Sr. Francesc Boada Santamaria
Sr. Francesc Boada Santamaria
PC, 12è VOLUM. Fundacions

SR. FRANCESC BOADA SANTAMARIA

FUNDACIÓ  PRIVADA CONVIURE

Text del 2002

«La nostra finalitat és la promoció, la millora i el perfeccionament de la qualitat i el funcionament dels serveis adreçats a la tercera edat»

Batejada amb l’explícit nom de Conviure, la Fundació que protagonitza aquesta pàgina celebrarà molt aviat la seva primera dècada de dedicació a la gent gran al nostre país. Inscrita amb el número 639 al Registre de Fundacions Privades de la Generalitat com a fundació benèfica de tipus assistencial, està presidida per Francesc Boada Santamaria, que ens comentarà la història d’aquesta institució. “El Patronat, principal res­ponsable de l’entitat, està constituït per un equip humà, desin­te­ressat i amb esperit de servei, que vetlla per les fi­na­li­tats i valors fundacionals.” En formen part els següents mem­bres: Teodo­ro Prat Pallarès, vicepresident; Agustí Montal Costa, patró dele­gat; Josep Garcia Areny, Glòria Sedó Conde, Joaquim Morales Mayoral i Josep Trelis Ma­yoral, vocals; n’és el secretari no patró Josep Lluís Vilaseca Requena.

Aquesta entitat de tipus assistencial, creada el 7 d’abril de l’any 1992 i amb seu al barceloní carrer d’Ausiàs March, proporciona “serveis a la gent gran, beques i ajuts. A més a més, col·laborem en la direcció de cen­tres d’acolliment assistencial i en creem de propis com el Centre Socio­sani­tari de Girona, que compta amb 105 llits i està destinat a malalts convalescents, pal·lia­tius i hospital de dia; i, a Sabadell, la Residència Assistida La Creueta amb 101 llits i 10 places de centre de dia gestionats per MUTUAM, MPS”

L’únic centre íntegrament gestionat per la Fundació Conviure és “una residència sociosanitària ubicada a Barcelona, amb el nom d’Eixam­ple. Aquest centre, que ha anat creixent al llarg de la darrera dèca­da, inclou un hospital de dia amb 25 places. Els avis passen la jornada amb nosaltres, de dilluns a divendres, de manera que els familiars po­den anar a treballar tranquil·lament. Allà, els usuaris, a més de dinar amb nosaltres, poden participar en tota mena d’activitats lúdiques i relacionar-se amb gent de la seva edat.”

Francesc Boada, president de la Fundació, destaca molt especialment la planta per a malalts pal·liatius de què disposa la residència: “Allà s’hi des­en­volupa una feina molt professional i alhora molt dura; cal te­nir en compte que cadascun dels 45 llits s’ocupa molts cops l’any, és a dir, hi ha una gran rotació. Els usuaris, alguns d’ells joves, in­gres­sen per­què en tinguem cura durant les seves darreres setma­nes de vida.”

Les instal·lacions de la Fundació serveixen de complement d’altres serveis, com “els oferts pels centres hospitalaris i l’atenció domiciliària. Quan els responsables d’aquests serveis de­­tec­­ten que ha arribat el mo­ment, ens adrecen els malalts.” En aques­­tes circumstàncies, “el perso­nal, for­mat tant pels metges com per les infermeres, les auxiliars i l’as­sis­ten­ta social, de­dica tota la seva atenció als malalts i als seus familiars.”

El centre també inclou el “tractament de malalts convalescents.” A fi de desenvolupar aquest tractament, disposa d’una “sala de rehabili­ta­ció di­rigida per una professional i adreçada a malalts procedents de cen­tres hospitalaris, que vénen a recuperar-se a la residència.”

Els respon­sa­bles de l’entitat subratllen que els serveis que ofereix la residèn­cia estan oberts a tota la ciutadania. “Tenim un concert amb el progra­ma Vida als Anys del Catsalut i l’Institut Català d’Assistèn­cia i Serveis Socials.”

