Sr. Pere Cuch Castellví, Sr. Enric Bonmatí Guidonet i Sr. Pere Cuch Arguimbau
Fotografia: Àngel Font
PC, 11è VOLUM. Assessors jurídics d’empresa

Sr. Pere Cuch Castellví, Sr. Enric Bonmatí Guidonet i Sr. Pere Cuch Arguimbau

ABEC, S.L.

Text del 2001

“La voluntat del legislador sempre és superior als mitjans amb què després pot comptar per desenvolupar i aplicar la normativa”

A principis de la dècada de 1980 va néixer Abec, una societat creada amb la voluntat de separar l’àmbit econòmic del jurídic, en el despatx fundat anys abans per Pere Cuch Castellví. Ara, el Col·legi d’Advocats permet prestar els serveis jurídics a través d’una societat. “Per aquesta raó vam decidir deixar de facturar de forma individual com a lletrats i fer-ho en nom d’Abec, que ja pot oferir tant serveis econòmics com jurídics als clients.” Enric Bonmatí Guidonet i Pere Cuch Arguim­bau, fill del fundador, són també socis del bufet.

L’assessorament empresarial d’Abec és molt complet i ajuda les em­preses a treure l’entrellat de tot allò que els preocupa o necessiten, incloent el que se’ls demana des de l’Administració: “Hem entrat en un món de control, un món en què la tributació ha passat a tenir una importància extrema, i això significa haver de fer les coses molt ben fetes. Les grans empreses no tenen cap problema per assumir tot això dins unes estructures, però a les petites se’ls ha complicat molt més la vida.”

I seguint aquest raonament, Enric Bonmatí afegeix: “L’evolució que ha experimentat la societat des dels anys seixanta, tant des del punt de vista social com econòmic o tecnològic, unit a la voluntat de l’Estat de controlar, ha fet que hi hagués un increment impressionant de la normativa. En el si de l’empresa s’ha notat en tots els camps –productiu, econòmic, de seguretat i de qualitat–, i això comporta que necessitin l’assessorament d’advocats, i no ja de forma individual, sinó d’equips de juristes que donin un servei integral a l’empresari per poder arribar allà on no arriben.”

Els pro­fes­sionals, doncs, han d’estar molt ben preparats per assumir l’allau de legislació que apareix cada dia, i han de continuar estudiant sense parar: “Aquest ímpetu legislatiu fa que sorgeixin equips d’advocats, per­què cadascú només pot dedicar-se a fons a una especialitat. Nosal­tres, per exemple, portem casos fiscals, tributaris, mercantils, la­bo­rals i civils, i evidentment en qualsevol d’ells ens encarreguem també de l’àmbit processal que pertoqui.”

Un dels temes més preocupants és el de la prevenció de riscos laborals: “Espanya és un dels països europeus amb una accidentalitat més elevada i té una llei molt estricta que va néixer l’any 1995, però que encara no s’ha assumit prou.” El principal problema és que els empre­saris encara no són del tot conscients de les seves obligacions: “Nor­mal­ment ens vénen a veure quan el mal ja està fet, però de totes formes nosaltres els seguim advertint perquè tinguin en compte que és fonamental prevenir, sobretot en aquesta qüestió. Els en­viem circulars i renovem la informació de la nostra pàgina web, no solament dels termes més teòrics de la llei, sinó també dels tèc­nics.”

Pere Cuch Castellví està molt d’acord amb el seu soci Enric Bonmatí, especialista en temes relacionats amb aquesta llei, i afegeix una reflexió de caràcter molt més general: “Jo penso que, efectiva­ment, el nostre és un país amb massa lleis, sancions tremendes i un incompliment molt elevat, i això només pot voler dir que alguna cosa no funciona. Crec que és un problema de mentalitat i que s’ha de solucionar. Sóc més partidari de dictar poca normativa i bona, i fer-la complir, que no pas d’entrar en situacions que cada vegada són més complicades. Tan sols cal comparar el BOE de fa deu anys amb el d’ara: els volums s’han multiplicat per tres, i tot per afegir lleis que no arriben a complir-se i ni tan sols a dur-se a terme. Tot ple­gat és una bola que es fa gran sense cap sentit.” De totes mane­res, hi ha nous àmbits que caldrà legislar: “La normativa que s’hau­rà de crear per a Internet, per exemple, sí que serà més àmplia.”

Pere Cuch Arguimbau, tanmateix, no sembla estar-hi del tot d’acord. Per a ell, fins i tot en el camp de les noves tecnologies comença a haver-hi massa febre legislativa: “No crec que s’hagi de regular gaire més per­què les operacions jurídiques que hi ha al darrere d’una compra­ven­da per Internet, per exemple, són les mateixes de sempre, el proble­ma és tenir la prova dels elements essencials del contracte i això és una qüestió tècnica, no pas jurídica.”

De fet, tots tres saben que la legislació sempre va per darrere la realitat: “La tendència del govern és regular i penso que caldria veure realment què és el que s’ha de re­gular i què no, i que quan es reguli es faci tècnicament bé. La voluntat del legislador sempre és superior als mitjans amb què després pot comptar per desenvolupar i aplicar la normativa. Sense anar més lluny, això es veu clarament en la Llei d’enjudiciament civil. La seva posada en marxa implica disposar d’una certa quantitat de mitjans, i no solament materials sinó també humans, i creiem que això es no­tarà.”

Els advocats no es cansen mai de repetir, com els metges, que és molt millor prevenir i no pas esperar que el problema es faci més gran. “Fins i tot en coses petites és millor tenir un bon asses­so­ra­ment abans de signar res, perquè es tracta d’evitar els plets. És una qüestió de conscienciació del propi em­pre­sari i de les adminis­tra­­cions, perquè no ajuden prou en la tasca d’informació. M’explico: la Llei de prevenció de riscos laborals és del 1995 i fins enguany, el 2001, no ha començat a veure’s publicitat al respecte. Potser si ha­gués aparegut abans, ara hi hauria més empresaris que l’hau­rien interioritzada i serien molt més conscients de la seva importància.”

Pel que fa al futur, tots tres estan d’acord en el camí que cal seguir: “la intenció és fer gran el despatx, incorporar altres socis per tal de poder arribar a més especialitats. Ara, per exemple, no toquem el dret penal ni tampoc el matrimonial, i tenim ganes d’incorporar-los. Igualment volem intensificar les especialitats que ja tenim. La idea, doncs, és que la imatge d’un despatx individual es vagi canviant per la d’un gabinet format per un equip.”

Durant molts anys Pere Cuch Castellví era qui portava el pes del despatx, “i els clients només volien parlar amb mi, però penso que ara han d’entendre que som un equip, que poden consultar a qualsevol sobre els temes que els preocupin i que, en conjunt, estaran molt més ben assessorats.” Mentrestant, “el bufet anirà treballant dia a dia per tal de facilitar que els nostres clients vegin satisfets els interessos que ens en­comanen. Aprofitarem tots els recursos legals al nostre abast, tin­drem en compte totes les especialitats del dret que puguin afectar cada cas que se’ns plantegi i mantindrem un contacte continuat amb els nostres clients per informar-los de les diferents novetats jurídiques, jurisprudencials i d’opinió mitjançant butlletins periò­dics i circulars i a través de la web, la qual cosa facilitarà, amb l’assessorament adequat, la presa de decisions.”