Text del 2001
“Per evitar conflictes, el més prudent és acatar la normativa tan estrictament com sigui possible”
Fundat l’any 2001, el despatx de Francesc Costa Fernández és sens dubte un dels més preparats per respondre a les actuals necessitats de l’empresa. El seu contacte amb aquest món es remunta a la infantesa, no en va “el pare forma part d’una caixa d’estalvis local.”
Ara bé, ell, nascut a Navàs i amb despatx a Manresa, no ha volgut limitar el seu radi d’acció i col·labora “amb diferents despatxos de Barcelona.” També ha ampliat la seva actuació professional introduint-se a l’àmbit editorial amb la publicació de dos llibres, un d’ells de títol tan planer com Términos básicos de derecho.
Llicenciat en dret i enamorat del món jurídic, el seu primer pas va ser, com és natural, la passantia en un despatx d’advocats. No va trigar a adonar-se que aquest no era el camí que volia seguir, de manera que es va incorporar a dues assessories manresanes, Gros-Montserrat i Busquets Economistes Auditors: “Allà vaig aprendre molt sobre el dret laboral i mercantil.”
Finalment, es va decidir a establir-se pel seu compte. “L’assessorament dóna molt de joc perquè tractes una gran quantitat de temes diferents en funció de les peculiaritats de cada empresa. La varietat és el que enriqueix la professió.” Tot plegat l’ha dut a la conclusió que “aquesta és una activitat apassionant.”
És conscient d’exercir una feina feixuga: “Quan acaba una jornada laboral, en comença una altra a casa per estudiar les novetats aparegudes en la legislació. No tot es pot fer des del despatx. Per sort, Internet t’estalvia molta feina. Rebre la informació actualitzada allà on siguis és molt més pràctic que haver-te de desplaçar a la biblioteca i passar-hi hores.” Ara que ja ha deixat les aules, Francesc Costa pot afirmar sense cap mena de dubte que “la carrera de dret és excessivament teòrica. En acabar-la, els conceptes se’t barregen a la ment, i de vegades no saps ni relacionar-los. És la pràctica quotidiana el que t’ensenya a establir prioritats entre el que t’interessa més i el que t’interessa menys.”
El seu millor mestre ha estat sens dubte el mig centenar d’empreses que assessora, “des del modest botiguer fins a grans multinacionals.” Una quota mensual assegura als clients l’orientació que necessiten en tot moment. Tot i així, “els empresaris no ens consideren un instrument preventiu, sinó que ens consulten quan es veuen immersos en serioses dificultats.”
El gabinet de Francesc Costa, que comparteix amb l’advocat mercantilista i civilista Pedro Manchado, es fonamenta sobre tres pilars: l’assessorament civil, el mercantil i el laboral, “el nucli dur de l’assessorament d’empresa.” Pel que fa a altres àmbits, com ara el fiscal, “col·laborem amb economistes i auditors de comptes. Procuro envoltar-me de bons professionals.”
També és aquest el cas de la prevenció de riscos laborals: “Treballem amb una mútua. Si bé ara l’Administració s’ha relaxat una mica en aquest sentit, abans qualsevol inspecció implicava donar un cop d’ull a aquestes qüestions.”
Des del seu punt de vista, les tasques dels organismes públics són essencialment “sancionadores i recaptadores. No conec cap administració que assessori en l’àmbit ambiental, per exemple. Per evitar conflictes, el més prudent és acatar la normativa tan estrictament com sigui possible.”
I és que aquest català ha de visitar els jutjats amb força freqüència, especialment a causa d’uns individus que semblen irremissiblement associats al món empresarial, “els morosos. Hi ha massa gent que obre un negoci sense tenir una solvència econòmica al darrere.”
El segle XXI ha introduït força novetats a les assessories: “El dret ha d’evolucionar al ritme de la societat. Encara resta força feina per fer, i en això la política té molt a veure, com en el cas de la Llei de suspensió de pagaments: hi ha molts projectes, però poques realitats. No és lògic que encara siguin vigents normatives de l’any 1800. Per a mi, no valen les interpretacions; el que cal és reemplaçar directament les bases sobre les quals ens regim.”
Una de les novetats jurídiques i empresarials del nostre temps són sens dubte “els assumptes relacionats amb estrangeria. Constantment ens visiten immigrants que acaben d’arribar i no saben ben bé què han de fer. El directiu, per la seva banda, també ens consulta perquè l’orientem sobre els tràmits que ha de seguir en contractar-los.”
Avui dia les principals inquietuds de l’empresariat són “l’euro i la contractació.” Assegura que, “a l’hora d’establir clàusules contractuals, sempre s’acaben imposant els criteris de la gran empresa de capital estranger.” Les qüestions ecològiques són també candents en el món empresarial: “En la nostra zona s’han generat moltes tensions derivades dels abocaments de residus i de les granges que no actuaven correctament. Els empresaris encara consideren que el respecte al medi ambient comporta una despesa, però cal deixar enrere aquesta actitud i no esperar a rebre una primera sanció per posar remei a les deficiències del negoci.”
Malgrat que entre empresari i assessor s’ha d’establir necessàriament una relació de confiança, Francesc Costa ha après que una primera conversa mai no és suficient per fer-se una idea de l’abast de la problemàtica en qüestió: “Cal ser prou hàbil per fer la recerca i les preguntes adequades per interpretar convenientment les inquietuds del client. Normalment qui et visita et revela el problema que l’afecta, però poques vegades t’explica quins són els orígens de la situació.”
Els nostres empresaris encara cometen errors recurrents com ara la no-separació entre el patrimoni personal i el del negoci. “Evidentment, a tots ens agraden els diners, i qui té una caixa amb un capital aturat i el necessita pensa que el més oportú és destinar-lo a fins propis. Aquesta actitud és més freqüent entre la gent gran, els qui han estat al capdavant d’un negoci durant dècades; els joves comencen a tenir més clara la necessitat d’aquesta separació.”
Avui les coses són diferents: “Les societats són cada cop menys personalistes, i solen estar constituïdes a partir de capital procedent de nombroses persones. El negoci familiar tendeix a desaparèixer, perquè sempre arriba a necessitar una injecció econòmica externa. Una família ho té difícil per portar endavant un negoci tota sola.” I això es posa en evidència quan arriba el moment de la successió: “Una societat anònima mai no es transmetrà de pares a fills. És diferent del cas d’una botiga, de la qual només depèn una família.”
Amb els seus escrits i publicacions a diferents revistes, Francesc Costa posa el seu granet de sorra per fer més còmode el món jurídic català.
