Sr. F. Javier Ruiz Rivera
Sr. F. Javier Ruiz Rivera
PC, 12è VOLUM. Fundacions

SR. F. JAVIER RUIZ RIVERA

FUNDACIÓN MEDICINA I HUMANIDADES MÉDICAS

Text del 2002

A vegades, la notícia es va fent més important amb el temps

.

Les investigacions en el camp de la ciència i de les tecnologies sembla que avancen amb gran rapidesa. Moltes disciplines es veuen beneficiades per aquests des­cobriments, entre elles la medicina. Les novetats científiques i mè­diques arriben a la societat filtrades pels mitjans de comunicació, que re­alitzen el pa­per de transmissors d’una informació complexa però essencial per al de­sen­volupament social i per a la millora del benestar. La Fundación Medicina y Humanidades Médicas neix a partir d’una de les editorials de pu­bli­cacions mèdiques més prestigioses d’aquest país, Ediciones Doyma. “La Fun­da­ció va néixer amb l’objectiu de donar continuïtat a la tasca rela­ci­o­nada amb el món de la medicina realitzada des de l’editorial. La fi­na­li­tat és la de promoure l’estudi i el desenvolupament de la medicina en gene­ral, però de manera molt específica de les humanitats mèdi­ques”, ex­pli­ca José Antonio Dotú, promotor d’aquesta iniciativa.

Ediciones Doyma es va convertir des de 1970 en la principal editora de pu­bli­cacions del camp mèdic en llengua castellana. “El Dr. Marius Foz, que avui és director mèdic de la Fundació, va ser l’home que va fer pos­si­ble que Doyma existís. Em va confiar l’edició de la revista Me­dicina Clí­nica, que s’havia quedat sense editor; passava per un mal moment i vaig dissenyar un pla per revitalitzar la publicació. Es va acon­seguir, i va arribar a ser un èxit de vendes.” El món mèdic no era nou per a ell: pri­mer havia iniciat estudis de medicina i, posteriorment, va treballar durant un temps com a visitador mèdic fins arribar a director de màrqueting d’una fir­ma farmacèutica molt important. I comenta: “Després va néixer Edicio­nes Doyma. Les publicacions que editàvem eren de referència pels professionals del sector de la salut. Vam arribar a pro­duir-ne fins a 60 de diferents. El 1998 va ser adquirida per una mul­tinacional francesa que ha redreçat la línia editorial que vam de­fen­sar. Jo volia continuar la tasca divulgativa i no desvincular-me del camp mèdic, per la qual co­sa vaig decidir engegar un nou pro­jec­­te en el marc d’una fundació.”

Des de la tribuna informativa de les publicacions que editava, José Anto­nio Dotú ha tingut la possibilitat de donar a conèixer esdeveniments molt rellevants de la història de la medicina. “Hem assistit a unes dècades de constants avenços: el trasplantament de cor va ser dels més po­lè­­mics, perquè la classe mèdica va pensar que l’esforç era massa elevat i costós per obtenir uns resultats pobres. Però, amb el temps, els pro­ces­sos han anat millorant: els trasplantaments de ronyó són un èxit, i s’ini­cien els de fetge. I ara s’apropa una nova època en aquest camp amb la clonació de teixits. És a dir, a vegades, la notícia es va fent més important amb el temps.”

En aquests moments, des de la Fundació es treballa en la creació d’una pu­bli­cació especialitzada en el camp de les humanitats mèdiques, que portarà el nom d’Humanitas. “És una manera de continuar el contacte i el ser­vei cap a la medicina des d’un àmbit més perifèric, no des del nucli de la me­dicina-ciència sinó des de les humanitats. Les humanitats mèdi­ques agrupen un conjunt de disciplines que tindran un espai dins d’a­ques­ta revista. La bioètica, l’economia de la salut, l’antropologia i la sociologia mèdiques, la filosofia i la història de la medicina, els vincles entre la religió i la medicina i, finalment, la comunicació interpersonal metge-pacient. Totes són àrees de coneixement que, en principi, po­den te­nir vida pròpia i independent. Són perspectives o contextos que afecten la medicina des del vessant de la pràctica, és a dir, d’aquella re­­­lació entre un professional i un pacient, o entre un professional i una estructura sanitària i una societat.”

