Text del 2003
Els trastorns alimentaris són patologies mentals que generen un conjunt de conductes i pensaments distorsionats que desestabilitzen el món vivencial del malalt.
Estem immersos en un món en què el fet d’estar prim s’ha convertit en un valor preeminent. El mode de vida de la societat actual està comportant desestabilitzacions en el marc de la família i l’aflorament de nous problemes socials i de salut. Aquí apareixen els trastorns alimentaris, que són la causa de malalties de gran transcendència com l’anorèxia, la bulímia i menjar compulsivament. El Centre de Prevenció i Tractament d’Anorèxia i Bulímia és una entitat especialitzada en unes malalties que cada vegada afecten a més persones. L’entitat abarca tots els aspectes de la patologia alimentària. Amb una unitat de tractament a Barcelona i una altra a Sevilla, el Centre ha passat per un creixement important des que fou creat el 1998. Va ser fundat per Gaspar Linares, farmacèutic, impulsor del projecte i gestor de l’entitat, pel Dr. Enrique Armengou, psiquiatre, que porta la direcció mèdica, Raquel Linares, psicòloga, que s’encarrega de la coordinació de les tasques de prevecnió i dels programes de tractament ambulatoris, i Sònia Ferri, psicòloga, que és la coordinadora general. Com indica Gaspar Linares, “el nostre objectiu va ser crear un servei integrat de tots els àmbits al voltant dels trastorns de la conducta alimentària a partir d’un model interdisciplinari. Entenem que els trastorns alimentaris són trastorns emocionals, els símptomes dels quals són el baix pes o el sobrepès.”
El tractament s’inicia amb una visita als professionals que hauran de diagnosticar la malaltia, explica Raquel Linares. Es realitzen entrevistes informatives gratuïtes per detectar casos molt primerencs i orientar l’usuari. Si se sospita que hi ha un TCA, es realizta un diagnòstic funcional del malat i es dissenya un pla d’acció personalitzat. El programa terapèutic es du a terme en dos àmbits: l’hospital de dia, que acull 130 malalts, i diferents tipus de programes ambulatoris que compten amb 140 pacients. La unitat de Sevilla és més petita ja que fa un any que funciona.” La filosofia assistencial del centre dóna molta transcendència a l’àrea de prevenció, “dirigida a detectar casos inicials i a educar en la necessitat de preveure conductes que poden comportar trastorns alimentaris. Un aspecte important és la tasca educativa adreçada al món mèdic, el qual ha d’entendre que aquests trastorns provoquen un patiment psicològic molt important que és el que preferentment cal tractar.” També es du a terme una tasca de formació en universitats, capacitant psicòlegs i metges que volen treballar en el camp de les patologies alimentàries, i amb metges de capçalera i infermers de primària.
L’anorèxia i la bulímia nerviosa tenen un origen multifactorial. Les alteracions biològiques i certes característiques psicològiques –sobreexigència, perfeccionisme i inseguretat–, la dificultat d’expressar les emocions, la imposició social de certs models estètics i la sobrevaloració de l’èxit personal són alguns dels factors més habituals. “Però n’hi ha d’altres que incideixen en l’aparició de les malalties. La tasca preventiva esdevé fonamental. Per aquest motiu actuem a les escoles amb diferents programes específics adreçats a professors, pares, alumnes, monitors de menjadors, etc. Amb els nens es treballen aspectes de prevenció personal, de valors, de relacions interpersonals, de comunicació… Hem creat el programa PIP (Pla Integral de Prevenció), que es desenvolupa conjuntament amb els professors per integrar aspectes de les malalties en les assignatures d’educació per a la salut.”
El Centre ABB és un dels capdavanters en el tractament integrat dels TCA. De fet, és un dels pocs recursos sanitaris amb programes especifics per als trastorns per afartament, una de les causes més freqüents d’obesitat. Per fer un tractament eficient cal tenir en compte les causes de la malatia, explica el Dr. Armengou, responsable del centre: “Acostuma a haver-hi una predisposició genètica però també uns factors familiars i socials que contribueixen a desenvolupar la malaltia. En el tractament, a més d’actuar sobre els problemes mèdics i psicològics del malalt, hem de modificar algunes actituds de l’entorn del malalt que fan que la recuperació sigui més difícil. Un dels èxits del nostre tractament és que treballem molt amb les famílies donant-los pautes sobre com actuar.”
El nivell d’eficiència terapèutica del Centre és notable. “El 90% dels pacients són dones entre 12 i 25 anys i una població més gran d’entre 30 i 50 anys. La majoria arriben al centre després d’haver passat per altres tractaments mèdics. La demanda de consulta ve determinada per uns pares preocupats o bé pel metge de capçalera”, indica Sònia Ferri. “La família està especialment neguitosa pel problema de pes, però aquest no és un factor important en la recuperació de la patologia. El problema és molt més profund. La primera fase del tractament es basa en tractar l’aspecte físic i els hàbits d’ingesta, la segona actua sobre la part psicològica. Finalment hi ha un treball amb tècniques psicoterapèutiques destinades a desenvolupar actituds i trencar pensaments circulars. Les tècniques s’emmarquen en l’entorn en el qual viu el pacient.”
L’anorèxia nerviosa és un trastorn alimentari que es caracteritza perquè les persones que el pateixen perden pes i es neguen a mantenir-lo dins els límits de la normalitat. La bulímia, en canvi, implica episodis repetits d’ingesta excessiva d’aliments i una posterior preocupació exagerada pel control del pes corporal, fet que porta el malalt a adoptar mesures extremes per mitigar l’increment de pes produït. Per altra banda, aquesta ansietat i la mala expressió de l’angoixa poden portar una persona a convertir-se en un malalt per atipament, un menjador compulsiu, que consisteix en sobreingestes amb una sensació de descontrol envers el menjar. El Dr. Armengou afegeix que “en el fons estem parlant de patologies mentals, d’un trastorn psiquiàtric, en què la por a engreixar-se, la inseguretat, la dependència de la valoració dels altres, la poca tolerància a les frustracions, sentir-se acceptat…. generen un conjunt de conductes i pensaments distorsionats que desestabilitzen el món vivencial del malalt. Sovint aquestes malalties suposen un canvi en la conducta de les persones i provoquen baixa autoestima, manca de control dels impulsos i sensació de fracàs vital, entre d’altres efectes. En el trastorn de la conducta alimentària, el menjar domina el món emocional del malalt.”
L’evolució normal d’una patologia porta a un tractament continuat d’entre tres i cinc anys. S’ha de fer un seguiment llarg del pacient per preveure possibles recaigudes. L’ètica i el rigor professional regeixen el treball diari d’aquests professionals que s’han marcat una nova fita amb la creació d’una fundació dedicada a la investigació i prevencio dels TCA i que pretén donar suport econòmic a famílies que no tenen recursos suficients per portar els fills a un centre de tractament.
