Text del 2002.
“L’esport és cultura i un puntal dels nostres valors”
La Fundació Club de Natació Barcelona va crear-se l’any 1996 amb l’objectiu de tenir cura, organitzar i donar a conèixer el patrimoni històric i cultural d’una entitat de gran rellevància com és el Club de Natació Barcelona. És el club de natació més antic de l’Estat espanyol, promotor d’aquest esport durant els primers anys del segle XX de mans del fundador de l’entitat, Bernat Picornell. Aquell projecte va anar forjant-se amb l’esforç i la col·laboració dels amants de la natació fins convertir-se en una entitat forta i consolidada que avui acull més de 8.500 socis. La Fundació està presidida per Sebastià Millans, mentre que el càrrec de vicepresident l’ocupa Frederic Moncunill.
La Fundació s’encarrega d’organitzar la Copa Nadal que se celebra cada any el dia de Nadal en les aigües tranquil·les del Port de Barcelona. Com explica Frederic Moncunill: “Aquesta és la prova de natació més antiga de l’Estat espanyol. Des de la Fundació pretenem consolidar-la. Quan es va instaurar aquesta competició encara no hi havia piscines. La primera piscina coberta de tot l’Estat la va construir el Club Natació Barcelona el 1927, i va ser la de l’Escullera, que continua funcionant i que es troba en un moment àlgid de la seva vida. Com que en aquells anys no hi havia piscines cobertes, la gent havia de fer les proves en aigües calmades, com les dels ports. Bernat Picornell va organitzar la primera Copa Nadal, una prova de 200 metres que inicialment era per a esportistes però que s’ha popularitzat molt i avui està oberta a tothom. És una activitat cultural i d’esbarjo.”
Entre els objectius de la Fundació té una prioritat especial la promoció, protecció, catalogació i exposició del fons gràfic i dels arxius històrics del Club. “Aquesta actuació culminarà amb la creació d’una biblioteca de l’esport que estarà oberta als professionals de l’esport a Catalunya. El fons gràfic de l’entitat és un patrimoni viu que recull la història de l’entitat des dels seus orígens, el 1907. És la història d’aquest esport a la ciutat de Barcelona, a Catalunya i també a l’Estat espanyol. Els darrers cincs anys s’ha dut una important tasca de documentació de les més de 26.000 fotografies que s’han localitzat, i de digitalització per evitar-ne el deteriorament. Hi ha més material que anirem catalogant de forma progressiva. Tenim trofeus de la I Copa del Rei Alfons XIII de waterpolo, i moltes copes de Lliga, d’atletisme…”
També forma part dels reptes de l’entitat fomentar activitats artístiques i culturals referides principalment a l’esport. “Fem una exposició de temàtica artística cada mes, convoquem concursos literaris, realitzem exposicions fotogràfiques, organitzem fòrums de debat, etc. Al Club hi ha un espai destinat a donar a conèixer elements històrics d’aquest: tenim unes vitrines molt grans per donar transparència a allò que sigui històricament més important. Un altre dels nostres objectius és promoure la projecció social i ciutadana del Club Natació Barcelona.”
I és que Fundació i Club treballen de forma conjunta. “Una de les nostres inquietuds en crear la Fundació va ser que hi hagués un automatisme total entre les persones que dirigien la Fundació i el Club. Disposem de mecanismes que asseguren aquesta bona entesa garantint que la Fundació vagi sempre de la mà del Club.”
La Fundació també contribueix a gestionar instal·lacions que es dediquin de forma principal a la pràctica de l’esport. “Ajudem econòmicament a persones que tenen problemes i que han dedicat uns anys de la seva vida al servei del Club. Sovint trobem persones que han tingut una trajectòria esportiva brillant a l’entitat i que, per qüestions diverses, no tenen els mitjans econòmics per continuar amb nosaltres. Aquests casos s’estudien i es fa el possible perquè puguin seguir vinculats a l’entitat. També facilitem l’accés a les instal·lacions a les persones amb minusvalideses psíquiques o físiques. Els podem ajudar econòmicament i des del punt de vista esportiu ens preocupem que disposin de les condicions adequades per poder practicar l’esport. Hi ha hagut discapacitats socis del Club que han conquerit títols importants en la seva especialitat. És una de les nostres grans satisfaccions. L’esport és integrador, tant discapacitats com gent gran, com nadons poden practicar la natació.”
Un dels grans valors del món de l’esport és precisament aquest caràcter integrador, però en té d’altres. “L’esport és cultura i un puntal dels nostres valors. Dins del món de l’esport, la natació de competició passa per uns moments difícils però, en canvi, com a esport de lleure està agafant cada vegada més importància. Es valora el significat de posar-se dins de l’aigua. Els metges recomanen cada vegada més practicar natació perquè és un esport molt complert, poc agressiu i formatiu. A Catalunya sempre ha estat molt present. El nivell esportiu dels nedadors catalans ha estat per sobre del de la resta de l’Estat. Precisament, un dels avantatges de la cultura de la superficialitat que estem patint és que el món de l’esport no ha estat marginat sinó sublimat. Una de les funcions de les fundacions esportives i dels clubs esportius és centrar aquest model esportiu allunyant-lo de la falsa elit de competició. L’esport té valors culturals i de formació humana, fins i tot d’estètics, que per si mateixos tenen un gran contingut.”
A Barcelona va tenir lloc el fòrum de debat Pla estratègic de l’esport organitzat per l’Ajuntament de la ciutat. La Fundació hi va participar. “Ens hem proposat durant un any reflexionar sobre el paper de l’esport a la ciutat de Barcelona. Hi ha molts reptes a plantejar, des de l’esport escolar, l’universitari (que està molt poc valorat, menys que fa cinquanta anys), els problemes de supervivència dels clubs esportius històrics… És clar que deixem de banda els clubs de futbol i de bàsquet que tenen una repercussió molt gran. Les empreses privades de l’esport, el gimnàs, i també la sortida al mercat d’instal·lacions públiques (construïdes amb molt bon criteri per apropar l’esport a la societat), posen en perill les entitats històriques que tenen una capacitat de gestió menys dinàmica. En aquest fòrum també s’ha plantejat la manca de bons professors i de centres d’ensenyament de disciplina esportiva.”
El Club Natació Barcelona és el que més títols olímpics ha donat a Espanya. “De fet, el Comitè Olímpic Espanyol es va constituir perquè hi havia un grup de nedadors del Club que volia anar als Jocs Olímpics. Joan Antoni Samaranch, l’anterior president del Comitè Olímpic Internacional és soci del club.”
Ara, la Fundació afronta nous reptes. “Estem construint una nova piscina que formarà part de les instal·lacions dels Mundials de Natació del 2003 que se celebraran a Barcelona. Som l’única entitat privada present al Mundial.” La Fundació té inquietuds per continuar millorant el nivell de les instal·lacions esportives i dels seus serveis amb l’objectiu de formar persones en l’esport, un complement bàsic per al desenvolupament de la persona.
