real que té una aplicació pràctica, ja sigui com a element de producció o com a producte de mercat. Un nou aparell amb una determinada innovació tecnològica aporta prestacions, facilitats i avantatges que abans no tenia. No sabem fins a on ens poden portar aquestes millores. La unió d’informàtica i comunicacions ens condueix molt més enllà però és impossible preveure el futur.”
El projecte del Centre Cim iniciat fa deu anys ha anat consolidant-se i al mateix temps s’ha aconseguit que les diferències entre regions europees s’escurcessin. “Encara no estem al nivell de les regions més avançades d’Europa, però en aspectes puntuals fins i tot som superiors. L’esforç que hem hagut de fer ha estat molt gran, primer per adaptar-nos a unes formes de treball que desconeixíem i després per poder seguir el ritme intens d’innovació que té lloc en el nostre sector.”
I afegeix: “Un dels aspectes que més destacaria de l’evolució del Centre és que entre les 110 persones que l’integren hi ha becaris que han acabat la carrera d’enginyeria informàtica, de matemàtiques… Passaran un pa-rell d’anys treballant amb nosaltres en projectes de recerca i desenvolupament que els permetran adquirir uns coneixements pràctics que no van assolir a la Universitat. Es tracta d’una experiència preindustrial que completa la formació teòrica i els permet presentar-se al mercat laboral amb un nivell de coneixements pràctics molt alt.”
L’actitud de l’empresari vers tot allò relacionat amb les noves tecnologies ha canviat en els darrers anys. “S’ha hagut de posar al dia en molts aspectes i comprendre que si volia continuar present al mercat havia de modernitzar les seves instal·lacions i maquinària de forma perma-nent. Si bé al principi l’empresari ens preguntava sols l’opinió sobre com realitzar les coses, en l’actualitat necessita que li donem so-lucions a unes problemàtiques concretes. Quan una empresa ens demana consell, primer hem d’establir una sèrie de xerrades per conèixer-ne el funcionament, la gent i el problema. Una vegada es-tablertes les necessitats, hem de determinar com enfocar el projec-te. Treballem amb petita i mitjana empresa amb projectes que nor-malment són a curt termini. És habitual que, després de solucionar un cas, ens en presentin un de nou per resoldre’l. L’empresa ca-talana que confia en nosaltres ha comprovat que els nostres serveis són interessants i eficaços i és conscient que ha d’estar al dia, s’ha de renovar i sortir de les fronteres nacionals gràcies a les noves tecnologies.”
I afegeix: “Estem molt centrats en investigació de temes de producció de bastants sectors diferents. Toquem PIME perquè la gran empresa present a Catalunya és bàsicament la mul-tinacional que ja disposa dels seus centres de recerca i desen-volupament al país d’origen.”
Iniciatives com la del Centre Cim s’han experimentat en altres punts de l’Estat espanyol. Així, “zones amb importants centres industrials com el País Basc i València han treballat en la mateixa línia i han assolit bons resultats. De totes maneres fan falta més centres Cim arreu de l’Estat.”
I continua: “Hi ha un sentiment compartit a diferents institucions eu-ropees en el sentit que no s’ha aconseguit superar la distància tec-nològica que hi ha entre Europa i EUA o Japó. La Unió Europea va elaborar uns plans per assolir el nivell d’aquests països atorgant sub-vencions en matèria bàsicament de recerca. Ara s’ha comprovat que en el camp científic la producció europea està al nivell de l’americana, però no passa el mateix amb la part tecnològica. Els coneixements científics no s’han traduït en aplicacions pràctiques. La tendència és intentar potenciar l’aplicació tecnològica a través de la creació de mecanismes d’innovació. A Catalunya els resultats han estat satisfactoris però som conscients que s’ha de continuar treballant de valent per estar a l’avantguarda de la innovació tecnològica.”
