Text del 2001.
“En el món de les tecnologies la prioritat continuen sent les persones”
Només tenia 25 anys quan es va convertir en fundador i gerent de la firma assessora Main Memory, amb despatxos a Barcelona, València i Madrid. Ruben Garcia Castro, president de l’ONG Joventut per Crist i col·laborador del Grup d’Entitats Catalanes, és un emprenedor que en tot moment s’ha deixat guiar pel cor. “En una època en què volia canviar de rumb professional em vaig incorporar a una empresa d’informàtica”, explica. Va conèixer un món completament nou, i no va trigar a engrescar-s’hi, en part gràcies a una persona, David Garcia, amb qui el 1987 inauguraria Main Memory. La seva va ser una decisió agosarada, “el somni americà.” Difícilment n’oblidarà els inicis: “Els primers anys van ser tràgics. El món informàtic és molt complex.”
Val a dir que a les acaballes de la dècada de 1980 tot just s’albirava el que la informàtica arribaria a esdevenir. La manca de recursos era escandalosa. Les grans empreses, les que havien confiat en l’ordinador, disposaven de “molt pocs tècnics preparats per donar-los suport. De fet, aleshores ni tan sols hi havia la llicenciatura d’enginyer informàtic.” Al llarg d’aquesta carrera d’obstacles, els dos joves empresaris van tenir en tot moment uns homes i dones molt especials al seu costat, entre ells “el pare d’en David, que va fer moltes coses per nosaltres. D’altra banda, vam comptar amb els coneixements d’un bon amic que ens va ajudar a orientar l’empresa cap a una informàtica més sofisticada.” Així va ser com van començar a treballar amb els main frames.
“Nosaltres distingim tres tipus d’ordinadors: els PC, els main frames –uns servidors amb molta més capacitat que els PC– i els host, els ordinadors de què disposen, per exemple, les entitats bancàries.” Els segons són el punt fort de Main Memory. Aquesta assessoria treballa per a corporacions d’un abast considerable, si bé igualment proveeix la PIME, que també té molt present la urgència informàtica, i és que el contrari seria com imaginar-nos “una firma de distribució sense vehicles. Treballar amb moltes dades, per petit que sigui el negoci, exigeix l’ajut de l’ordinador. Estem emmanillats amb la informàtica, per dir-ho d’alguna manera.” És per això que hi ha recursos per a tots els gustos: “Les grans marques del sector fabriquen main frames de dimensions variades, ajustats a les necessitats de cada usuari. Hi ha firmes que disposen de diferents main frames.” En Ruben subratlla que “una empresa de Madrid no et demana el mateix servei que una de Barcelona. El grau de fidelitat, el tracte i la referència són diferents. Per exemple, és difícil adquirir un nou client català, perquè acostuma a ser molt fidel als seus proveïdors habituals. Les companyies madrilenyes estan més ave-
sades a la llei de l’oferta i la demanda.” És aquí on l’especialització pot guanyar més terreny. “Actualment la guerra gira entorn el sector de les telecomunicacions. L’objectiu principal dels clients és estar presents al màxim nombre de llocs durant tantes hores com sigui possible.”
El servei de Main Memory no es limita a proporcionar hardware a l’empresa: “També li aportem manteniment i cablatge. Som una mena de gos pi-gall que porta l’empresari allà on vol. La protecció constitueix un dels principals neguits de les companyies, perquè algunes no es poden per-metre que se’ls aturi l’ordinador. D’aquí que s’hagi posat tan de moda la paraula ‘redundància’, la solució a moltes incidències.” Es refereix al clonatge aplicat a la informàtica: “Per prevenir accidents desagradables, doblem l’ordinador connectant-lo a un germà bessó. Quan un dels dos s’aturi, automàticament començarà a treballar l’altre.” Un altre recurs d’emergència són “els sistemes d’alimentació ininterrompuda, de gran utilitat quan una empresa pateix un tall en el subministrament elèctric. Com els hospitals, també hi ha firmes que disposen de ge-neradors per assegurar a l’edifici corrent elèctric continu.” Els recursos de Main Memory porten fins a la possibilitat que “l’empresa pugui connectar les màquines en un altre lloc.” En Ruben només troba un adjectiu per definir aquesta intricada xarxa: “Apassionant.”
Admet que “són poques les empreses que tenen clar fins on volen arribar, malgrat els molts coneixements informàtics del públic.” I és que hi ha força condicionaments que desvien l’atenció del nostre em-presariat, entre ells la febre de “les fusions i absorcions, que susciten problemes complexos des del punt de vista informàtic. Aquesta me-na d’operacions obliga a combinar sistemes, ordinadors, formes de treball, filosofies i xarxes de comunicació molt variats.” Adverteix del risc que els arbres no deixin veure el bosc: “En molts de casos, la informàtica no s’utilitza correctament. L’ordinador s’està convertint en el nou tòtem dels nostres fills, quan no és més que una altra mà-quina, com ho pugui ser el microones.” Caldria distingir entre “la in-formàtica professional, molt avantatjosa, i la personal, que hem
de saber reconduir perquè no esdevingui una obsessió.” Aquí en Ruben ofereix dos punts de vista diferents, si bé tots dos prudents: “Com a professional, considero la informàtica una eina fantàstica si sabem usar-la bé; com a pare, vull que per als meus fills l’ordinador no sigui més que una altra joguina.”
Tot i així, aquest pare i empresari és conscient que són les noves generacions les que “més necessitaran la màquina” i les que més la dominaran. Ho demostra la plantilla de Main Memory, de 42 persones, constituïda majoritàriament per gent molt jove, de perfil “més àgil.” Aquest equip es divideix en “tres branques: la comercial, formada per venedors; l’administrativa, encarregada de la gestió i control de la companyia, i finalment, la tècnica, on els treballadors es passen la jornada tocant ferro.” No amaga el seu orgull per aquesta gent: “He tingut la sort de poder escollir els col·laboradors un per un. No m’ha importat esperar el que calgués perquè una persona determinada s’incorporés a l’empresa.” Tot i treballar en un sector punter, el gerent de Main Memory té molt clar que “en el món de les tecnologies la prioritat continuen sent les persones. Les possibilitats tècniques requereixen algú que en sàpiga treure partit, perquè un error humà pot conduir al fracàs.” És per això que un assessorament professional esdevé indispensable: “Una mala inversió pot ser fatal. Nosaltres aportem a l’empresa el valor afegit que suposen els nostres coneixements. Els millors clients, en tot cas, els guanyes quan els resols un problema.” Amb més de mil clients depenent dels seus consells, els responsables de Main Memory preveuen ampliar el seu àmbit d’actuació al llarg dels propers anys: “Tenim previst inaugurar una filial a Andalusia i una al País Basc. El radi d’ubicació dels nostres clients s’incrementa progressivament. Cal oferir-los un servei pròxim i eficaç. Una de les bases de la nostra filosofia consisteix a estar molt a prop de tots aquells que assessorem.”
