Ferran Pavía Antolín
PC, 12è VOLUM. Fundacions

Sr. Ferran Pavía Antolín

FUNDACIÓ PIQUÉ ADVOCATS ASSOCIATS

Text del 2002.

“La nostra finalitat és esde­venir una escola de formació permanent per als lletrats per tal que es puguin adaptar fàcilment als condicionants i a les exigències de l’advocacia contemporània”

Catalunya és un país que sobresurt per la seva àmplia xarxa d’entitats pertanyents a la societat civil, entre les quals destaquen el gran nombre de fundacions existents, i que in­ten­ten aportar el seu gra de sor­ra particular a la millora i el creixement cultural de la nos­tra comunitat. La Funda­ció Pi­qué Advocats Associats n’és un exemple, tal com ho ex­pli­ca Ferran Pavía Antolín un dels membres del seu Patro­nat: “La creació de la Fun­da­­ció l’any 1988 respon a les vi­vències i als interes­sos per­­­sonals de Joan Piqué i del seu equip de col­·la­bo­radors. Els advo­cats en e­xer­­cici de les generacions de la postguerra i que no proveníem de famílies de lletrats, sabem com va ser de difícil per tots nosaltres arribar a completar els estudis superiors.”

En aquella època els estudis universitaris no eren accessibles per al gran gruix de la població per motius econòmics: “L’única solució era demanar un ajut econòmic o una beca a l’Administració. Aquestes apo­rtacions eren variables, i l’estudiant vivia en un continu estat d’an­sietat per saber si l’any següent tornaria a obtenir la compensació per­què, en cas contrari, possiblement, hauria d’arraconar els seus es­tu­dis. En altres casos, la concessió d’una gratificació econòmica depe­nia de la brillantor de l’expedient acadèmic de l’alumne, la qual cosa també era molt negativa per al seu estat anímic perquè podia tendir a obses­sionar-se per les puntuacions aconseguides.”

Aquestes ajudes en funció de les qualificacions obtingudes continuen estant vigents avui mitjançant el sistema de les matrícules d’honor. Els alumnes que obtenen la màxima nota existent són premiats per la mateixa universitat i, de manera indirecta, per l’Estat, amb una matrícula gratuïta per al curs següent. No obstant això, ac­tualment encara són excepcionals els casos dels estudiants que tenen en el seu historial la màxima puntuació com la més repetida. Per això, des de la Fun­dació Piqué Advocats Associats: “Intentem evitar el calvari que nos­al­tres mateixos vam patir i igualar les oportunitats dels joves que vo­len estudiar o investigar en els camps jurídics i econòmic.” D’aquesta ma­ne­ra la Fundació intenta retornar a la societat part del reconeixement i l’èxit que ha rebut per la seva tasca d’assessorament i actuació jurídica.

El Patronat d’aquesta institució està format per advocats de reconegut prestigi a la ciutat de Barcelona. El president és Joan Piqué Vidal, fun­dador de Piqué Vidal Advocats Associats, i amb ell col·laboren Ferran Ro­dríguez de Miguel, Ferran Pavía, Francisco de Quinto, i Joan Carles Piqué. Des del seu treball quotidià a l’avinguda Diagonal intenten donar resposta a les necessitats dels estudiants menys afortunats de la nostra comunitat: “El nostre objectiu és concedir beques i ajudes eco­nòmiques perquè les persones amb interessos culturals i aca­dè­mics però sense recur­sos econòmics puguin accedir a activitats i cur­sos d’especialització postuniversitària. Alhora, també volem contri­buir a l’accés d’aquests estudiants en les branques de dret, hisenda pú­blica i economia i en les recerques en qualsevol especialitat d’aques­tes àrees. També, mit­jançant convenis de col·laboració amb diferents institucions supe­riors catalanes, alguns estudiants tenen la pos­si­bilitat de desen­volupar les seves pràctiques jurídiques en el nostre bufet, la qual cosa ens agrada especialment perquè tenim l’opor­tunitat de veure com es fa i com creix un futur advocat.”

