Text del 2002.
La Fundació Lleida Solidària va néixer com a Organització no Governamental l’any 1995 impulsada pel Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Lleida. Els membres d’aquesta institució es van adonar que podien ajudar la societat en el camp que més dominaven, el de la construcció. Era evident que al Tercer Món hi havia molta cosa a fer, des d’actuacions puntuals a causa d’emergències i catastròfes naturals, fins a d’altres necessitats que anaven de la construcció de centres hospitalaris, escoles o habitatges fins a la reconstrucció d’edificis que estaven en molt mal estat. Però no són només els països subdesenvolupats que necessiten ajuda, també a casa nostra hi havia molts projectes importants que la Fundació podia tirar endavant.
Josep M. Pujol, president de la Fundació, explica com treballen i quins són els objectius principals que es marquen els membres de l’entitat: “Ens arriben molts projectes, però, malauradament, no podem assumir-los tots, per això el patronat es reuneix i decideix quins són els que es portaran a terme. Escollim els que ens semblen més idonis per a nosaltres, aquells en què la nostra col·laboració podrà ser més efectiva. A més, són sempre projectes portats per ONGs de cada país en qüestió, perquè volem que les coses siguin una mica serioses, ens agrada que els projectes vinguin avalats per algú.”
Es tracta per sobre de tot de donar llum verda a aquells projectes en què la intervenció de la Fundació pot donar més fruits. Aleshores, cal que un equip de voluntaris es desplaci al país on es vol fer aquesta actuació: “No treballem des de casa, sinó que la nostra gent va a conèixer el lloc on s’ha de fer l’obra o la rehabilitació, i treballen des d’allà. De tota manera, no desplacem mà d’obra, sinó que una organització local s’encarrega de buscar-la i de fer l’execució del projecte que nosaltres dirigim.”
Arquitectes tècnics i aparelladors lleidatans es desplacen de forma totalment voluntària al país del món on Lleida Solidària ha decidit intervenir: “També hi van d’altres col·laboradors de la Fundació, perquè tot i que vam néixer al Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics, la nostra és una entitat que s’ha obert a tota la societat lleidatana. Hi ha un patronat d’honor del qual formen part l’alcalde la ciutat, el rector de la Universitat i el president de la Diputació, a més de Josep M. Reig Massana, que és el membre del col·legi que va tenir la idea de donar vida a aquesta Fundació.”
Així, doncs, quan tenen un projecte a punt de començar, el fan públic i demanen qui vol participar-hi: “Normalment hem d’acabar triant perquè tenim més gent de la que necessitem. Quan la gent se sent motivada respon sempre, i el cert és que comptem amb un voluntariat molt jove.”
Josep M. Pujol Gorné, president també del consell social de la Universitat de Lleida, explica com aquesta institució està lligada a la Fundació: “La universitat és molt sensible als assumptes que puguem tirar endavant i estem molt contents de la resposta dels nostres estudiants.”
La Fundació ha fet projectes tan importants com 25 habitatges per a indígenes a la selva colombiana o la reconstrucció d’una escola a Sarajevo: “En aquest projecte a Bòsnia recordo que uns quants voluntaris van sortir amb una furgoneta cedida per una casa d’automòbils, i en tres o quatre dies havien anat i tornat i portaven tots els amidaments fets per poder començar a traçar els plànols.”
Els diners que s’han aconseguit per portar a terme projectes com aquest, a més, sempre arriben a la seva destinació final: “Nosaltres mateixos els gestionem i els convertim en construcció. A Sarajevo, per exemple, vam anar a inaugurar aquesta escola per a 500 infants acompanyats de l’alcalde de Lleida i del de Barcelona, i amb tots els voluntaris que hi havien col·laborat, que van pagar-se el viatge de la seva butxaca.” Veure l’obra acabada i en mans de qui més la necessita és una satisfacció que no pot mesurar-se en paraules: “És una de les coses que més m’omple, veure que has fet alguna cosa pels altres i que molta gent s’ha bolcat per poder-ho fer.”
La Fundació té altres projectes començats: “Estem treballant en una escola a Tanzània, en la reconstrucció de deu habitatges a Sarajevo per a un programa de retorn de refugiats de guerra, en la reconstrucció d’una escola rural també a Bòsnia, en un centre d’acollida per a nens discapacitats a Nicaragua i també en la construcció d’un centre d’atenció, acollida i reinserció de dones i nens víctimes de la violència a Argèlia.” Tot això a més dels que porten a terme a Catalunya: “A fora hem dut a terme actuacions molt importants, però potser les més rellevants les hem fet a casa, i això és perquè aquí tenim unes possibilitats extraordinàries de fer coses, tenim influència en el món de la construcció, perquè és un món que coneixem molt bé i el cert és que tots els professionals que s’hi dediquen col·laboren amb nosaltres sempre que els ho demanem.”
Fa poc que han acabat les tasques d’ampliació d’un centre per a nens amb discapacitats psíquiques importants: “Tota la societat lleidatana hi ha col·laborat: l’ajuntament va cedir els terrenys, i ens han donat suport des dels que treballen amb excavadores, fins als formigons o els paletes que han pujat les parets.” Han fet també d’altres centres, refugis de muntanya, cases de colònies: “A molts dels centres el que fem és ajudar-los en el projecte i la direcció d’obra; a d’altres, els facilitem tècnics, materials i tot el que puguin obtenir del món de la construcció en millors condicions que les que trobarien ells.”
Més que una obra pendent, que d’aquestes en queden moltes, la Fundació Lleida Solidària té la idea de créixer fins a 4.000 socis: “Volem tenir més ressò a l’Estat i a Europa, perquè només així podrem aconseguir els ajuts necessaris per continuar treballant. Hi ha molts projectes que voldríem tirar endavant, però molts no els tenim a l’abast.”
A l’era de la globalització, la Fundació Lleida Solidària treballa per fer arribar la solidaritat a tot el planeta: “M’espanta molt la globalització, perquè massa vegades és entesa com a colonització. Nosaltres som partidaris d’un món globalment solidari, entès com a ajuda entre tots.”
