Text del 2001
«Un cop es comença a exercir en el torn d’ofici és molt difícil plegar-ne perquè les satisfaccions són tantes que els aspectes negatius queden en segon terme»
En el món de l’assessorament jurídic empresarial, hi ha dues grans vies d’accés a la professió: provenir d’una nissaga d’advocats o bé d’una d’empresaris. Aquest és el cas de José Ignacio Condeminas: “Vaig tenir la desgràcia que el meu pare morís quan jo tenia 18 anys. Les conseqüències jurídiques de la seva mort van despertar el meu interès pel món del dret, que ja a la facultat va esdevenir en una vertadera passió, en part gràcies a la figura de la meva esposa, Encarna López Valderrama.”
Des d’aleshores la seva vida personal i professional sempre ha estat lligada a la d’aquesta lletrada especialitzada en actuacions penals: “Gairebé sempre hem treballat junts i en plena harmonia formant un projecte vital i professional molt bonic. Per assolir aquest equilibri, n’hi va haver prou d’establir una sèrie de normes de convivència perquè el fet de treballar plegats no afectés la nostra vida personal i la de la nostra família. Tenim acordat no parlar d’assumptes de la feina des de l’hora de sopar fins l’endemà. Tampoc no comentem els casos quan som amb altres amics lletrats. Per altra part, el fet que l’Encarna fos advocada ha potenciat que li prestés tot el suport i l’ajut necessari perquè pogués compatibilitzar la maternitat i la família amb la seva trajectòria professional. Crec que ho ha aconseguit plenament, tot i que no és gens fàcil per a la majoria de juristes, ja que la nostra professió demana molta dedicació i un grau elevat de suport i comprensió per part de l’altre membre de la parella.”
Tot i treballar conjuntament, José Ignacio Condeminas no comparteix l’especialitat penal amb la seva esposa: “Els àmbits en què he aprofundit són el dret mercantil, el civil i el fiscal. Vaig tenir la sort d’haver de començar a treballar en una assessoria generalista immediatament després d’acabar la llicenciatura. Aquesta feina va ser el millor màster pràctic possible perquè vaig assolir uns amplis coneixements generalistes sobre els quals, després, he pogut especialitzar-me. Sempre vaig tenir molt clar que em volia dedicar a l’assessorament empresarial perquè les meves arrels es relacionen amb aquest món, i perquè d’aquesta manera puc ajudar els empresaris a desenvolupar les tasques de gestió. De fet, m’agrada i considero imprescindible ficar-me en la pell de l’empresari per aportar-li la millor solució d’acord amb les seves necessitats i circumstàncies personals. En aquest sentit, però, s’ha de ser curós perquè el professional de l’assessorament va aprenent, a mesura que porta més anys de dedicació, que no és aconsellable implicar-se en els problemes del client, perquè pot perdre l’objectivitat.”
Aquesta vocació empresarial té molt de social en el cas d’en José Ignacio perquè és conscient que l’estabilitat i la creació de riquesa que tota empresa comporta és beneficiosa per a tot el teixit social. La societat, però, és molt més complexa i la tasca de l’advocat ha d’incloure l’atenció als sectors desprotegits: “Tant la meva dona com jo portem casos del torn d’ofici. Tots dos pensem que aquestes actuacions són molt enriquidores per al professional tant des de la perspectiva judicial com des de la perspectiva humana perquè et permeten tenir una visió més àmplia de la realitat social i aportar-hi quelcom des de la teva posició privilegiada. En aquest sentit sempre hem pensat que la felicitat dels uns la valorem amb la desgràcia dels altres. Per altra banda, l’Encarna considera que un cop es comença a exercir en el torn d’ofici és molt difícil plegar-ne perquè les satisfaccions són tantes que els aspectes negatius, com ara l’escassa retribució de què gaudeixen els lletrats, queden en segon terme.”
L’aportació de José Ignacio Condeminas a la millora de la societat no acaba aquí, perquè també és el president de l’Associació de Consumidors de la comarca del Maresme: “Les associacions de consumidors són una eina molt eficaç per defensar els drets dels ciutadans i perquè l’Administració apliqui les sancions convenients per tal que les empreses compleixin les seves obligacions quant a la qualitat i als acords presos amb els seus usuaris. És molt difícil que un ciutadà aïllat pugui portar fins a les darreres conseqüències aquestes qüestions i, en canvi, amb una petita aportació anual, aquestes organitzacions es fan càrrec de totes les despeses i representen un major pes social. De mica en mica, els consumidors catalans s’han anat mentalitzant, es queixen i reclamen més en cas d’abús, però encara hem d’insistir perquè ho facin sempre que detectin una irregularitat.”
El tarannà ja de per si altruista i amb vocació per afavorir el progrés econòmic i social de la comunitat es va reforçar encara més quan, amb només 36 anys, José Ignacio va patir un atac de cor. Això el va dur a considerar i analitzar el seu treball i les seves aspiracions des d’una altra perspectiva: “El grau d’estrès i la capacitat de treball a l’hora d’enfrontar-te a l’assessorament de determinades empreses és molt elevat. Per això, després de superar l’atac de miocardi vaig establir unes noves bases de treball que incloïen, entre d’altres, el fet d’assessorar únicament empreses que no requerissin que la meva jornada laboral es prolongués per sobre de les vuit hores diàries. Aquesta és la causa que actualment presti els meus serveis sobretot a empreses mitjanes.”
José Ignacio Condeminas forma part d’una generació de lletrats que es van formar en un moment històric –els darrers anys del franquisme i primers de la democràcia– en què la vacil·lació jurídica era molt gran: “La legislació que estudiaves en un curs, l’any següent quedava obsoleta.” Després, els canvis que s’han produït en la societat catalana i occidental en general han fet que l’exercici de la seva professió es distanciés del de les generacions més grans d’advocats del país: “Abans hi havia un respecte reverencial per la figura del lletrat. Afortunadament, hem superat aquest ensenyoriment i el tractament excessivament tècnic i una mica prepotent amb els clients. Crec que hem guanyat força perquè som molt més humans i sensibles en la relació amb els nostres clients.”
