Text del 2001
“És important estar obert a tot i continuar formant-te per donar un bon servei”.
Òscar Benedico és un jove advocat que exerceix des de l’any 1993 i que, des d’aleshores, es dedica, entre d’altres, a l’assessorament empresarial: “Vaig començar a treballar en una gestoria que, juntament amb d’altres, va muntar a Molins Rei el meu actual company, l’advocat Xavier Fornells. Jo no tenia cap mena d’experiència i allà va ser on vaig començar a aprendre.” Va romandre-hi fins a l’any 1995, quan el titular va considerar que ja era hora que fes la passantia i que es comencés a formar en el despatx de Sant Feliu: “L’any 1996, Xavier Fornells, a qui sempre agrairé que cregués en mi, va adquirir un local a Sant Feliu on va traslladar l’assessoria i el seu bufet d’advocat i allà vaig començar-hi a treballar. Mai no hem deixat l’assessoria, ja que també dóna sortida a una cartera de clients considerable.”
Enamorat completament de la seva feina, Òscar Benedico confessa que va descobrir la vocació en l’exercici pràctic de l’advocacia i no pas durant els cinc anys d’estudis: “Jo no tenia cap familiar dedicat al dret i, de fet, als disset anys deia que volia ser periodista, però a última hora em vaig decidir per aquesta carrera i estic convençut que ho vaig encertar. Són uns estudis molt freds i teòrics, i no vaig descobrir que aquest món m’apassionava fins que vaig posar-me a treballar. Sempre m’ha agradat el contacte amb la gent i penso que no hem d’oblidar que aquesta és una professió de servei. Sense el caliu que ens dóna la relació amb les persones, aquesta feina no seria el que és.”
Entrar en el món laboral representa, doncs, un salt a la piscina força important: “Els primers dies, fins i tot els primers anys, són molt nous, topes amb coses que no havies vist mai i aprens que has d’estar en contínua formació, que has de ser humil i mirar-te els assumptes des de tots els punts de vista possibles, sense donar res per suposat, perquè aquesta és la manera d’oferir un servei de qualitat. És aleshores quan descobreixes tot el món submarí que hi ha en aquesta piscina en què t’has llençat, i veus que és realment meravellós.”
Òscar Benedico es caracteritza per la seva multidisciplinarietat. Porta temes força diversos i és sobretot amant de les vistes orals: “M’agrada molt el dret penal i laboral, perquè és el que es pot defensar oralment. De totes maneres, penso que el civil té assumptes que et poden enamorar, ja que demana un plus de treball, de raonament, de creativitat i una dificultat tècnica enorme.” I amb la Llei d’enjudiciament civil, la vista oral puja també a la palestra: “Ens han fet un vestit a mida del segle XXI i, malgrat que encara li falten alguns retocs, penso que ja hem començat a guarnir la justícia amb els teixits de la nova tecnologia.”
Pel que fa a l’empresa, cada vegada és més complexa: “És un camp molt rigorós, té una mecànica de treball interessant i, sobretot, no deixa de ser una persona qui pateix l’angoixa del problema i qui et ve a demanar ajuda.” Això converteix el lletrat gairebé en un confessor: “Sigui per una qüestió personal o professional, el client diposita en tu la seva confiança i tu no el pots decebre. De fet, penso que el primer contacte que tens amb ell marcarà tota la relació, perquè es tracta que aquella persona que arriba angoixada perquè té un problema considerable, se’n vagi pensant que en realitat és molt petit i que ha fet bé de deixar-te’l a les teves mans.” Per tot això, tanmateix, cal que client i advocat treballin conjuntament: “Qui es pensi que ell sol ho fa tot, s’equivoca. Hi ha una gran feina de preparació amb el client per fer-te’l teu i aconseguir que et digui la veritat sencera, perquè això és essencial per solucionar el conflicte. Jo dic sempre als meus clients que és important que m’ho expliquin tot, perquè a la cuina necessito tenir-hi tots els ingredients per poder obtenir un bon plat.”
Ell és una persona oberta a moltes coses i, a més, intenta fer-les amb la qualitat que exigeixen els seus clients: “Crec que és important estar obert a tot i continuar formant-te per donar un bon servei. No pot ser que funcionis amb arquetipus o models, perquè no porten enlloc. Les exigències cada cop són més grans i el món empresarial i econòmic canvia molt ràpidament, per això hi ha una adaptació constant que fa que l’estructura laboral que existia als anys vuitanta ara es vegi absolutament prehistòrica.” En l’actualitat, per exemple, estem vivint el factor de la immigració: “És la pròpia necessitat de les empreses la que m’ha portat a treballar-hi, ja que són els empresaris els qui vénen al despatx amb un treballador immigrant i em demanen que el regularitzi. De fet, darrerament, gairebé un 20% de les contractacions es fan amb personal immigrant.”
Temes com aquests aporten molta experiència a un professional jove; de la mateixa manera, a Òscar Benedico n’hi ha aportat el fet de treballar al torn d’ofici des que va començar a exercir: “He portat assumptes penals. T’encarregues de l’assistència al detingut, de defensar aquella persona de qui no saps res, has d’aprendre a fer-li explicar la veritat, perquè no te la vol dir mai, i tot això després és també molt important quan t’ocupes d’altres casos ben diferents.”
Pel que fa al futur, està convençut que el món empresarial serà el que més temps l’ocuparà: “Ara mateix potser el 70% de la meva feina ja la dedico a l’empresa. Intento treballar colze a colze amb el gerent, el propietari o el director per solucionar els problemes que els afecten, i és que cada vegada s’ha de ser més un heroi per posar-se al capdavant d’una companyia, perquè les dificultats són moltes.” La millor idea és, doncs, envoltar-se de bons professionals de tots els àmbits: “Considero que un empresari ha de plantejar-se una postura intel·ligent i saber demanar ajuda pel que li cal, ja sigui en el tema de la legalitat, com de l’economia, com del que sigui, però ha d’adonar-se que ell no pot saber-ho ni fer-ho tot. Cal que confiï en persones com nosaltres perquè l’ajudem.”
Es tracta de tenir, doncs, una mena d’advocat de capçalera, que és tal com es defineix ell mateix. “I més que de capçalera, jo diria que sóc advocat de trinxera, perquè m’atrau moure’m, anar a veure els meus clients, ser-hi a la vora. No m’agrada quedar-me quiet al despatx assegut a la butaca esperant que el problema es resolgui tot sol.”
Malgrat que sovint la joventut és vista com un handicap, també molts clients saben valorar el que representa: “El principal problema de l’edat és, evidentment, la inexperiència, però hi ha força gent que prefereix un advocat jove, emprenedor, amb iniciativa, àgil i flexible, que un lletrat massa aposentat a la seva butaca. El jove té encara molt oberta la possibilitat de formar-se, de moure’s i d’investigar, i això el client també ho sap valorar.” I ara, amb les vistes orals en els judicis civils, això continuarà fent-se patent: “Hi ha advocats que han treballat tota la vida en casos civils i que no han posat mai els peus en un jutjat, i ara ho hauran de fer.”