Aquesta darrera activitat demostra la vocació de la Fundació Piqué Advocats Associats de fer escola i d’aportar els seus coneixements i ex­pe­riències jurídiques a la formació d’altres nous lletrats. Aquest permanent suport al món del dret també es fa palès en totes les altres activitats que s’organitzen des de la Fundació: “Cursos de preparació d’oposicions i car­reres especialitzades en el món del dret i econòmic i l’organització de congressos i de trobades. En definitiva, la nostra finalitat és esde­venir una escola de formació permanent per als lletrats per tal que es puguin adaptar fàcilment als condicionants i a les exigències de l’advocacia contemporània. Hem de tenir en compte l’accelerat ritme amb què es produeixen els canvis legislatius, i els lletrats hem de ser capaços d’adaptar-nos-hi en les millors condicions per tal de poder donar un bon servei als nostres clients.”

Aquesta fita és la conse­qüèn­cia directa de l’esperit i l’orientació que sempre ha marcat la trajectòria de Joan Piqué i del despatx col·lectiu de lletrats que va crear: “En el Col·legi constem com el primer despatx col·lectiu de Catalunya. El cert és que Joan Piqué sempre ha cregut en l’especialització i en el diàleg com a for­mes idònies de treball. Després, a més, no tan sols ha optat per l’es­pecialització, sinó que va apostar per la hiperespecialització dins d’un camp d’actuació jurídica molt concret. Crec que el temps ha de­mostrat que aquesta era la direcció que seguia el mercat.”

Tot i ser un defensor acèrrim de l’acotament de l’actuació del lletrat, Joan Piqué exemplifica l’home de lletres i l’humanista amb una formació molt completa en els més diversos camps, i que també va haver de lluitar amb el seu esforç i la seva intel·ligència contra les limitacions econòmiques prò­pies de mitjan el segle XX: “El seu secret per actuar de manera impe­ca­ble i brillant en qualsevol de les seves participacions és el sentit de la lògica jurídica que té. Això li ha permès, per exemple, poder fer-se càrrec de la redacció del conveni de separació d’una parella perquè ha intentat –i ha sabut– respectar els drets de cadascun dels seus membres i no optar per arribar a situacions sagnants i personalment molt desagradables. En aquest sentit, malgrat ser catedràtic de pro­ces­sal, la seva postura ha estat sempre la d’assolir el pacte entre les parts i, si era escaient, actuar per defensar-se més que no pas per atacar. Aquest punt ha estat un dels vertebradors de la seva tasca, i crec que tots els advocats que hem participat en el projecte hi hem estat plenament d’acord. Al nostre parer, la funció de l’acusació l’ha d’assolir el ministeri fiscal, que és la institució pública legalment ins­tituïda per a aquesta finalitat. Els advocats hem d’intentar sempre fer, en primera instància, de moderadors i d’intermediaris per tal d’evitar la via judicial. Per altra banda, crec que també hem de fer tot el pos­si­ble per difondre formes alternatives de justícia com ara l’arbitratge, so­­bre­tot per a aquells casos en què el conflicte sorgeixi entorn d’una ma­tèria molt especialitzada. Llavors és obvi que el magistrat pro­ba­ble­ment tam­poc no en serà especialista, i que a l’hora de dictar sen­tència hi haurà un grau molt més gran de vacil·lació. Per això, opinem que l’apel·lació a aquest tipus d’instància més especialitzada és la més idònia.”

Pel que fa a l’activitat docent de Joan Piqué, val a dir que és una de les que més li gratifiquen: “Els seus alumnes comenten que les seves classes són molt atractives i instructives, segurament perquè els seus ense­nya­ments es basen en experiències pràctiques molt concretes i per­què ens veuen reflectits en la figura de l’advocat que els agradaria arri­bar a ser.”

Aquesta àmplia formació humanística que diferencia un bon advocat d’un advocat brillant i que, malauradament, s’està perdent en les noves ge­neracions, es veu completada per una afició poc coneguda pel gran públic: “Joan Piqué sap tant de bolets, més enllà dels tradicionals rovellons catalans, com de dret, i això és dir molt. Aquesta passió micològica li ve del seu pare, i mai no l’ha perduda.” Aquest interès per la cultura i pel món del saber ha fet de la seva vida un continu afany “per apren­dre i per­què cada dia signifiqués un enriquiment personal i professio­nal.”

L’estimació cap a la docència i la seva voluntat de constituir una fundació són també conseqüència de la forta i “fascinant” personalitat de Joan Pi­qué: “En tots els camps de la vida, qual ell torna, tu encara hi vas. És molt ràpid i àgil i al contrari d’altres persones que amb el pas del temps perden energies i ganes de fer coses, ell cada vegada en té més, i, cer­ta­­ment, ens és difícil seguir-li el ritme. Té una personalitat de lí­der ab­so­lut, sap escoltar i treure el millor de cadascú. A més, en la se­va rela­ció amb els clients destaquen els seus dots psicològics i la capacitat que té per expressar-se i fer-se entendre. La seva fran­quesa mai no fa mal al client perquè està explicada en els termes més adients per a la personalitat i problemàtica de la persona que li va a consultar.”

