Text del 2001.
“La normativa regula els fets que passen, no pas les suposicions; no es pot legislar sobre el que no existeix sinó que quan els fets es produeixen, llavors els legislen”
L’evolució professional de l’advocada Rosa Gassó Raventós la va encaminar cap al món de l’assessorament i la va dur a la fundació del seu propi gabinet l’any 1998: “En acabar la carrera de dret, vaig fer pràctiques a Gabinet Empresarial Sabadell, un bufet d’assessoria fiscal, comptable i laboral, amb el qual actualment mantinc una estreta col·laboració professional. Aquí vaig començar a aprendre la professió, no com a advocada de toga i judici sinó com a assessora jurídica. Després d’adquirir una experiència, vaig treure’m les oposicions de gestora administrativa i vaig establir-me per compte propi en constituir aquesta societat que es dedica a la vessant administrativa, als tràmits relacionats amb l’Administració pública.”
Uns inicis empresarials jovenívols que, sumats al fet de ser dona, li suposaren un enfrontament amb determinats prejudicis: “La gestoria administrativa té una edat avançada i una composició essencialment masculina. El nou client sovint demana inconscientment pel senyor Gassó. Ara bé, quan se li aporta una solució concreta al problema, el prejudici s’esvaeix, però és cert que algunes coses encara et suposen una trava inicial.”
En plantejar-se quina havia de ser la psicologia del bon assessor, la Rosa sempre s’ha mostrat partidària de mirar la figura del gestor d’anys enrere: “Hem de tornar una mica a l’antiga persona de confiança que coneixies de tota la vida i de qui et refiaves sense reserves. I la confiança es guanya, primerament, amb el dia a dia; només quan es duu una trajectòria professional d’anys, el client veu quin és el teu tarannà.”
Com a bufet que treballa amb 200 empreses, la voluntat d’una atenció personalitzada cap al client es fa encara més present: “El personalisme ha de ser-hi per força. De vegades et truquen a hores intempestives i l’únic que volen és parlar amb tu, tot i que després pot ser que deleguis el tema a algú altre. A Gassó cap empresa se’ns ha desvinculat per falta de confiança; ben al contrari: som prou sensibles al fet que algú, davant un greu problema, es posi a plorar i ens demani la solució més beneficiosa.”
Una confiança que la Rosa veu similar a la que demana la separació d’una parella: “El qui es troba al mig ha d’intentar entendre i calmar els ànims: hi ha coses que dolen i que són prou íntimes per a saber respectar-les.” Aquest tracte de vegades fa difícil que es pugui deixar de banda el problema del client quan es torna a casa: “Els inicis sempre són patidors però hem d’aprendre a separar la professió de la vida personal.”És, doncs, en aquest tipus de gestió que es fa palesa la necessitat de les empreses de recórrer a la figura de l’assessor, una necessitat que la Rosa entén com una cura d’urgències: “El boom de l’assessoria ve com a conseqüència de l’IVA, perquè l’empresari es va trobar força desprotegit i sense cap tipus de coneixement. Nosaltres acostumem a tenir-ho tot en ordre, diàriament i adequadament, però sempre hi ha coses insospitades: pots trobar-te que el client no t’ho expliqui tot, i després et mostri fets consumats, o que la legislació et canviï d’un dia per l’altre.”
I és justament aquest canvi capriciós de la llei el que pro-voca queixes constants, i, al mateix temps, una dedicació diària en molts as-pectes: “El primer que fem cada matí és consultar el BOE, perquè cal estar al dia i perquè alguns clients et truquen i et pregunten sobre una novetat legislativa de la qual s’han assabentat per la premsa, la ràdio… i volen una resposta immediata. Hi ha un tipus de persona que sempre està a l’aguait de totes les lleis noves que surten i et burxa constantment, però també és quelcom que et motiva perquè veus com se’n preocupa. Hem de pensar que la normativa regula els fets que passen, no pas les suposicions. No es pot legislar sobre el que no existeix; quan els fets es produeixen, llavors, els legislen.”
I aquí és on s’entén la figura de l’assessor com una mena de filtre entre una Hisenda encara poc humanitzada i l’empresari: “Per a Hisenda, en realitat, cada empresa és un número i un expedient, i el client no se sent davant de l’Administració com una persona. Això és quelcom que passa en els llocs molt poblats: a Girona, per exemple, el tracte és més personalitzat, moltes vegades afavorit perquè hi ha menys població, no es formen cues a les finestretes i els funcionaris es poden esplaiar més en les seves explicacions.”
I, tot i que Gassó té un ventall d’oferta ben ampli, la Rosa creu que l’espe-cialització és quelcom que ve demanat pel client: “A la petita i mitjana empresa els va bé tenir-ho tot centralitzat; una multinacional, en canvi, s’estima més un bufet especialitzat. Nosaltres oferim al client la possibilitat de tocar el dia a dia, així que treballem també àmbits especialitzats com el trànsit –del qual s’encarrega la gestoria administrativa de vehicles d’empresa– o el de medi ambient –amb els abocaments, sancions, responsabilitats administratives o fins i tot penals que pugui tenir l’empresari.”
Aquest últim àmbit en els darrers anys s’ha vist afavorit pel pes de la consciència: “Abans ningú no separava les deixalles, per exemple; i els abocaments d’aigua ja necessiten de depuradores per-què l’empresa no sobrepassi els nivells estipulats.”
En confrontar l’evolució de l’empresari amb la de l’Administració, la Rosa creu que els símils han de centrar-se en la tecnologia i en la vessant humana: “L’Admi-nistració s’ha estancat tecnològicament: encara treballa amb formu-laris, moltes vegades específics per a cada terme municipal, que no pots enviar per correu electrònic; i no fa gaires anys que als jutjats en-cara es picava a màquina. L’empresari s’ha actualitzat més, però se-gueix mancant-li el suport de l’Administració pública. A Alemanya, sense anar més lluny, l’empresari afronta les inspeccions d’Hisenda adreçant-se a l’inspector de tu a tu amb tota naturalitat: aquest tracte aquí és del tot impensable.”
Potser és aquesta falta de suport la que, segons Rosa Gassó, exigeix, de vegades, unes qualitats extraordinàries a l’empresari: “Ha de tenir iniciativa, sang a les venes, ganes de fer coses i no fer-se enrere. De vegades sembla més còmode tenir una nòmina fixa: l’empresari ha de posar-se el barret al cap, obrir les portes d’un negoci que pot funcionar o no, i afrontar despeses continuades que poden suposar-li grans deutes. En l’assessor ha trobat la confiança.”
I en repassar la seva trajectòria professional, se sent prou satisfeta d’allò que ha creat, tot i que reflexiona sovint sobre els punts que encara han de millo-rar-se a la professió: “La clau és que t’apassioni la feina que fas, i a mi hi ha ben poques coses que no m’agradin. El saber delegar és quelcom que encara em costa perquè sempre m’ho he fet tot jo sola i de manera acurada. Una de les nostres grans preocupacions, però, és l’in-trusisme: el Col·legi hauria de tenir una mà més dura en això perquè es fan autèntiques barbaritats amb els clients, sense que després hi hagi cap responsabilitat envers els greuges que se’ls han comès.”
