Text del 2001.
“Pretenem retornar a la societat el que, amb tota confiança i generositat, ens ha donat”
El 1905, el jesuïta P. Eduardo Vitoria fundà a Roquetes (Baix Ebre) el Laboratorio Químico del Ebro. Buscant un entorn proper a la seva activitat científica i industrial, el centre es traslladà a Barcelona i començà la tasca el 1916 amb el nom d’Institut Químic de Sarrià. L’any 1984 es va constituir la Fundació Institut Químic de Sarrià. En l’actualitat, els seus objectius s’orienten entorn del coneixement i la investigació: “El nostre objectiu –comenten el pare Miquel Montagut, patró honorífic de la Fundació Patronat, i Ricard Servera, l’administrador– és patrocinar l’activitat acadèmica al voltant de la indústria mitjançant diverses fundacions que es coordinen a través d’una de general, la Fundació Juan Salañer, que gestiona les múltiples possibilitats i serveis que cadascuna ofereix. Hem apostat per aquest model perquè pensem que d’aquesta manera podem donar el protagonisme que mereixen les diverses persones i les empreses.” Aquesta innovadora manera d’organitzar-se els va convertir en pioners al nostre país: “D’aquesta manera guanyem autonomia i podem centrar-nos en els nostres dos objectius bàsics, l’ajuda als altres i la solidaritat amb aquells que n’han de menester. El nostre propòsit és donar una formació acurada als professionals relacionats amb el camp de la indústria i l’empresa, i no volem que només se circumscrigui als ciutadans de l’Estat espanyol, sinó també a tot Amèrica llatina.” Aquesta intenció es materialitza en la concessió de beques i ajuts especials per als estudiants més necessitats i, sobretot actualment, una aposta clara cap a la formació a distància que permeti a tothom tenir accés als coneixements: “D’una banda, s’ajusta perfectament a les necessitats socials de formació que tenim en la nostra societat. De l’altra, permet que persones de diferents indrets puguin accedir a uns coneixements determinats. Per impulsar aquests sistemes de difusió de la cultura, són molt importants les TIC. Un altre camp que hem volgut potenciar ha estat la cooperació amb els països llatinoamericans a través de la formació especialitzada en el nostre país però amb la condició que tornin al seu perquè hi transmetin les experiències acumulades, i ajudin al seu desenvolupament. Aquesta experiència ja fa 25 anys que dura, i els resultats han estat molt positius. Alhora, una altra tasca que es porta a terme és la concessió de beques a alumnes excel·lents amb recursos econòmics insuficients. Els ajuts no només estan pensats en una etapa educativa determinada, sinó que inclouen la formació universitària, els estudis de doctorat, la investigació amb estreta col·laboració amb indústries i empreses. Actuem en àmbits tan diversos com el mediambiental, l’industrial, la qualitat, etc. Aquesta és la nostra aportació a la societat i ens en sentim molt orgullosos.”
Les fundacions es financen a través de les donacions d’empreses, entitats privades i persones físiques. Es dóna la paradoxa que els empresaris, que per definició tenen com a objectiu la creació de capital i no pas la seva cessió, són els primers a col·laborar: “Les empreses que presten el seu suport saben que els estem descarregant feina en un dels àmbits més importants en el món laboral d’avui dia, la formació i el reciclatge permanent. Per això ens ajuden econòmicament. A més, la nostra trajectòria i la nostra forma de procedir garanteix una total transparència en el maneig dels fons. Per aquesta raó, som nosaltres mateixos els qui ens encarreguem d’explicar-los sempre a què s’han destinat les quantitats aportades. Així, ens assegurem que quedi palesa la nostra idoneïtat, i ells saben que la nostra funció social sempre repercuteix en última instància en un benefici empresarial.”
En general, la resposta de la ciutadania és molt positiva perquè l’esperit dels catalans sempre ha estat solidari: “La gent vol ajudar, però molt sovint no sap com o no té clar si els fons es destinaran correctament. L’existència d’entitats com la nostra assegura que es faci d’una manera justa i idònia per als beneficiaris. En aquest sentit, la llei catalana de 1982 va ser molt positiva i es va avançar 12 anys a l’estatal que, per cert, també va ser impulsada per polítics catalans, ja que el nostre país és l’àrea de l’Estat espanyol amb més tradició. Aquesta normativa facilitava la creació d’aquests vehicles jurídics que canalitzen l’ajuda de grups privats de la societat civil a d’altres membres menys afavorits.” És aquí on trobem la veritable essència d’aquests organismes: “Les fundacions serveixen com a marc que materialitza una idea i vertebra la tasca voluntària i altruista que un grup de persones vol brindar a la societat i que, altrament, es podria haver malmès. Les fundacions, a part de condensar els impulsos personals, els donen forma i sentit, de manera que responen a una determinada filosofia amb la qual estan d’acord tots els seus membres.” Les fundacions també assoleixen un objectiu molt important, la continuïtat: “Els donants saben que les seves aportacions no serviran només per solucionar els problemes parcialment, sinó que contribuiran a la millora d’un element de l’engranatge social que, al seu torn, ajudarà a millorar-ne molts d’altres. Aquest és el nostre cas. Els 1.200 alumnes que actualment tenim matriculats contribueixen en part a la seva formació amb la matrícula que abonen, nosaltres hi contribuïm a través de la canalització de les aportacions dels donants i ells ho faran finalment traduint els ensenyaments apresos en la seva tasca professional.”
Tot i l’objectiu altruista i desinteressat de les fundacions, els fons econòmics són necessaris per al seu manteniment i, per tant, els seus interessos han de ser atractius per als donants; per això, també pateixen períodes de crisi i han de patir reconversions: “Per tal d’estalviar-se preocupacions posteriors, cal que sempre actuïn amb prudència a l’hora de gestionar els seus fons. Perquè les quantitats de què disposen solen ser reduïdes, i cal que es gestionin amb la major eficiència possible.” Amb seguretat, els atemptats a la ciutat de Nova York de l’11 de setembre de 2001 determinaran l’aparició d’un nou període de crisi econòmica i social que, com és natural, afectarà també l’àmbit de les fundacions. En aquesta conjuntura és més necessària que mai l’existència d’equips de gestió que trobin idees brillants per atraure les donacions de les empreses: “Dediquem una part del nostre temps a dissenyar idees noves. De fet, per a nosaltres és la part més fàcil perquè les persones sempre generen expectatives. Després s’han d’obtenir els mitjans adients per fer-les realitat, cosa que no sempre és possible. De tota manera, com a institució i com a persones, ens sentim satisfets quan veiem que altres entitats ho han pogut fer. No tenim afany de protagonisme, sinó d’ajut als altres. En definitiva, el que es pretén és retornar a la societat el que la societat, amb tota confiança i generositat, ens ha donat.”
