Text del 2002.
“La preocupació ètica ha de ser un component essencial del nostre treball”
La Fundació Malalts Mentals de Catalunya és una entitat sense ànim de lucre, destinada a tasques socials en el terreny de la salut mental. Es constituí l’any 1992 a iniciativa de l’Associació de Familiars de Malalts Mentals de Catalunya, creada l’any 1987, que tutelava malalts mentals incapacitats, a instàncies de la Fiscalia. Al 1993, la Conselleria de Justícia de la Generalitat de Catalunya la inscriu al Registre. “Calia que l’Associació creés una nova entitat, amb un equip professionalitzat i amb perfil adequat, per tal de realitzar la tutela dels malalts mentals i preparat, des del punt de vista social i jurídic, per fer-se càrrec dels ‘sense família i sense mitjans’. La principal preocupació era la defensa dels drets bàsics dels malalts, així com garantir l’ajuda a les famílies.” Són paraules de la seva presidenta, Silvestra Moreno García, coneixedora de la situació d’abandonament que la salut mental patia a Catalunya.
En els últims deu anys s’ha anat forjant la missió actual de l’entitat, que consisteix a la millora de la qualitat de vida dels malalts mentals, la defensa dels seus drets i la promoció de la seva autonomia, en l’àmbit de Catalunya. Per complir-la, la Fundació va partir d’aquests objectius: assumir la tutela de malalts mentals, defensar llurs drets i assessorar les seves famílies, així com col·laborar amb institucions públiques i privades per a la sensibilització sobre la problemàtica de la salut mental. Fites aquestes que s’han assolit gràcies a un conjunt de persones d’una gran capacitat humana i un elevat grau de professionalitat, però, sobretot, d’un esperit de fidelitat a la missió i d’un profund sentiment de compromís.
Anna Grau Hoyos és la gerent de la Fundació i la impulsora del codi deontològic bàsic: “Sempre he cregut que calia plantejar-se l’ètica com una anàlisi de les actuacions en la vida diària i que és fonamental complir amb els seus principis i no plantejar-se de fer-ho com una moda que sembla imposar-se. La preocupació ètica ha de ser un component essencial del nostre treball en relació, tant a les persones que tutelem, com a la mateixa societat. El codi consta de diversos apartats, des de l’intrínsec de la Fundació fins al referit als tutelats, al Patronat, a l’equip professional i als voluntaris. És imprescindible en una entitat lucrativa, on també es fa necessària l’avaluació i la revisió dels seus principis, no per adaptar-los a les nostres conveniències sinó per ajustar-los a les noves necessitats socials.”
Les decisions del Patronat, presidit per Silvestra Moreno, la gestió realitzada per l’equip professional dirigit per Anna Grau, a més de les tasques de col·laboració executades per una vintena de voluntaris, fan possible tant la coordinació com el desenvolupament global d’una fundació, que aconsegueix recursos econòmics gràcies al cobrament d’alguns serveis realitzats, a donacions privades i a subvencions d’institucions públiques i privades, així com a herències i llegats, a més de les col·laboracions voluntàries.
L’activitat principal de la Fundació és la tutela, amb la definició d’un programa individual en el qual s’inclouen tots els aspectes humans i socials, tals com la seva evolució mèdica o la recerca d’habitatge. La tasca jurídica consisteix a defensar els interessos dels usuaris, a més de la corresponent acceptació o no del càrrec pel qual ha estat anomenada la Fundació. La gestió econòmica consisteix a realitzar, molt acuradament, l’administració dels béns del tutelat, així com preservar i gestionar correctament el seu patrimoni.
Segons Anna Grau: “Pel sol fet de patir un trastorn mental sever no s’ha d’instar la incapacitació. La incapacitació civil, dictada pel jutge, suposa la restricció de determinats drets civils. Per aquesta raó, és imprescindible que els jutges, a banda d’allò que determina la llei, puguin conèixer, d’antuvi, l’evolució de la vida del pacient, a través d’informes mèdics i socials i proporcionin les dades al futur tutor perquè aquest faci la valoració del cas. A Barcelona, ja existeixen jutjats especialitzats la qual cosa és positiva. Que els jutges tinguin els mitjans adequats és imprescindible a l’hora de plantejar-se la restricció o no de drets civils. També és important la col·laboració de la Fundació i dels familiars de malalts mentals amb l’Escola Judicial. Aquesta última va proposar al Director mèdic de Sant Joan de Déu la realització d’uns cursos que abordessin la teoria, però partint sempre de casos pràctics sobre la incapacitació i l’internament, després que el Dr. Josep Ramos (psiquiatre) fes un resum sobre els trastorns mentals.”
Els pisos terapèutics constitueixen el segon servei de la Fundació. En té sis a Barcelona, destinats a usuaris adults que pateixen un trastorn mental sever, amb dificultats de caire social, però amb un cert grau d’autonomia. Silvestra Moreno explica que “és essencial que els usuaris visquin en pisos i es preparin per a una bona convivència entre ells i amb la societat. A cada pis hi conviuen quatre persones amb l’objectiu de promoure l’autonomia del malalt i aconseguir una correcta adquisició d’hàbits. La Fundació, responsable dels pisos, comparteix la gestió amb l’Associació Septimània que en duu la part terapèutica; contracta el personal que Septimània tria i també és l’entitat qui s’encarrega de cercar els recursos adients, a través del Departament de Benestar Social, així com del cobrament del servei als usuaris, si aquests tenen recursos suficients. Quatre monitors en realitzen la supervisió diària, mentre el Centre de Dia Septimània s’encarrega de la coordinació i supervisió tècnica.”
Entre d’altres accions, la Fundació realitza nous projectes així com també cursos i xerrades, accions institucionals i informes: “Cal oferir informació a la societat perquè es vagi sensibilitzant amb un tema tan ignorat, que ens pot afectar a tots. La nostra tasca no és gens fàcil. Després del franquisme vam treballar molt per explicar els drets, però no vam saber comunicar que també calia conèixer els deures i complir-los. Tots, com a ciutadans, tenim drets i obligacions”, puntualitza Silvestra Moreno, afegint: “Cal definir els nostres usuaris com a ‘persones que pateixen una malaltia mental’. També convé que aquests vagin adquirint la consciència de malaltia, de la mateixa manera que si patissin qualsevol altra patologia.” Anna Grau afirma que “tan sols acceptant-la, reconeixeran la seva especificitat dins d’un context de normalitat, en una societat que ha d’aprendre a conviure amb la diferència.”
Actualment, la Fundació està gestant un futur ple de nous programes socials que pretenen difondre i defensar els drets del malalts a tenir una vida digna. Programen l’obertura de residències i de noves entitats destinades a persones amb trastorns mentals severs en situació penitenciària. Per fer-ho l’acompanyaran la Generalitat de Catalunya i la Fundació Tomàs Canet entre d’altres. A més a més abordarà altres projectes amb la Fundació CPB. Iniciatives per una societat cada cop més lliure, igualitària i solidària.
