Text del 2002.
“El respecte per la persona i la discriminació positiva envers el feble són els principis que inspiren el treball de molta gent”
Coneguda arreu de Catalunya, la Fundació Pere Tarrés està gestionada per un equip que encapçala Josep Oriol Pujol i Humet, psicòleg format també a ESADE, qui reconeix que “quan vam començar no ens imaginàvem que arribaríem fins on s’ha arribat.” I és que les xifres amb què treballa aquesta institució són importants: “Cada any s’incideix sobre unes 200.000 persones, bàsicament infants i joves.”
Afegeix que “la Fundació és continuadora d’una obra iniciada als anys de la postguerra en el si de Càritas.”
Primer es van constituir dues seccions, incorporades avui a la Fundació: “El Servei Colònies de Vacances i l’Escola de l’Esplai. En aquells temps, en el marc de les parròquies, es començaren a organitzar colònies amb una finalitat eminentment social i com a única alternativa al Frente de Juventudes. Els iniciadors, sobretot vicaris, van dirigir-se a Càritas per demanar material, llet americana, altres aliments i un espai de trobada on compartir les primeres experiències educatives viscudes durant les colònies de vacances. Un cop ateses les necessitats materials, es va passar, en una segona fase, a la formació. Així es va anar donant forma al Servei Colònies de Vacances, que oferia els serveis, i a l’Escola de l’Esplai, que formava monitors. Aquestes dues seccions van arribar a adquirir una dimensió que aconsellà constituir una nova entitat. A més, la seva funció inicialment assistencial evolucionava cap a un vessant educatiu. Es deixaven enrere uns començaments difícils, en el marc de la clandestinitat, per un nou plantejament educatiu i pastoral sòlid. Aquelles dues entitats constituïen l’embrió de la Fundació Pere Tarrés. Avui dia encara hi pertanyen, com a seccions. Jurídicament, l’entitat es va constituir el 1985 amb el suport del cardenal Narcís Jubany.”
L’entitat està orientada a “la promoció i formació dels joves.” La mateixa missió a què es dedicava la persona que va donar nom a la institució, Pere Tarrés, “dirigent de la Federació Catalana de Joves Cristians de Catalunya. Després de la Guerra Civil, aquesta organització va ser prohibida. Nosaltres, la Fundació, ens sentim hereus de l’acció educativa, d’acompanyament i formació dels joves desenvolupada per aquest metge i sacerdot català, encara que aquest no hagi tingut una vinculació directa amb la Fundació.”
Resulta especialment significatiu el fet que “la nostra seu social estigui ubicada a la clínica fundada per Pere Tarrés, en el marc del llavors Secretariat de Beneficiència, precursor de Càritas, al carrer de Numància de Barcelona, per atendre malalts tuberculosos. Pere Tarrés va dur a terme una important acció pastoral en la Clínica de la Mercè.”
El senyor Pujol, molt familiaritzat amb el món de l’esplai, es va incorporar a tot aquest entramat primerament com a “representant dels centres d’esplai. Des de feia anys estava vinculat a aquest món. Provenia del centre de Colònies Claret, de Montgat. Ara fa 15 anys que sóc el gerent de la Fundació.” Subratlla que és una institució “clarament dirigida a l’educació i als més febles. Estem oberts a tothom, sempre que es respecti el nostre ideari.” L’òrgan sobirà de direcció és el Patronat. Recorda la seva formació com a educador al costat de “persones generoses com el pare Joan Font.”
