Text del 2001
“Des de la nostra posició hem d’intentar fer quelcom per als altres”
El doctor en dret Dr. José M. Fuster-Fabra es defineix com un assessor sui generis perquè, encara que els seus serveis s’adrecen principalment a les empreses, està especialitzat en les actuacions penals relacionades amb el dret econòmic i, per tant, les seves actuacions sempre són a posteriori i, per definició, puntuals “Sé que no sóc un assessor en el sentit tradicional del terme perquè els meus serveis són requerits per defensar o per culpar algú en una causa penal determinada. Jo entro quan la tasca dels assessors convencionals s’acaba. I, de fet, bastant sovint són aquests despatxos els que sol·liciten els nostres serveis, per exemple, quan es produeix una inspecció fiscal en la qual es detecten irregularitats. Aleshores, l’assessor habitual i genèric de l’empresari sap que automàticament la fiscalia interposarà una querella, i que el que cal és guanyar temps posant-se en contacte amb un advocat especialista en penal econòmic al més aviat possible.”
Aquest camp d’actuació tan concret és conseqüència de la seva concepció de l’advocacia i de la seva doble especialització. Es defineix com un lletrat amb múltiples interessos, i se sent plenament realitzat com a professor universitari i com a advocat especialitzat en la participació en litigis de responsabilitat civil i penal d’empresa: “El dret privat és el dret en estat pur, i m’apassiona divulgar-lo mitjançant les classes que imparteixo a la Universitat de Barcelona i a l’Abat Oliba, així com també a través dels articles i treballs monogràfics que periòdicament publico. La meva experiència com a docent em permet observar els canvis que s’han produït en el jovent. Actualment estan més centrats en l’estudi, i la universitat està menys polititzada. No és que no siguin solidaris, sinó que canalitzen aquest afany d’ajut als altres mitjançant organitzacions cíviques apolítiques, fora de l’àmbit universitari. El seu impuls no és polític, sinó social: ajudar els col·lectius més necessitats. Alhora, també m’encanta l’actuació en el plet, m’apassiona cadascuna de les seves etapes: l’interrogatori, la vista i, en definitiva, planificar meticulosament quina és l’estratègia més adequada i després passar-la a la pràctica. Per això crec que he assolit l’equilibri perfecte amb aquesta bigàmia jurídica que duc a terme.”
De fet, però, les seves primeres passes en el camp de l’assessorament jurídic es relacionen amb l’àmbit mercantil. Durant sis anys, va treballar com a executiu d’una empresa, fins que l’any 1987 va accedir a la docència universitària i es decidí a fer el salt i establir-se pel seu compte: “Un company em va parlar d’organitzar un despatx de dret d’empresa. La idea em va atreure de seguida, i vaig acceptar. Els inicis no van ser fàcils perquè vaig passar de la seguretat de treballar per als altres a la incertesa de la professió liberal.”
La seva incursió en l’àrea penal és també una conseqüència de l’atzar: “Va ser la necessitat específica d’un client la que em va portar a actuar en l’àrea penal. Vaig participar com a acusació particular en un cas d’assassinat que afectava un dels meus clients. Va ser un repte apassionant, i em vaig adonar de com m’agradava. Per això vaig decidir especialitzar-me en actuacions penals en delictes econòmics, perquè d’aquesta manera ajuntava les dues meves passions jurídiques.”
Mai no s’ha pogut desvincular de la faceta com a advocat estrictament penalista en una àrea que l’honora com a ésser humà: “Sóc l’advocat de l’Associació de Víctimes del Terrorisme des de començaments de la dècada de 1990. La meva relació amb aquesta entitat es va produir per lligams personals i també casuals. En aquest període tingué lloc un atemptat a Sabadell en què van morir sis policies nacionals. Un amic meu va ser el jutge instructor del cas, i em va parlar de la solitud de les famílies de les víctimes. Em vaig oferir a col·laborar de forma totalment desinteressada, i els responsables de l’organització es van posar en contacte amb mi. La seva desesperança era absoluta perquè els mitjans de comunicació i l’opinió pública només recorden la tragèdia durant un breu termini de temps; després les famílies s’adonen que no poden recórrer veritablement a ningú. Des d’aleshores m’he fet càrrec de tots els casos de terrorisme que s’han produït al nostre territori, i he de dir que és una actuació professional de la qual em sento molt orgullós. Enfrontar-te a l’Audiència Nacional durant un judici amb un terrorista canvia completament els teus esquemes vitals, t’ensenya a relativitzar altres problemes quotidians als quals tendim a prestar una importància excessiva.”
Fruit d’aquesta col·laboració desinteressada no només ha aconseguit empresonar alguns dels autors d’aquests brutals crims, sinó també que la tragèdia d’aquestes famílies sigui valorada per l’Estat en termes econòmics i que les seves veus siguin escoltades: “Poc després de començar a col·laborar amb aquesta associació, vam organitzar una conferència, la primera que tractava aquesta qüestió, que va constituir la idea primera de l’actual Llei de solidaritat amb les víctimes del terrorisme, que intenta rescabalar econòmicament i simbòlicament les famílies afectades, i que va ser votada unànimement per tots els grups polítics a les Corts.”
El Dr. José M. Fuster-Fabra és conscient que la influència i la transcendència dels grans despatxos d’assessorament en les qüestions penals és molt més petita que en altres camps jurídics: “Quant a les actuacions penals lligades amb el dret mercantil, la veritat és que un reduït nombre de lletrats s’encarrega de les qüestions de més rellevància i prestigi, i que els grans gabinets multinacionals no tenen el paper destacat que tenen en altres àrees, segurament perquè per a aquests delicats afers els empresaris-clients prefereixen la immediatesa i el contacte personal que proporciona un advocat independent que treballi en un despatx de tipus més tradicional.”
Per a l’exercici de la seva professió és fonamental disposar d’una bona base de coneixements legislatius i jurídics tan àmplia com sigui possible: “En els casos complexos de penal econòmic és fonamental que un advocat tingui coneixements per una banda de dret penal i per l’altra de dret privat, la qual cosa li permet tenir una visió més àmplia del cas a l’hora d’enfrontar-s’hi. Per exemple, tan important pot ser saber si hi ha dol o si no n’hi ha en una determinada actuació, com saber interpretar un contracte en què pot trobar-se l’origen del fet il·lícit. disposar d’uns amplis coneixements en matèria civil m’ha permès poder assimilar i relacionar fàcilment qualsevol llei que es referís a l’àmbit econòmic.” Aquesta capacitat d’interpretació de les normatives de rerefons econòmic no ha suposat, però, la pèrdua en cap moment del sentit humanístic i humanitari que per a ell té el dret: “Des de la nostra posició hem d’intentar fer quelcom per als altres.”