La repercussió i bon nom que la seva activitat professional ha assolit podria haver influït en un canvi de la seva personalitat. Ell segueix sent, pe­rò, “hu­mil i un apassionat de la seva professió. És el gran animador de la tas­ca del despatx, i sempre ha tractat els seus advocats amb una gran estimació. Fins i tot, quan els lletrats han marxat per engegar altres activitats, Joan Piqué els ha deixat les claus del despatx com a sím­­bol que en continuaran sent una part i que hi poden tornar quan ho desitgin. Les relacions amb tots ells són molt cordials, i ell se sent honrat quan el vénen a visitar.” Aquest tarannà explica que “no tin­gui enemics i que sigui unànimement respectat pels seus companys.”

La gamma d’activitats de Piqué Advocats Associats és molt variada, però un dels serveis més destacats és l’assessorament empresarial. Aquesta activitat ha sofert variacions amb el pas del temps i també ha adquirit noves responsabilitats a conseqüència del fet innegable que l’exercici del dret en l’actualitat es basa a circumscriure’s i caminar exclusivament per la part de la ratlla que diferencia la legalitat de les conductes i procediments, a ve­ga­des poc clars. Aquesta distinció no sempre és fàcil, i, a més, el lletrat també es pot trobar davant la situació que al seu despatx acu­deixi un empresari que va per un camí equivo­cat. Però, sigui quina sigui la situa­ció, l’advocat no pot oblidar un fet fonamental, “el dret de tot ciutadà, re­co­llit a la Cons­ti­tu­ció, a dis­posar d’una bona defensa. Aquest dret és in­alienable i res no té a veure amb la in­nocència o la cul­pabilitat de l’acusat.”

En a­quest sentit, la societat ha de fer un esforç i entendre que el paper social de l’advocat quan exerceix com a tal és assumir la defen­sa d’un imputat i fer-lo tan bé com sigui possible, tot utilit­zant els recursos dispo­ni­bles que tingui al seu abast, sempre que s’ajustin a la le­gislació vigent i al codi deon­tò­logic de la professió: “L’eina de treball dels advocats són les lleis i les hem de saber interpretar de la forma més convenient i be­neficiosa en tot moment.”

La normativa no és científica, i representa un intent de regular una situació social existent a partir de l’observació i l’estudi d’una casuística concreta. Tanmateix la realitat sempre supera l’abstracció que la lletra impresa sig­nifica, i el cert és que totes les legislacions presenten buits legals o as­pec­tes que han estat registrats de manera inadequada o insuficient. Per això, és lícit i comprensible que els advocats interpretin la legislació de manera diferent segons els casos. És impossible que el dret doni sempre respostes unívoques, perquè la vida no ho és, d’uní­voca. “No és el mateix viure una situació de forma objectiva, sense es­tar-hi implicat, que estar-ho i viure amb molta intensitat el patiment de l’inculpat.”

A­ques­ta respon­sa­bi­litat amb el client es pot rela­cionar amb la importància que donen Joan Pi­qué i l’escola jurídica que ha creat a principis morals com el codi ètic i deon­tològic de la professió: “És una llàstima que s’estiguin perdent els principis i les formes a l’ho­ra d’establir contacte amb com­pa­nys més veterans. Se­­ria bo que fés­sim un esforç per recuperar-los. Les mane­res són ne­cessàries i con­venients en l’exercici de la pro­fes­sió.”

Des de sempre la Fundació Piqué Vidal Associats ha fomentat l’estudi, in­vestigació i docència de les noves àrees del dret que l’esdevenidor econòmic i social han anat configurant. Podem citar les àrees de dret mediambiental, d’auditoria financera i de dret de la competència. Com exemple de rabiosa actualitat és de destacar la labor que la Fundació desenvolupa en l’àmbit de la Seguretat Jurídica de les Noves Tecnologies, en què des de fa anys ve impulsant projectes sobre protecció de dades per­so­nals, registre de noms de domini, firma electrònica, etc.

La tasca de la Fundació és lloable perquè destina inversions privades –les obtingudes a partir de donacions­– a la formació del nostre millor ca­pital, les persones que viuen, es formen i treballen a Catalunya.