“La Fundació està constituïda per tres seccions”, com abans apuntava: “El Moviment de Centres d’Esplai Cristians, l’Institut de Formació i el Servei Colònies de Vacances. La primera agrupa 200 centres d’esplai de la diòcesi de Barcelona, on hi participen 4.000 monitors i monitores voluntaris, que es fan càrrec d’uns 15.000 infants. La seva tasca la duen a terme els dissabtes a la tarda i també durant el període estival. Ofereix els serveis propis d’un moviment de joves; entre ells, la publicació d’una revista, Estris, que els monitors reben a casa seva i la constitució de comissions per debatre qüestions que preocupen els joves, com ara la integració dels immigrants als centres d’esplai, la cooperació amb països del Tercer Món, la problemàtica dels adolescents…”
“Pel que fa a l’Institut de Formació, ubicat al barri de Gràcia, amb els anys ha esdevingut l’Escola d’Educació Social i Treball Social de la Universitat Ramon Llull. És un centre excepcional. La seva acció formativa se centra en el camp de l’acció i l’educació social. Es pot iniciar la formació en l’àmbit del lleure als 16 anys amb cursos de foment del voluntariat, als 18 amb cursos de monitors i posteriorment de directors de lleure. S’hi imparteixen especialitzacions més professionalitzadores, com la gestió d’entitats sense afany de lucre, l’educació ambiental, l’atenció a les persones grans, el treball familiar… sempre matèries de caire educatiu i social”, continua. “Els estudis de diplomat universitari en treball social són els que formen els assistents socials. Hem incorporat aquest títol de l’ICESB (Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona) que es troba a l’edifici del seminari. Impartim màsters i postgraus en diferents camps: direcció de residències per a persones grans, gestió d’administracions públiques, d’atenció a la infància marginada i en risc social…”
El director gerent de l’entitat que ens ocupa explica que “la Universitat Ramon Llull, com les anglosaxones, respecta la personalitat de cadascun dels seus centres federats. En el nostre cas, l’ensenyament que impartim parteix d’una experiència en l’acció social i té una llarga tradició.”
La formació universitària constitueix un dels pilars sobre els que se sustenta l’entitat: “Juntament amb l’Escola Universitària de La Salle hem desenvolupat un campus virtual d’un elevat nivell tecnològic. Aquesta iniciativa ens permet oferir formació a distància tant a Espanya com a Llatinoamèrica. D’altra banda, publiquem una revista d’educació social, en català i en castellà, que es distribueix arreu dels països de parla catalana i hispana.”
El Servei Colònies de Vacances “disposa d’una xarxa formada per 25 cases i albergs gestionats directament i 100 més de representats que porten parròquies o particulars afins a la manera de fer de la Fundació. Entre aquesta xarxa es troben l’alberg de joventut Pere Tarrés, el primer de Barcelona, inaugurat el 1979, i l’antic Seminari Menor de la Conreria, amb capacitat per a 500 persones, on s’allotgen joves d’arreu d’Europa i, quan convé, immigrants. Estem donant a conèixer aquesta instal·lació internacionalment i, en aquests moments, ja acollim grups de tot Europa.”
A més d’allotjament, aquesta secció de la Fundació ofereix també “serveis educatius, en diferents àrees d’actuació. La primera d’aquestes àrees és la d’educació ambiental. Cada primavera, acollim al voltant de 400 grups que vénen a fer estades de 3 a 5 dies a les nostres Escoles de Mar i de Natura seguint programes de sensibilització vers el medi ambient o vers la cooperació amb els països del Tercer Món, en el cas de l’Escola de Cooperació i Solidaritat de La Conreria.”
“Un altre gran àmbit és la campanya de vacances d’estiu amb activitats arreu de Catalunya: a més a més de les organitzades des dels centres d’esplai, des de la Fundació s’ofereixen colònies lingüístiques, rutes en bicicleta per les illes Balears, cibercolònies, casals, etc. Totes les activitats inclouen un projecte educatiu perquè estem convençuts que, a més de la diversió, el que importa és transmetre uns valors als infants No és que a colònies o en una ruta de muntanya es puguin fer grans reflexions sobre els valors, que també se’n fan, sinó que la vida diària d’aquestes activitats és senzillament diferent. La quotidianitat d’una activitat de vacances, a ple camp, units en grup, participant d’experiències insòlites, des d’un marc de normes de convivència necessari, auster, porta els nois i noies a la interiorització d’un núvol de valors alternatiu.”
Un tercer àmbit són els serveis educatius per a les escoles “que inclou el monitoratge als menjadors escolars de moltes escoles catalanes. Aquest monitoratge s’inicia en el moment de finalitzar les classes de matí i es perllonga fins que comencen les de la tarda. Els monitors acompanyen els nens i nenes durant l’àpat de migdia i a l’hora del pati els preparen activitats educatives. Dins aquest àmbit també s’inclouen les activitats extraescolars i les activitats desenvolupades en els equipaments d’educació ambiental abans esmentades.”