“Gràcies als ingressos de la gestió del centre Eixample i a les dona­cions i rendiments dels nostres fons, podem convocar ajuts i be­ques per als professionals que es vulguin especialitzar en l’atenció a la gent gran.” Asseguren que són molts els interessats a conèixer més profundament el món de l’assistència a la gent gran, i que per això s’ins­criuen als cursets i programes de postgrau organitzats per la Funda­ció Privada Conviure. Sens dubte, una institució d’aquestes caracterís­tiques és la millor resposta als avis i àvies catalans i a les seves famílies. Així,  treballen fins i tot en l’àmbit de la recerca: “La nostra finalitat és la promoció, la millora i el perfeccionament de la qualitat i el fun­cio­nament dels serveis adreçats a la tercera edat. Entre altres coses, desenvolupem estudis, campanyes d’in­for­­ma­ció i projectes d’in­vestigació. També atorguem periòdicament pre­mis als millors tre­balls realitzats sobre gerontologia.”

En aquest punt, és gairebé obligat fer-se una pregunta. Com pot portar endavant un ventall d’iniciatives tan ampli aquest grup d’homes i dones altruistes? El President subratlla la importància vital dels “recursos eco­­­­nò­­­mics que provenen de les donacions d’entitats i particulars. D’altra banda, la gestió de la Unitat de Valoració Geriàtrica Integral i del Centre Sociosanitari Eixample també ens aporta ingressos.”

Fi­nal­­­ment, la institució disposa d’un cert nombre d’immobles, “els llo­guers dels quals ens permeten disposar de més recursos.” Aquests edificis són “el Centre Sociosanitari Girona, que hem esmentat ante­rior­ment; la residència assistida La Creueta, a Sabadell, i el Club d’A­par­ta­ments Güell Mutual, a Barcelona, constituït per tot un se­guit de pisos tutelats destinats a la gent gran.”

És molt el que fundacions com aquesta fan cada dia per afavorir aquest sector de la població. Com hem dit abans, però, les iniciatives altruistes ne­cessiten l’acompanyament de les institucions. El president de la Fun­dació té molt assumides les mesures que s’han de prendre des de l’Ad­mi­nis­tració per donar resposta a una demanda creixent: “El que abans eren guarderies, ara han de ser centres per a la gent gran. No és difí­cil arribar a aquesta conclusió si considerem el ritme de creixe­ment que al llarg d’aquests anys ha caracteritzat la societat catala­na.”

Sens dubte, els responsables de la institució són testimonis privile­giats de l’evolució de la població del nostre país: “A les residències, ja ar­ri­ben molts usuaris de més de 100 anys. L’esperança de vida s’ha multiplicat considerablement.”

La societat catalana, doncs, ha canviat, però no només des del punt de vista de l’esperança de vida, sinó també pel que fa a la percepció de l’assistència als ancians: “Fa uns anys, la idea de residència s’as­so­ciava molt fàcilment al vell concepte de l’asil, on l’avi romania tan­cat de per vida. En conseqüència, les famílies consideraven in­dig­ne ingressar l’avi en una institució d’aquestes carac­te­rís­ti­ques. Ara, en canvi, les coses es veuen d’una altra manera, i sort n’hi ha, per­què la gent gran sovint ja no es pot quedar a les llars.”

Per al pre­sident de la Fundació, les residències per a la tercera edat són avui tant o més necessàries que les llars d’infants, ja que “ac­tualment, els dos membres d’un matrimoni treballen, i és molt di­fícil que es pu­guin fer càr­rec dels seus pares, a més de fer-se’n dels nens.” És per donar resposta a les necessitats del present i del futuxr que hi ha en­ti­tats com la Fundació Privada Conviure, on els autèntics protagonis­tes són els avis i àvies del nostre país.