Text del 2002.
“Hi ha un associacionisme defensiu, important per a la subsistència dels col·lectius, però n’hi ha un de més enriquidor, creador de noves iniciatives, i és d’aquest que formem part”
Poques coses ens expliquen tant d’un poble com el lligam que l’uneix amb la terra i amb la forma de cultivar-la, i el cert és que al nostre país es conrea la vinya des de temps immemorials. Per això, no ens ha d’estranyar que sorgeixin iniciatives com les del Consorci Vinya-Celler-Masia, una associació que treballa amb uns objectius molt clars: “L’any 1987 va néixer una associació amb el nom de Masies del Penedès que es va mantenir fins a l’any 1992, en què el grup va voler créixer amb una vocació més sindical, més de defensa dels interessos d’aquests petits i mitjans elaboradors de la nostra comarca. Va ser aleshores que va sorgir l’anomenat Grup Penedès, del qual som una mica hereus.”
Així ens explica la història de l’associació Francesc Suriol, l’actual president del Consorci, i afegeix: “Com a Grup Penedès, l’any 1992 vam presentar, amb el suport de la patronal SEFES, un projecte a l’INCAVI per a dignificar i diferenciar els vins de collita pròpia que no va tenir resposta. Llavors el grup va engegar la primera Ruta del Vi i el Cava de Catalunya, que va ser presentada en públic al Palau de la Generalitat el 1996. Després d’això, es va posar a treballar en la idea primigènia que ja havia sorgit amb Masies del Penedès.”
Aquestes tretze empreses, que actualment s’han reduït a onze, volen ser exemple d’un tipus de conreu i d’elaboració del vi que és ancestral a la nostra zona: “Al Penedès hi havia fa aproximadament quaranta anys entre dos i tres mil cellers, i en aquests moments som cent quaranta, tot i que la producció ha augmentat.”
El fet és que els pagesos han deixat de ser vinyaters i s’han convertit en viticultors, és a dir: “Abans es feien el seu vi, i ara es venen el raïm.” Però hi ha unes quantes masies que han continuat fent vi i és això el que volen potenciar des de l’associació: “La tradició de les masies és molt llarga i ve de temps remots. Tenim documents, per exemple, que demostren que una de les masies que forma part del Consorci ja elaborava vi l’any 1170 i no consta que n’hagi deixat de fer mai.”
I l’important no és solament que aquestes masies elaborin el seu propi vi, sinó també que serveixin per mantenir viva una cultura i una vertebració del territori: “Nosaltres no som agricultors, sinó pagesos; som gent del lloc i pensem que la feina que estem fent té el seu futur i el seu interès.” Les masies que formen part del Consorci són, en aquests moments, les següents: Can Bonastre, Cellers de Can Suriol del Castell, Mas Lluet, Cellers Rossell Mir, Caves Avinyó, Masia Freixa, Cellers Rendé Masdéu, la Conreria d’Escala Dei, Celler Parató, Vega de Ribes i Vins Llopart Pons. Entre totes produeixen gairebé un milió d’ampolles cada any.
El projecte estrella de l’associació és diferenciar els productes d’aquelles empreses que tenen vinya i celler i que elaboren ells mateixos els seus vins i els comercialitzen amb marca pròpia, per això va néixer el segell que les identifica: “Tenim un segell de qualitat amb unes connotacions molt clares: en primer lloc, la no-obligatorietat de l’ús del segell, però sí la garantia total que és usat per a aquells vins que poden usar-lo. En aquest sentit, s’ha buscat que hi hagi un control de producte acabat, un control que no ens fem nosaltres mateixos, sinó que fa una empresa externa, Bureau Veritas. L’altra qüestió és la total llibertat del vinyater de fer servir el segell, perquè encara que la seva empresa estigui homologada no tots els seus productes han de sortir amb el segell, només ho han de fer els de més qualitat.”
Aquesta iniciativa va cristal·litzar l’abril del 2001, quan es va fer un acte oficial de presentació a Montblanc: “La nostra és una iniciativa oberta que des d’un punt de vista territorial abasta totes les denominacions d’origen de l’àmbit lingüístic català; en aquest moment hi tenim cellers de la Conca de Barberà, el Priorat i el Penedès.”
Així, ja s’han posat en contacte amb vinyaters de la Catalunya Nord i no descarten fer-ho aviat amb d’altres de l’Alguer, el País Valencià i les Illes: “De moment, però, esperarem tenir una estructura més forta, perquè és molt senzill associar-se amb gent que vivim a la mateixa zona, però no ho és tant fer-ho amb els qui tenim a 300 quilòmetres.”
Les diferències entre uns vins i altres, a més, poden ser notables: “Creiem que si parlem d’elements diferencials dins de la qualitat no hem de tenir cap por, al contrari. A més, és complicat perquè la qualitat és un element sempre subjectiu –un cop superats uns mínims que sí que són objectius–, i que també depèn d’una imatge i d’una moda que va canviant amb el temps. Ara, per exemple, es parla molt dels vins joves, i jo recordo que a casa sempre s’havia dit que ‘oli, vi i amic molt més bo com més antic’. Per això, quan s’espinjolaven les bótes, la més bona es tornava a tapar per fer envellir aquell vi, que seria molt més bo i molt més saludable després d’una bona criança.”
Els vins de pagès, doncs, han continuat mantenint una gran qualitat i presenten algunes diferències respecte als vins elaborats més industrialment: “Quan un pagès treballa la seva vinya per vendre el raïm, està content si veu una bona expressió vegetativa de la planta, quan aquesta porta molts quilos. En canvi, quan és ell mateix qui elaborarà el vi que sortirà d’aquells ceps, li està bé una producció més migrada i vol un raïm amb més grau i acidesa i més capacitat d’envellir.” La qualitat del vi també depèn molt de l’anyada: “Un vi que es repeteixi dos anys seguits igual és impossible, almenys entre els petits elaboradors.”
A l’hora de formar el Consorci, van tenir molt clar que el que volien era tirar aquesta interessant iniciativa endavant: “Hi ha un associacionisme defensiu, que és important per a la subsistència de molts col·lectius, però també n’hi ha un de més enriquidor i creador de noves iniciatives, i és d’aquest que volem formar part nosaltres.”
Les petites patronals ajuden a relacionar-se amb l’Administració i són bones per recollir accions que facin que el sector continuï vigent i fort, però costa més que aportin noves idees sorgides de la mateixa societat civil: “Fer que les idees noves arribin a bon port és molt més complicat, però hi ha gent que en té moltes ganes i que s’hi dedica sense cap ànim de lucre, només per veure evolucionar una feina i un món que s’estima. Penso que si donem una part de la nostra riquesa personal a la societat, aquesta ens ho retorna sempre amb escreix.”
Amb aquesta filosofia, el Consorci Vinya-Celler-Masia ha aconseguit comercialitzar uns vins de qualitat i, a més, mantenir una tradició que fa més de dos mil anys que existeix a les nostres terres: “En quedem pocs, però pensem que val la pena que continuem vius. A més, la nostra feina no és solament la vinya, sinó també tenir cura d’un lloc i d’una forma de viure.” Així és com parla un vinyater de tota la vida, una persona que coneix el món del vi per tradició familiar, però que també és llicenciat en química i s’ha format com a enòleg en escoles de casa nostra i de l’estranger, perquè el passat no està mai renyit amb el present.
