Text del 2001
“Si podem definir el món simplement com un conjunt de connexions, llavors la interdependència és un valor superior a la independència”
“Sintonia i confidencialitat” constitueixen ingredients indissolubles de la tasca de l’assessor jurídic. Així ho considera Francisco de Quinto Zumárraga, membre del bufet Piqué Advocats Associats. Ell predica amb l’exemple, no en va es tracta d’una persona planera i captivadora: “Intento que sempre que escric se m’entengui. Altrament, els llibres em semblen una estafa.”
Se’l pot considerar l’essència de la multidisciplinarietat. Té a favor seu tres títols universitaris –dret, economia i psicologia– i a més a més és auditor. La seva set de coneixements resulta inesgotable: “Actualment estudio per doctorar-me en economia i dret simultàniament. Tinc previst basar la meva tesi en la qüestió de la seguretat i la inseguretat de les noves tecnologies. Es tracta sens dubte d’un assumpte amb un vessant econòmic i jurídic.”
Per al futur, es reserva un “refugi intel·lectual: l’estudi de la filosofia pura.” Amb aquest afany de continu creixement cultural, segueix estrictament un dels consells que li va donar el seu pare: “Posa’t sempre al costat de persones que siguin millors que tu i aprèn d’elles.” I remarca: “He tingut la sort de rebre classes de grans professors, entre ells Fabián Estapé, Manuel Sacristán i Jordi Nadal. No tan sols ensenyaven economia, sinó també filosofia.”
Francisco de Quinto viu el món de l’ensenyament a dues bandes. Primerament, com a alumne de doctorat, i en segon lloc com a docent a les universitats Les Heures i Ramon Llull.
La riquesa en facetes d’aquest professional té una explicació. Apassionat dels llibres d’història i de les biografies, es considera dotat d’una “personalitat de frontera. M’agraden els períodes històrics de canvi, les fases de crisi de personalitat, els mercats emergents… La rutina m’ensopeix.” Subratlla que “al llarg dels 20 anys que porto treballant amb Joan Piqué no he tingut ocasió d’avorrir-me. Al seu costat, he pogut fer el que em proposava i ha tolerat els errors que he comès. Ell és l’home clau en el meu desenvolupament professional.”
D’altra banda, cal no oblidar que la seva “és una feina que em permet canviar de tema i conèixer gent interessant amb assiduïtat.” I és que el sector que ha escollit per treballar està sotmès a contínues transformacions.
De fet, la seva trajectòria professional és la millor mostra d’un tarannà nòmada i camaleònic: “Del 1969 al 1975 vaig dedicar-me al màrqueting pur, una època apassionant perquè al nostre país es començava a sentir parlar d’aquesta tècnica. Un any més tard, amb l’arribada de la democràcia i la nova tributació, va sorgir la necessitat de l’assessorament fiscal. Vaig estar treballant en aquest àmbit fins a la reforma mercantil dels anys 90, de la mà de la Llei d’auditoria.”
El seu pas pel món de l’auditoria el va dur, el 1986, a convertir-se en “president del Registre d’Economistes Auditors. Des d’aquest càrrec, vaig viure l’explosió del mercat de l’auditoria a Espanya.” Sis anys més tard, la situació s’havia estabilitzat, de manera que ja no li resultava tan atractiva. Afortunadament, l’esperaven altres sorpreses: “El 1998 vaig començar a descobrir l’àrea de les noves tecnologies, un món que m’apassiona.”
Des de finals dels 60 i fins al 2001, per tant, l’evolució de Francisco de Quinto ha estat el resultat d’una contínua recerca de “temes nous. És aquí on la labor professional resulta més gratificant.”
En aquests moments continua immers en l’àmbit de les novetats tecnològiques: “Hem dissenyat un curs de postgrau adreçat als universitaris sota el títol Postgrau en el marc jurídic de les noves tecnologies: dades personals i seguretat a Internet.” Aquest programa és fruit de moltes hores de reflexió per part dels seus companys i d’ell mateix, una reflexió que ha donat lloc a conclusions força interessants: “El nou marc creat se sustenta sobre dos pilars que es desenvolupen bastant bé: el tècnic i el de continguts. L’únic que hi manca és una regulació jurídica, situació que genera inseguretat i frena el desenvolupament de les noves tecnologies.”
Aquesta mancança és més preocupant del que sembla. “Des del segle XVI, en què es van descobrir nous territoris, fins a Internet no ha passat res significatiu. Tots dos esdeveniments van servir per obrir un nou horitzó a la humanitat, el primer geogràfic i el segon conceptual.” Al seu parer, el més apassionant de la revolució tecnològica de què som testimonis és “la seva qualitat d’inesgotable. Al segle XIX ja quedaven pocs bocins de terra per explorar; avui, en canvi, seria difícil reunir tota l’amplitud de coneixements que ens aporten les noves tecnologies.” La velocitat amb què actualment es transmet la informació tampoc no és la mateixa: “Tots treballem en temps real.”
Des del seu punt de vista, en matèria de tecnologia “Europa està legislant de manera equivocada, mentre que als Estats Units cada ciutadà s’autoregula. Ells tenen el concepte de codi ètic, un autocontrol adoptat voluntàriament per un col·lectiu. Aquesta postura obre vies perquè els individus es revesteixin d’ètica sense necessitat de respectar cap llei. És la millor fórmula perquè els altres confiïn en tu.”
A més d’aquest plantejament ètic, Francisco de Quinto considera que les lleis que regulin Internet han de contemplar “l’arbitratge” i “la diligència deguda, això és, la possibilitat que algú afirmi que un empresari desenvolupa la seva activitat èticament.” Al seu parer, els més preparats per assumir aquest nou marc jurídic són els components de “la nova generació, els qui ara tenen entre 14 i 30 anys. Són molt més receptius que els de més edat, que acostumen a mostrar-se més cautes davant les novetats.”
Per omplir el buit legislatiu que deixen les noves tecnologies, aquest advocat està desenvolupant un projecte de la Fundació Legal Ètica que “pretén incorporar valors morals al marc legal de les noves tecnologies.” Amb l’afany de trencar mites i superar pors, fa uns mesos ha publicat el llibre Protección de datos personales; marco jurídico y aplicaciones informáticas para consultores de empresa, sobre la legislació de la protecció de les dades personals a Internet: “Es tracta d’una aproximació molt pràctica, destinada als consultors d’empresa.” Però aquesta és només una de les seves obres. Altres temes l’han inquietat, com l’arribada de l’euro, que ha sintetitzat en l’obra Euro, año cero.
Francisco de Quinto ja preveu els següents reptes de la seva carrera, uns reptes que aniran de la mà de la ciència i de la tecnologia més punteres: “La bioètica. Avui parlem de la propietat de la informació. Aviat, però, farem un altre pas i començarem a referir-nos a la propietat de la configuració de la persona. En aquest nou context, tornarem a necessitar un marc jurídic que s’hi adapti.” I allí estarà ell per proporcionar-nos-el: “Ja sé que dintre de 10 anys tampoc no m’avorriré.”
