Text del 2001
«El dret és la vida i la justícia és la pràctica del dret»
“L’assessorament preventiu és bàsic per evitar problemes que si es porten fins a l’extrem poden no tenir solució. Em refereixo a casos de suspensions de pagaments o fallides d’empreses, situacions impossibles de resoldre. És una llàstima que l’empresari només compti amb l’advocat per explicar-li els conflictes que se li acosten o que ja té. El dret s’ha de mirar des d’un punt de vista de prevenció i d’educació.”
Amb contundència s’expressa en José Luis Durán Cuadrado, un advocat que ha sabut compaginar la seva vocació pel dret amb la d’empresari de la construcció. És, per tant, un gran coneixedor del món de l’empresa des de diferents àmbits: riscos laborals, seguretat social, mercantil… Però això no exclou que també pugui portar altres assumptes: “Estic en el torn d’ofici penal des de fa anys, un camp que m’apassiona.”
Els seus pares, Diego i Dolores, emigrants de Granja de Torrehermosa (Badajoz) que van establir-se a Catalunya quan en José Luis tenia tres anys, li han fet costat al llarg de la seva trajectòria: “Jo era el més petit de vuit germans. Tots ens vam haver d’esforçar per assolir els nostres reptes, amb treball, voluntat i honradesa. Vaig estudiar dret i després vaig decidir establir el meu propi despatx. Aleshores vaig començar a adquirir consciència del que era el dret. Al principi, quan t’inicies en l’exercici no disposes d’una perspectiva objectiva de les coses, pateixes els casos a la pròpia pell, t’apassiones pel dret i pel client. La manca de pràctica i d’experiència és un impediment per desenvolupar amb garanties la professió. Amb el temps la perspectiva s’inverteix, i pots adoptar un punt de vista objectiu i professional.”
Per diversos motius, en José Luis, recolzat per la família, va decidir emprendre una nova aventura empresarial: la creació d’una empresa constructora que no l’ha fet abandonar el dret. “En realitat, ara aplico els meus coneixements a tots els àmbits relacionats amb l’empresa que condueixo. Assumptes laborals, situacions jurídiques de l’empresa, fiscalització… són molts aspectes que cal tenir presents.”
En aquest punt, el dret es viu d’una forma més serena i afermada. “Quan surts de la facultat idealitzes el món i no perceps la realitat. T’involucres en la pràctica jurídica i de mica en mica vas prenent consciència d’aquesta realitat, sobretot perquè es cometen errors que et deixen veure com funcionen les coses, com s’ha de tractar al client i a la part contrària. Des de l’experiència, avui puc escollir els casos que porto i que s’adapten més al meu àmbit de coneixements. L’advocat ha de portar els assumptes en què se sent còmode i segur, perquè això és garantia que el client estarà ben atès.” I afegeix: “Amb la pràctica ets resolutiu i amb el temps et condueix cap a l’eficàcia. Al client no li interessa la norma sinó l’eficiència que evita un problema.”
I és que, veritablement, una cosa és la justícia, la norma, i una altra el dret: “Hem de diferenciar aquests dos conceptes. El dret és la vida i la justícia és la pràctica del dret. Hi ha justícia quan els tribunals i els advocats són diligents. Un amic meu deia que el dret no sols el feien els jutges dictant sentències, sinó també els advocats que dirigim el client en un sentit o en un altre. Per això, en aquesta professió tant vinculada a la persona s’ha de ser molt honrat i tenir un sentit molt profund de l’ètica.”
Un conjunt de plantejaments raonats que defineixen encara més la personalitat d’aquest lletrat, una de les especialitats del qual és el dret penal. “Aquest ordre el porto des del torn d’ofici. És així com tinc l’oportunitat de representar el dret en els òrgans de justícia. En l’àmbit penal, com en el laboral, hi ha la representació del dret davant del tribunal que permet que l’advocat aporti una informació al jutge que després aquest haurà de considerar per donar un veredicte. L’advocat no en té prou en conèixer la norma, a més l’ha de saber interpretar, un aspecte essencial de la professió.”
En José Luis ha tingut l’oportunitat de participar en judicis amb jurat popular, el primer dels quals va ser de gran complexitat, el seu client estava acusat d’un delicte d’assassinat. “Va ser la primera vegada que experimentava la posada en pràctica de la llei del jurat. Implicava parlar a persones no lletrades sobre un tema delicat: s’estava imputant un assassinat a una persona. L’advocat ha de procurar el màxim benefici pel seu client. Hem de generar dubtes al jurat i no pots partir mai de la idea que defenses un assassí, has d’atorgar-li el benefici del dubte. En aquests casos tens la sensació que estàs realitzant un paper social, tens l’obligació moral i legal de defensar-lo.”
Són temes que es viuen amb intensitat per la responsabilitat que comporten, però que “per molt que ens sembli apassionant, una experiència jurídica única, hem de saber objectivitzar la nostra actuació.”
Viure els problemes de l’empresa i a la vegada conèixer les normatives que l’afecten forma part de la vida d’en José Luis. “Sóc un assessor jurídic de la meva pròpia empresa de construcció. Sóc molt conscient de les problemàtiques en matèria de riscos laborals que tenen lloc dins de l’àmbit empresarial. Encara hi ha incompliments. El tema de la prevenció és cabdal, i ho és molt en el sector de la construcció. L’aplicació de la llei és bàsica però encara és més important que tant l’empresari com el treballador s’hi impliquin. El 90% dels accidents es produeixen perquè el treballador no ha fet cas de les mesures de seguretat de què disposa. En la construcció el perill apareix quan el treballador actua amb un excés de confiança. Deixar un casc a l’armari comporta un risc latent d’accident. Ens falta cultura i educació en temes de prevenció. L’assessor participa en aquest procés educatiu que ha començat a donar els seus fruits en el terreny empresarial.”
I pel que fa al futur: “L’objectiu és assolir l’estabilitat empresarial i continuar exercint en el món de l’advocacia”, un univers que l’apassiona i que comparteix amb la seva esposa, Mari, i la filla d’ambdós, Alba.
