Josep M. Pujol Gorné
PC, 12è VOLUM. Fundacions

Sr. Josep M. Pujol Gorné

FUNDACIÓ LLEIDA SOLIDÀRIA

Text del 2002.

La Fundació Lleida Solidària va néixer com a Organització no Governamental l’any 1995 impulsada pel Col·legi d’Apa­re­lladors i Arquitectes Tècnics de Lleida. Els membres d’a­questa institució es van ado­nar que podien ajudar la so­cietat en el camp que més do­minaven, el de la construcció. Era evident que al Tercer Món hi havia molta cosa a fer, des d’actuacions puntuals a cau­sa d’emergències i catas­trò­fes naturals, fins a d’altres ne­ces­sitats que anaven de la cons­trucció de centres hos­pi­ta­laris, escoles o habitatges fins a la reconstrucció d’edifi­cis que estaven en molt mal estat. Però no són només els països subdesenvolupats que necessiten ajuda, també a casa nostra hi ha­via molts projectes importants que la Fundació podia tirar enda­vant.

Josep M. Pujol, president de la Fundació, explica com treballen i quins són els objectius principals que es marquen els membres de l’entitat: “Ens arri­ben molts projectes, però, malauradament, no podem assumir-los tots, per això el patronat es reuneix i decideix quins són els que es por­taran a terme. Escollim els que ens semblen més idonis per a nos­altres, aquells en què la nostra col·laboració podrà ser més efectiva. A més, són sempre projectes portats per ONGs de cada país en qües­tió, perquè volem que les coses siguin una mica serioses, ens agrada que els projectes vinguin avalats per algú.”

Es tracta per sobre de tot de donar llum verda a aquells projectes en què la intervenció de la Fundació pot donar més fruits. Aleshores, cal que un equip de voluntaris es desplaci al país on es vol fer aquesta actuació: “No treballem des de casa, sinó que la nostra gent va a conèixer el lloc on s’ha de fer l’obra o la reha­bi­litació, i treballen des d’allà. De tota manera, no desplacem mà d’o­bra, sinó que una organització local s’encarrega de buscar-la i de fer l’e­xecució del projecte que nosaltres dirigim.”

Arquitectes tècnics i apa­re­lladors lleidatans es desplacen de forma totalment voluntària al país del món on Lleida Solidària ha decidit intervenir: “També hi van d’altres col·la­bo­radors de la Fundació, perquè tot i que vam néixer al Col·legi d’Apa­re­lladors i Arquitectes Tècnics, la nostra és una entitat que s’ha obert a tota la societat lleidatana. Hi ha un patronat d’honor del qual formen part l’alcalde la ciutat, el rector de la Universitat i el president de la Diputació, a més de Josep M. Reig Massana, que és el membre del col·legi que va tenir la idea de donar vida a aquesta Fundació.”

Així, doncs, quan tenen un projecte a punt de començar, el fan públic i de­ma­nen qui vol participar-hi: “Normalment hem d’acabar triant perquè te­nim més gent de la que necessitem. Quan la gent se sent motivada respon sempre, i el cert és que comptem amb un voluntariat molt jo­ve.”

Josep M. Pujol Gorné, president també del consell social de la Univer­si­tat de Lleida, explica com aquesta institució està lligada a la Fundació: “La universitat és molt sensible als assumptes que puguem tirar endavant i estem molt contents de la resposta dels nostres estudiants.”

La Fundació ha fet projectes tan importants com 25 habitatges per a indí­ge­nes a la selva colombiana o la reconstrucció d’una escola a Sarajevo: “En aquest projecte a Bòsnia recordo que uns quants voluntaris van sor­tir amb una furgoneta cedida per una casa d’automòbils, i en tres o quatre dies havien anat i tornat i por­taven tots els amidaments fets per poder començar a traçar els plà­nols.”

Els diners que s’han aconse­guit per portar a terme projectes com aquest, a més, sempre arriben a la se­va destinació final: “Nosaltres matei­xos els gestionem i els convertim en construcció. A Sarajevo, per exem­ple, vam anar a inaugurar aques­ta escola per a 500 infants acom­pa­nyats de l’alcalde de Lleida i del de Barcelona, i amb tots els volun­taris que hi havien col·laborat, que van pagar-se el viatge de la seva butxaca.” Veure l’obra acabada i en mans de qui més la necessita és una satisfacció que no pot mesurar-se en pa­rau­les: “És una de les coses que més m’omple, veure que has fet alguna co­sa pels altres i que molta gent s’ha bolcat per poder-ho fer.”

La Fundació té altres projectes començats: “Estem treballant en una es­co­la a Tanzània, en la reconstrucció de deu habitatges a Sarajevo per a un programa de retorn de refugiats de guerra, en la reconstrucció d’u­na escola rural també a Bòsnia, en un centre d’acollida per a nens discapacitats a Nicaragua i també en la construcció d’un centre d’a­ten­­ció, acollida i reinserció de dones i nens víctimes de la violència a Argèlia.” Tot això a més dels que porten a terme a Catalunya: “A fora hem dut a terme actuacions molt importants, però potser les més relle­vants les hem fet a casa, i això és perquè aquí tenim unes possibilitats ex­traor­di­nà­ries de fer coses, tenim influència en el món de la cons­truc­ció, perquè és un món que coneixem molt bé i el cert és que tots els pro­fessionals que s’hi dediquen col·laboren amb nosaltres sempre que els ho dema­nem.”

Fa poc que han acabat les tasques d’ampliació d’un centre per a nens amb discapacitats psíquiques importants: “Tota la soci­etat lleida­ta­na hi ha col·laborat: l’ajuntament va cedir els terrenys, i ens han donat suport des dels que treballen amb excavadores, fins als formigons o els paletes que han pujat les parets.” Han fet també d’altres centres, refugis de muntanya, cases de colònies: “A molts dels cen­­tres el que fem és ajudar-los en el projecte i la direcció d’o­bra; a d’al­tres, els facilitem tècnics, materials i tot el que puguin obtenir del món de la construcció en millors condicions que les que trobarien ells.”

Més que una obra pendent, que d’aquestes en queden moltes, la Fundació Lleida Solidària té la idea de créixer fins a 4.000 socis: “Volem tenir més ressò a l’Estat i a Europa, perquè només així podrem aconseguir els ajuts necessaris per ­­continuar treballant. Hi ha molts projectes que vol­dríem tirar endavant, però molts no els tenim a l’abast.”

A l’era de la globalització, la Fundació Lleida Solidària treballa per fer arri­bar la solidaritat a tot el planeta: “M’espanta molt la globalització, per­què mas­­sa vegades és entesa com a colonització. Nosaltres som par­ti­da­ris d’un món globalment solidari, entès com a ajuda entre tots.”