Text del 2002
A vegades, la notícia es va fent més important amb el temps
.
Les investigacions en el camp de la ciència i de les tecnologies sembla que avancen amb gran rapidesa. Moltes disciplines es veuen beneficiades per aquests descobriments, entre elles la medicina. Les novetats científiques i mèdiques arriben a la societat filtrades pels mitjans de comunicació, que realitzen el paper de transmissors d’una informació complexa però essencial per al desenvolupament social i per a la millora del benestar. La Fundación Medicina y Humanidades Médicas neix a partir d’una de les editorials de publicacions mèdiques més prestigioses d’aquest país, Ediciones Doyma. “La Fundació va néixer amb l’objectiu de donar continuïtat a la tasca relacionada amb el món de la medicina realitzada des de l’editorial. La finalitat és la de promoure l’estudi i el desenvolupament de la medicina en general, però de manera molt específica de les humanitats mèdiques”, explica José Antonio Dotú, promotor d’aquesta iniciativa.
Ediciones Doyma es va convertir des de 1970 en la principal editora de publicacions del camp mèdic en llengua castellana. “El Dr. Marius Foz, que avui és director mèdic de la Fundació, va ser l’home que va fer possible que Doyma existís. Em va confiar l’edició de la revista Medicina Clínica, que s’havia quedat sense editor; passava per un mal moment i vaig dissenyar un pla per revitalitzar la publicació. Es va aconseguir, i va arribar a ser un èxit de vendes.” El món mèdic no era nou per a ell: primer havia iniciat estudis de medicina i, posteriorment, va treballar durant un temps com a visitador mèdic fins arribar a director de màrqueting d’una firma farmacèutica molt important. I comenta: “Després va néixer Ediciones Doyma. Les publicacions que editàvem eren de referència pels professionals del sector de la salut. Vam arribar a produir-ne fins a 60 de diferents. El 1998 va ser adquirida per una multinacional francesa que ha redreçat la línia editorial que vam defensar. Jo volia continuar la tasca divulgativa i no desvincular-me del camp mèdic, per la qual cosa vaig decidir engegar un nou projecte en el marc d’una fundació.”
Des de la tribuna informativa de les publicacions que editava, José Antonio Dotú ha tingut la possibilitat de donar a conèixer esdeveniments molt rellevants de la història de la medicina. “Hem assistit a unes dècades de constants avenços: el trasplantament de cor va ser dels més polèmics, perquè la classe mèdica va pensar que l’esforç era massa elevat i costós per obtenir uns resultats pobres. Però, amb el temps, els processos han anat millorant: els trasplantaments de ronyó són un èxit, i s’inicien els de fetge. I ara s’apropa una nova època en aquest camp amb la clonació de teixits. És a dir, a vegades, la notícia es va fent més important amb el temps.”
En aquests moments, des de la Fundació es treballa en la creació d’una publicació especialitzada en el camp de les humanitats mèdiques, que portarà el nom d’Humanitas. “És una manera de continuar el contacte i el servei cap a la medicina des d’un àmbit més perifèric, no des del nucli de la medicina-ciència sinó des de les humanitats. Les humanitats mèdiques agrupen un conjunt de disciplines que tindran un espai dins d’aquesta revista. La bioètica, l’economia de la salut, l’antropologia i la sociologia mèdiques, la filosofia i la història de la medicina, els vincles entre la religió i la medicina i, finalment, la comunicació interpersonal metge-pacient. Totes són àrees de coneixement que, en principi, poden tenir vida pròpia i independent. Són perspectives o contextos que afecten la medicina des del vessant de la pràctica, és a dir, d’aquella relació entre un professional i un pacient, o entre un professional i una estructura sanitària i una societat.”
Per elaborar aquesta publicació s’ha constituït un equip de treball format per professionals del món mèdic: “Col·laboraran amb nosaltres al voltant de 16 eminents metges amb qui ja he treballat abans. Volem que la revista parli amb claredat i sense condicionants publicitaris. El nostre objectiu és que arribi a tenir una edició en anglès i que es distribueixi internacionalment. Donarem a conèixer la realitat de les humanitats mèdiques. Fa alguns anys, vaig realitzar estudis d’anàlisi del comportament de la classe mèdica i vaig veure que hi havia una gran preocupació per les humanitats, però també per la necessitat d’apropar-se al malalt. Es parla de la recuperació del metge de capçalera, perquè era una figura que tenia un paper molt proper i efectiu dins de la societat. De tota manera, no s’acaba de recuperar. S’han objectivat les malalties de l’organisme, però la medicina s’ha anat fent excessivament biomèdica, cientifista, i s’ha perdut la perspectiva de la persona.”
Si bé les humanitats mèdiques són de gran rellevància, el seu desenvolupament en aquest país és escàs: “També el seu ensenyament a les facultats de medicina és poc destacat. No hi ha una consciència que aquest sigui un concepte pluridisciplinar en què intervenen diferents àmbits de coneixement que no són patrimoni de la medicina. Des de la fundació, volem contemplar les humanitats mèdiques com a idea integradora. El nostre plantejament és que totes aquestes perspectives-disciplines contribueixin a generar coneixement i, sobretot, actituds entre els professionals. La medicina científica ha anat incorporant progressivament coneixements i tecnologia molt potent i eficaç que han permès de fer diagnòstics molt precisos, però que no són capaços d’interpretar la salut i la malaltia com a fets que afecten la persona en tota la seva globalitat i complexitat.”
La fundació té previst desenvolupar altres accions que afavoreixin la societat i els professionals mèdics. “Hi ha dos camps on podem intervenir: per una banda, l’organització de simposis i de jornades formatives en diverses matèries i, per l’altra, la possibilitat d’estimular aquestes disciplines a través de la convocatòria de beques d’estudi. La difusió de coneixements i el seu desenvolupament són les dues línies mestres de la fundació.” De tota manera, l’eix central de la Fundació gira entorn de la publicació Humanitas que ha d’exercir una tasca divulgativa important. “La medicina és una ciència d’aproximació. No hi ha veritats absolutes. Per tant, la investigació biomèdica sempre és relativa, no dogmàtica. Aquest fet la fa literàriament més interessant, però perillosa divulgativament, perquè molt sovint els mitjans de comunicació tendeixen a exagerar les informacions que emeten. Sempre hem portat una línia de rigor i seriositat, mai d’especulació.”
Ediciones Doyma va ser un exemple que ha desembocat en una iniciativa interessant i necessària per als professionals mèdics d’aquest país. Dirigida per José Antonio Dotú, un editor plenament vocacional que ha gaudit de la professió i que, des d’aquest nou espai, de ben segur que potenciarà el coneixement de les humanitats mèdiques i, al seu torn, contribuïrà a l’estudi i al desenvolupament de la medicina.
