Jordi Parés Jou
PC, 12è VOLUM. Fundacions

Sr. Jordi Parés Jou

FUNDACIÓ PRIVADA DE GIRONA PER LA VEDELLA DE QUALITAT

Text del 2002.

Cada vegada més la societat exigeix productes d’alimenta­ció controlats i certificats. Els escàndols que s’han viscut els darrers anys en el sector carni han estat determinants a l’hora de modificar les es­tra­tègies dels productors de carn. La Fundació Privada de Giro­na per la Vedella de Qua­litat té l’objectiu d’oferir als consu­midors carn de vedella que ha passat per un rigorós con­trol de qualitat i que arriba a la bo­tiga certificada. Jordi Parés Jou és el director d’aquesta Fun­dació que va néixer el 1992 i que presideix Josep M. Prat.

L’any 1991, un grup de ra­ma­ders, carnissers, comer­cials i escorxadors de les comar­ques gironines es van unir en l’Associació de Criadors de Vedella de Girona amb l’objectiu d’obtenir la denominació de qualitat ‘Vedella de Girona’. “El 1992 ens van atorgar la denominació que el 2000 vam abandonar. Avui, des de la Fundació, atorguem el nostre propi certificat de qua­litat. La legislació europea va derogar totes les denominacions locals, autonòmiques, etc. per adaptar-se a una nova normativa d’àmbit co­munitari, que no interessava als criadors gironins perquè utilitzen un sistema de criança molt diferent de l’europeu. En aquest moment posem sobre la taula dues possibilitats: ser una marca ‘Q’ de qualitat o crear un entitat privada. Vam optar per crear una fundació privada on els objectius són de caire més social i sense afany lucratiu. També vam ampliar l’àmbit de producció al territori català.”

Tradicionalment, amb el nom de Vedella de Girona s’ha ofert un producte valorat i conegut per la seva qualitat arreu del territori català: “Les carac­terístiques d’aquesta carn no es basen en un raça determinada, sinó en un conjunt de factors més complexos. Fa quaranta anys hi havia dos sistemes principals de produir carn de vacú: el de pastura i el de cereals. Amb el de pastura, que s’utilitza als Pirineus i a la major part de països europeus, s’aconsegueix un animal més fet, de carn més ve­r­mella, i d’un sabor especial que el paladar català no ha acabat d’ac­cep­tar. L’altre sistema era alimentar l’animal amb llets mater­nit­zades els primers mesos de vida i posteriorment oferir-li un suple­ment de ce­re­als, lleguminoses i farratges (farinada). La majoria de producció de va­cú de les comarques gironines es realitza seguint a­quest procés de pro­ducció. Les carns que se n’obtenen són caracte­rístiques, molt gus­toses i tendres, que s’adapten més als nos­tres gustos culinaris i a la die­ta mediterrània.” Aquest mètode d’alimentació utilitzat pels page­sos i ra­maders de Girona no és nou, fa molts anys que es realitza, en­cara que s’han actualitzat i modernitzat els sistemes de control i els mètodes de producció.

La malaltia de les vaques boges (encefalopatia espungiforme bovina) ha re­percutit profundament al sector vacú europeu en els darrers anys. “Ens ha afectat menys que a la resta de l’Estat espanyol. Durant algunes setma­nes la situació va ser crítica però el sector es va recuperar amb rapi­de­sa. El nostre procés d’engreix elimina la possibilitat que l’animal es ve­gi afectat per la malaltia. L’estatut de la Fundació prohibeix la utilit­zació per a l’alimentació de les vedelles de qualsevol producte d’origen ani­mal. Sacrifiquem animals de menys de 12 mesos i fins ara l’animal més jove que ha presentat símptomes de l’afecció tenia 28 mesos.”

La ma­laltia va aparèixer per primera vegada fa deu anys. Hi ha hagut més de 200.000 vaques afectades arreu d’Europa. “La malaltia s’ha estudiat i es coneix molt bé, però es desconeix la repercussió que a­questa té en els humans. L’arrel es troba en unes farines de carn. Fa més de mig se­gle que s’utilitzen, però fa uns anys es va canviar el sis­tema d’ela­bo­ra­ció per tal d’estalviar despeses. El 1992 ja se sabia que aquestes fari­nes alterades provocaven una malaltia, i la ineptitud dels polítics anglesos va deixar que la malaltia s’estengués. Des de Cata­lunya estàvem con­ven­çuts que no en patiríem les conseqüències perquè ni aquí ni a l’Es­tat espanyol s’han utilitzat farines de carn per a l’alimentació de vacú. A molt països europeus i nòrdics l’alimentació de l’animal està basada en el prat i en un suplement de cereals o farratges. No utilitzen la soja (que és la font de proteïnes dels nostres animals), que substitueixen per les proteïnes càrniques.” Els casos detectats a Catalunya d’animals afectats han estat sempre d’exemplars importats de països de la UE.

Enmig d’una situació tan crítica es van detectar dues actituds per part dels consumidors: “Hi havia una sensació de perill per a la salut que era bas­tant generalitzada entre la població catalana, i també una impressió de fàstic per tot allò que es donava a conèixer a través dels mitjans de co­municació. La angoixa ha anat desapareixent i s’ha retornat al consum de vedella. Ara bé, una petita part de la gent no tornarà a men­jar vedella o bé els costarà alguns anys. També s’ha produït un trasbals important en el marc del consum: fins fa dos anys a la car­nisseria tradicional es comercialitzava el 60-65% de la vedella i la resta es venia a les grans su­perfícies; avui, sols en venen al voltant d’un 20%. La raó és simple: la població busca una garantia de qualitat que sap que el carnisser de sempre, que ja tenia un prestigi i una credibilitat, li pot aportar.”

L’activitat de la Fundació Privada de Girona per la Vedella de Qualitat és el control i la certificació de les vedelles, des que arriben a la granja amb només un mes de vida fins que les adquireix el consumidor. “Segurament, som la única institució d’Espanya que duu a terme un sistema de control mit­jançant anàlisis sistemàtiques i visites a les explotacions, de forma ex­haus­tiva i professional. De fet, anem molt més enllà dels controls de l’Administració. La Fundació disposa d’uns serveis tècnics que assu­meixen el control intern des del moment que els vedells entren a les explotacions, fins al moment que es posen a la venda, i també d’un control realitzat per CALITAX, una empresa de control de qualitat que té cura d’observar el compliment del reglament en el terreny higiènic i sanitari.” Així, amb aquestes mesures òptimes, el consumidor té la se­guretat que els productes certificats que trobarà a la carnisseria són d’una qualitat i d’una seguretat màximes.