Per elaborar aquesta publicació s’ha constituït un equip de treball format per professionals del món mèdic: “Col·laboraran amb nosaltres al vol­tant de 16 eminents metges amb qui ja he treballat abans. Volem que la re­vis­ta par­li amb claredat i sense condicionants publicitaris. El nostre ob­jec­tiu és que arribi a tenir una edició en anglès i que es distribueixi in­ter­­na­­ci­onalment. Donarem a conèixer la realitat de les humanitats mè­di­ques. Fa alguns anys, vaig realitzar estudis d’anàlisi del compor­ta­ment de la classe mèdica i vaig veure que hi havia una gran preo­cu­pa­­ció per les humanitats, però també per la necessitat d’a­pro­par-se al malalt. Es par­la de la recuperació del metge de capçalera, perquè era una figura que tenia un paper molt proper i efectiu dins de la societat. De tota ma­ne­ra, no s’acaba de recuperar. S’han objectivat les malal­ti­es de l’or­ga­nisme, però la medicina s’ha anat fent exces­siva­ment bio­mè­dica, ci­en­­tifista, i s’ha perdut la perspectiva de la perso­na.”

Si bé les humanitats mèdiques són de gran rellevància, el seu desenvolu­pament en aquest país és escàs: “També el seu ensenyament a les fa­cul­tats de medicina és poc destacat. No hi ha una consciència que aquest sigui un concepte pluridisciplinar en què intervenen diferents àmbits de coneixement que no són patrimoni de la medicina. Des de la fundació, volem contemplar les humanitats mèdiques com a idea integradora. El nostre plantejament és que totes aquestes pers­pec­ti­ves-disciplines contribueixin a generar coneixement i, sobretot, acti­tuds entre els professionals. La medicina científica ha anat incorpo­rant progressivament coneixements i tecnologia molt potent i eficaç que han permès de fer diagnòstics molt precisos, però que no són ca­pa­ços d’inter­pretar la salut i la malaltia com a fets que afecten la per­so­na en tota la seva globalitat i complexitat.”

La fundació té previst desenvolupar altres accions que afavoreixin la soci­etat i els professionals mèdics. “Hi ha dos camps on podem intervenir: per una banda, l’organització de simposis i de jornades formatives en diverses matèries i, per l’altra, la possibilitat d’estimular aquestes dis­ci­plines a través de la convocatòria de beques d’estudi. La difusió de coneixements i el seu desenvolu­pa­ment són les dues líni­es mestres de la fundació.” De tota manera, l’eix cen­tral de la Funda­ció gira entorn de la publicació Humanitas que ha d’exercir una tasca divul­ga­tiva impor­tant. “La medicina és una ciència d’apro­ximació. No hi ha veritats absolu­tes. Per tant, la investigació bio­mè­dica sempre és relativa, no dog­mà­ti­ca. Aquest fet la fa literà­ri­a­ment més interessant, però perillosa divul­ga­ti­va­ment, perquè molt sovint els mitjans de co­mu­nicació tendei­xen a exagerar les informa­ci­ons que eme­ten. Sempre hem por­­tat una línia de rigor i seriositat, mai d’especu­la­ció.”

Ediciones Doyma va ser un exemple que ha desembocat en una iniciativa interessant i necessària per als professionals mèdics d’aquest país. Dirigida per José Antonio Dotú, un editor plenament vocacional que ha gaudit de la pro­fessió i que, des d’aquest nou espai, de ben segur que potenciarà el co­nei­xement de les humanitats mèdiques i, al seu torn, contribuïrà a l’es­tu­di i al desenvolupament de la medicina.