Text del 2002
«La nostra finalitat és la promoció, la millora i el perfeccionament de la qualitat i el funcionament dels serveis adreçats a la tercera edat»
Batejada amb l’explícit nom de Conviure, la Fundació que protagonitza aquesta pàgina celebrarà molt aviat la seva primera dècada de dedicació a la gent gran al nostre país. Inscrita amb el número 639 al Registre de Fundacions Privades de la Generalitat com a fundació benèfica de tipus assistencial, està presidida per Francesc Boada Santamaria, que ens comentarà la història d’aquesta institució. “El Patronat, principal responsable de l’entitat, està constituït per un equip humà, desinteressat i amb esperit de servei, que vetlla per les finalitats i valors fundacionals.” En formen part els següents membres: Teodoro Prat Pallarès, vicepresident; Agustí Montal Costa, patró delegat; Josep Garcia Areny, Glòria Sedó Conde, Joaquim Morales Mayoral i Josep Trelis Mayoral, vocals; n’és el secretari no patró Josep Lluís Vilaseca Requena.
Aquesta entitat de tipus assistencial, creada el 7 d’abril de l’any 1992 i amb seu al barceloní carrer d’Ausiàs March, proporciona “serveis a la gent gran, beques i ajuts. A més a més, col·laborem en la direcció de centres d’acolliment assistencial i en creem de propis com el Centre Sociosanitari de Girona, que compta amb 105 llits i està destinat a malalts convalescents, pal·liatius i hospital de dia; i, a Sabadell, la Residència Assistida La Creueta amb 101 llits i 10 places de centre de dia gestionats per MUTUAM, MPS”
L’únic centre íntegrament gestionat per la Fundació Conviure és “una residència sociosanitària ubicada a Barcelona, amb el nom d’Eixample. Aquest centre, que ha anat creixent al llarg de la darrera dècada, inclou un hospital de dia amb 25 places. Els avis passen la jornada amb nosaltres, de dilluns a divendres, de manera que els familiars poden anar a treballar tranquil·lament. Allà, els usuaris, a més de dinar amb nosaltres, poden participar en tota mena d’activitats lúdiques i relacionar-se amb gent de la seva edat.”
Francesc Boada, president de la Fundació, destaca molt especialment la planta per a malalts pal·liatius de què disposa la residència: “Allà s’hi desenvolupa una feina molt professional i alhora molt dura; cal tenir en compte que cadascun dels 45 llits s’ocupa molts cops l’any, és a dir, hi ha una gran rotació. Els usuaris, alguns d’ells joves, ingressen perquè en tinguem cura durant les seves darreres setmanes de vida.”
Les instal·lacions de la Fundació serveixen de complement d’altres serveis, com “els oferts pels centres hospitalaris i l’atenció domiciliària. Quan els responsables d’aquests serveis detecten que ha arribat el moment, ens adrecen els malalts.” En aquestes circumstàncies, “el personal, format tant pels metges com per les infermeres, les auxiliars i l’assistenta social, dedica tota la seva atenció als malalts i als seus familiars.”
El centre també inclou el “tractament de malalts convalescents.” A fi de desenvolupar aquest tractament, disposa d’una “sala de rehabilitació dirigida per una professional i adreçada a malalts procedents de centres hospitalaris, que vénen a recuperar-se a la residència.”
Els responsables de l’entitat subratllen que els serveis que ofereix la residència estan oberts a tota la ciutadania. “Tenim un concert amb el programa Vida als Anys del Catsalut i l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials.”
“Gràcies als ingressos de la gestió del centre Eixample i a les donacions i rendiments dels nostres fons, podem convocar ajuts i beques per als professionals que es vulguin especialitzar en l’atenció a la gent gran.” Asseguren que són molts els interessats a conèixer més profundament el món de l’assistència a la gent gran, i que per això s’inscriuen als cursets i programes de postgrau organitzats per la Fundació Privada Conviure. Sens dubte, una institució d’aquestes característiques és la millor resposta als avis i àvies catalans i a les seves famílies. Així, treballen fins i tot en l’àmbit de la recerca: “La nostra finalitat és la promoció, la millora i el perfeccionament de la qualitat i el funcionament dels serveis adreçats a la tercera edat. Entre altres coses, desenvolupem estudis, campanyes d’informació i projectes d’investigació. També atorguem periòdicament premis als millors treballs realitzats sobre gerontologia.”
En aquest punt, és gairebé obligat fer-se una pregunta. Com pot portar endavant un ventall d’iniciatives tan ampli aquest grup d’homes i dones altruistes? El President subratlla la importància vital dels “recursos econòmics que provenen de les donacions d’entitats i particulars. D’altra banda, la gestió de la Unitat de Valoració Geriàtrica Integral i del Centre Sociosanitari Eixample també ens aporta ingressos.”
Finalment, la institució disposa d’un cert nombre d’immobles, “els lloguers dels quals ens permeten disposar de més recursos.” Aquests edificis són “el Centre Sociosanitari Girona, que hem esmentat anteriorment; la residència assistida La Creueta, a Sabadell, i el Club d’Apartaments Güell Mutual, a Barcelona, constituït per tot un seguit de pisos tutelats destinats a la gent gran.”
És molt el que fundacions com aquesta fan cada dia per afavorir aquest sector de la població. Com hem dit abans, però, les iniciatives altruistes necessiten l’acompanyament de les institucions. El president de la Fundació té molt assumides les mesures que s’han de prendre des de l’Administració per donar resposta a una demanda creixent: “El que abans eren guarderies, ara han de ser centres per a la gent gran. No és difícil arribar a aquesta conclusió si considerem el ritme de creixement que al llarg d’aquests anys ha caracteritzat la societat catalana.”
Sens dubte, els responsables de la institució són testimonis privilegiats de l’evolució de la població del nostre país: “A les residències, ja arriben molts usuaris de més de 100 anys. L’esperança de vida s’ha multiplicat considerablement.”
La societat catalana, doncs, ha canviat, però no només des del punt de vista de l’esperança de vida, sinó també pel que fa a la percepció de l’assistència als ancians: “Fa uns anys, la idea de residència s’associava molt fàcilment al vell concepte de l’asil, on l’avi romania tancat de per vida. En conseqüència, les famílies consideraven indigne ingressar l’avi en una institució d’aquestes característiques. Ara, en canvi, les coses es veuen d’una altra manera, i sort n’hi ha, perquè la gent gran sovint ja no es pot quedar a les llars.”
Per al president de la Fundació, les residències per a la tercera edat són avui tant o més necessàries que les llars d’infants, ja que “actualment, els dos membres d’un matrimoni treballen, i és molt difícil que es puguin fer càrrec dels seus pares, a més de fer-se’n dels nens.” És per donar resposta a les necessitats del present i del futuxr que hi ha entitats com la Fundació Privada Conviure, on els autèntics protagonistes són els avis i àvies del nostre país.