Finalment, ens trobem amb la gestió de programes de l’Administració, “un àmbit que recull activitats diverses. Desenvolupem programes per a diferents departaments de la Generalitat així com per a ajuntaments catalans, mitjançant concursos públics. Entre aquests programes destaquen la direcció d’una llar infantil residencial on hi tenim acollits 12 nens i nenes que reben atenció individualitzada per part d’uns educadors que potencien els hàbits bàsics, com ara la higiene, l’ordre, l’estudi… Aquesta atenció particular també es manifesta en la recerca de recursos laborals i un nou habitatge pel jove sempre que no hi hagi la possibilitat de retornar amb la família. També participem en l’aportació de continguts educatius en pàgines web de grans empreses que són visitades per escolars. En aquest sentit, hem traçat instruments informàtics que permeten dissenyar itineraris per diferents webs i que el professor pot utilitzar en la seva classe. També tenim un servei de call-center per atendre trucades de nens i nenes i de professors que comencen a introduir-se a Internet gràcies a aquests webs.”
És fàcil de suposar que un ventall tan ampli d’activitats exigeix l’esforç de molta gent, sobretot tenint en compte que el pressupost de què disposen no constitueix cap fortuna: “Som prou autosuficients, amb només el 15% del nostre pressupost procedent de subvencions. Ara bé, no ens aniria malament disposar de més recursos.” Aquest psicòleg recorda amb nostàlgia que “quan em van nomenar gerent de la Fundació érem cinc persones i avui dia en som 700. A més a més, hi ha al voltant de 1.500 persones que col·laboren puntualment amb l’entitat.”
Considera vital l’acció desinteressada de “tots aquests joves que s’estimen els infants i que destinen una part del seu temps lliure a educar-los. Aquests milers de monitors i monitores voluntaris, des d’un compromís militant amb l’educació, acompanyen nens i nenes en el seu desenvolupament personal. En el moment educatiu privilegiat que és el lleure, l’infant està receptiu als models, actituds i valors que els monitors i monitores poden presentar.” És per això que li sembla interessant “afavorir que aquests joves puguin tenir les seves primeres experiències laborals en l’àmbit de l’educació en el lleure.”
Molts d’aquests nois i noies continuaran col·laborant amb la institució a temps parcial i, fins i tot, esdevindran autèntics professionals del lleure. Per sobre de tot, es vol destacar el fet que “el treball desenvolupat per la Fundació Pere Tarrés és un treball d’equip, d’un equip que comparteix unes conviccions que ens han portat a lliurar-nos a aquest projecte, des d’un compromís amb l’educació i amb la Fe.” En definitiva, un compromís amb tota la societat: “Força activitats de la Fundació i dels esplais es realitzen als barris més marginats, on l’índex de població més alt és d’origen immigrant. Els immigrants han portat els seus fills als centres d’esplai i aquests s’han anat integrant a la societat catalana. L’adscripció als centres d’esplai, a les activitats de la Fundació és lliure i voluntària. Tothom pot participar dels programes i de les activitats que s’organitzen.”
En aquest sentit, afirma que “el treball d’interès general que fem des de les entitats d’iniciativa social ens legitima davant la societat actual a proposar uns valors alternatius, de resistència a un sistema econòmic que no es preocupa pel bé comú ni per la millora de les condicions de vida de la majoria de les persones, ni tan sols per la sostenibilitat del planeta.” I afegeix: “El compromís, l’efectivitat i la reflexió en el treball que realitzem ens dóna autoritat moral suficient, així com el coneixement de realitats sovint desateses, com per denunciar amb força les causes de cada mancança o desatenció. Per a la Fundació Pere Tarrés, valors con la pau, la participació, el respecte per la persona, pels recursos naturals i la discriminació positiva envers el feble no són només bones paraules, sinó els principis que inspiren el treball de moltes persones.”
