Text del 2002.
L’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona és un centre modern, integrat dins de la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública, que dóna servei a dues àrees principals, el Baix Penedès i part de la comarca del Tarragonès, que suma una població de més de 120.000 habitants. Aquestes xifres indiquen la gran labor que desenvolupa aquesta institució i que porta realitzant des de fa més de cinc segles. La Fundació Hospital de Sant Pau i Santa Tecla s’encarrega de l’organització i gestió de l’hospital que dirigeix el Dr. Francesc Pujol Inglès. És ell mateix qui ens parla dels orígens de l’hospital: “Daten del segle XII. Disposem de documentació que parla de l’existència d’un petit hospital que estava ubicat en un lloc diferent de l’actual. L’acta fundacional vigent, de la qual hi ha constància autèntica, està datada el 15 de desembre de 1464. L’arquebisbe de Tarragona va fusionar dos hospitals en un. Un hospital era de caràcter eclesiàstic mentre que l’altre depenia del municipi. La unió no va deixar de banda aquest fet i fins a l’actualitat el Patronat està integrat per representants d’ambdós àmbits. A banda de les ampliacions efectuades, es conserva viu l’edifici original i l’estructura del claustre, que daten del segle XVI. Els diferents processos de reforma i ampliació han permès dotar l’hospital de les condicions estructurals i tecnològiques per oferir un servei modern i de qualitat als ciutadans de les nostres terres.”
L’Hospital va ser classificat el 1851 com a Establiment de Beneficència Particular. Més endavant, quan va entrar en vigor la Llei de fundacions privades (1982), els estatuts de la Fundació s’hi van adaptar. En aquests estatuts s’indiquen les seves finalitats: “Per una banda, tenir cura de malalts indigents de Tarragona, malalts sense mitjans econòmics i sense protecció d’altres persones o institucions; atenció a malalts en general, mitjançant contracte personal o en virtut de convenis institucionals; regir i administrar la propietat i serveis del cementiri. I és que el cementiri de la ciutat de Tarragona ha estat i segueix estant administrat per la Fundació des de l’any 1825.”
La Fundació continua atenent tot aquell qui ho necessita: “Tenim molt clar que qualsevol que truca a la porta ha d’ésser atès. Per tant, l’atenció està garantida. En té cura el Servei Català de la Salut (SCS) que garanteix la universalitat de l’assistència i, per tant, tothom qui estigui a Catalunya té dret a l’assistència sanitària. Afortunadament, ara ja no hem de parlar, com fins fa uns anys, de pacients que hem d’atendre amb càrrec a la Beneficència.”
L’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla (patrona de Tarragona) ha jugat un rol molt important a la ciutat. Avui hi treballen més de 500 persones i disposen de 183 llits d’hospitalització. D’acord amb allò que disposa la Llei d’ordenació sanitària de Catalunya, “l’Hospital avança perquè com a entitat gestora o prestadora de serveis sanitaris pugui oferir una atenció integral i integrada en els àmbits assistencials d’atenció especialitzada, atenció primària i atenció sociosanitària. És la Fundació Centres Assistencials i d’Urgències (CAU) qui gestiona actualment cinc Àrees Bàsiques de Salut. Dins l’entorn sociosanitari és la Fundació Sociosanitària i Social Santa Tecla la responsable de l’assistència que fem al Centre Sociosanitari La Mercè de Tarragona. Aquest últim àmbit assistencial està agafant cada vegada més protagonisme per diferents motius. Les institucions que treballem en aquest sector hem de pensar en les necessitats dels ciutadans. L’esperança de vida està augmentant, la societat ha canviat culturalment (els adults treballen, els fills estudien i les persones grans queden soles). Iniciatives com els hospitals de dia són una solució per a aquestes famílies que poden portar la gent gran perquè sigui atesa durant la jornada laboral. Allà se’ls dóna la medicació que necessita i pot rebre tractament de rehabilitació. Determinades patologies (fractures de fèmur, feridures…) exigeixen cert component de rehabilitació per tal de reintegrar el pacient a l’entorn familiar que poden rebre en un centre d’assistència sociosanitària. Pel que fa a l’entorn social i a les residències d’avis, està clar que el Departament de Benestar social n’és molt sensible.”
En aquest sentit, “la Fundació està iniciant les obres per a la construcció a la zona dels barris de llevant de Tarragona d’un CAP i d’una residència assistida amb 120 places.” Així mateix, “ja hem iniciat les obres de construcció del nou Hospital del Baix Penedès, que esperem es posi en funcionament l’estiu de l’any 2004.”
L’adaptació de l’hospital als canvis socials és evident. “La immigració de persones d’altres països, sobretot del Marroc, ens fa una mica més difícil la feina. És obvi que hi ha problemes per dificultat idiomàtica; fins i tot hem elaborat escrits en àrab que els pediatres lliuren als pares de nens magrebins. Aquests parlen el català o el castellà però els pares sovint ni els parlen ni els entenen. Hem de respectar les seves creences però ells també han de fer un esforç per adaptar-se a la nostra cultura i forma d’actuar.”
Una de les persones que descobreix les necessitats dels pacients de l’hospital és Mn. Joan Aragonès. “És degà del Patronat i el capellà assignat a l’Hospital. Coneix més que ningú el centre hospitalari. Fa més de quaranta anys que atén els malalts, hi parla i escolta les seves queixes i peticions. És una bona manera de conèixer l’opinió dels malalts i intentar donar resposta a les seves necessitats.”
El Patronat, l’òrgan màxim de govern, està constituït per cinc persones, com ja s’indicava en els estatuts fundacionals de 1464: “El president del Patronat és l’arquebisbe de Tarragona. Hi ha quatre vocals, dos són nomenats pel capítol de la Catedral i els altres dos per l’Ajuntament de Tarragona. Dels quatre vocals n’hi ha un en el qual el president delega la potestat, n’és el degà.”
La Fundació Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona ha sabut adaptar-se al model sanitari català i realitzar una tasca sanitària modèlica a Catalunya a través d’un hospital amb una història centenària que dóna fe de l’interès d’aquesta institució per la salut de la societat i sobretot pels més desvalguts.
