Text del 2001
“Mantenim la il·lusió de suggerir noves possibilitats sense cenyir-nos estrictament a les experiències ja comprovades”.
Dos socis, V. Ignasi Blanes Tort i Ignasi Faura Ventosa, són els propietaris del barceloní gabinet d’assessors empresarials que duu els seus cognoms, Blanes & Faura. Fa bastants anys que aquests advocats treballen junts, per bé que el despatx es va inaugurar a la dècada de 1960. Es pot dir que el seu és un autèntic grup de professionals de l’assessoria, ja que cobreixen el món de l’empresa i de les organitzacions des d’un punt de vista “integral: ens podem ocupar, a part de l’assessorament jurídic i econòmic normal i corrent, de redactar un pla financer, un estudi de mercat o el pla estratègic. Som capaços de facilitar a l’empresa o a l’organització qualsevol servei que ens demani.”
Una activitat frenètica caracteritza el gabinet Blanes & Faura, on col·laboren 20 persones, a les quals, “tot i la manca de temps”, motiven perquè segueixin cursos formatius que completin la seva preparació. “Tant en el terreny fiscal i econòmic, com en el legislatiu i organitzatiu, la renovació és constant. Això ens obliga a fer-ne un seguiment intern diari, l’única garantia que el gabinet estarà al dia.” No cal dir que el despatx està totalment actualitzat des del punt de vista informàtic: “Internet ens facilita una comunicació àgil i directa amb els clients.” Asseguren que tota aquesta revolució en el món de les comunicacions els ha meravellat pel que fa a les possibilitats que ofereixen. El que està clar és que cal esforçar-se a mantenir un contacte estret amb els clients.
“Les empreses i organitzacions estan molt necessitades de suport, perquè el seu és un món on la competència és ferotge, i les nostres firmes ajuden a estar preparats i tranquils.” La seva àmplia experiència en l’àmbit mercantil, fiscal, financer, laboral i contractual la posen al servei de les empreses. Una de les seves activitats, per exemple, és “l’economia social: la combinació del profit econòmic i humà.” Aquest concepte inclou “cooperatives, societats laborals, fundacions, mutualitats i associacions en què els propietaris del negoci són les persones associades o els treballadors.” Avui aquest sector econòmic representa prop del 10% de l’activitat econòmica de l’Estat espanyol, “un percentatge considerable de la població i la riquesa del país.”
No es tracta d’organitzacions convencionals, “i això exigeix un tracte molt delicat.” Aquest tipus d’empreses, “unes 70”, són les destinatàries dels serveis de Blanes & Faura, entre elles les cooperatives Abacus i Coop 70, la mutualitat Sinera, la Fesalc, la Confavc… Els assessors V. Ignasi Blanes i Ignasi Faura es troben entre “els experts reconeguts en aquest camp.” Sense anar més lluny, el primer va ser “promotor de la Llei de societats laborals, la primera redactada a Europa.” Per la seva banda, el seu soci ha participat en “l’elaboració de nombroses normatives de cooperatives.” Ambdós han intervingut en la creació de “mutualitats, fundacions i organitzacions socials… fruits d’interessos col·lectius que generen una notable activitat econòmica al voltant de les seves necessitats.”
Centrem-nos, doncs, en les característiques d’aquests tipus d’entitats. Les cooperatives són empreses de base personalista amb gran arrelament a Catalunya; actuen en tots els àmbits econòmics i són especialment rellevants en el sector agrari, del treball, del consum i de l’habitatge. “La mútua és una entitat d’assegurança que garanteix uns serveis mutus a les persones que s’han agrupat.” Ignasi Faura és president de “la primera mútua d’assistència jurídica a l’Estat espanyol, creada arran de la petició de diversos sectors socials. Amb aquesta iniciativa vàrem voler introduir un concepte molt ignorat al nostre país, el de la pre-venció jurídica.” Pel que fa a les fundacions, les entenen com “entitats privades que promouen finalitats socials, culturals o esportives en in-terès de la societat, amb gran transparència en la seva gestió.”
Conscients que “qualsevol figura jurídica pot ser manipulada i utilitzada de forma incorrecta”, afirmen que “la majoria de les empreses i de les entitats de l’economia social tenen un bon funcionament. Cal potenciar els criteris ètics de les persones que en són responsables.”
“Les associacions i organitzacions són molt complexes”, reconeixen, i és que, al costat de les clàssiques associacions de veïns, culturals o esportives, n’hi ha “algunes que generen projectes econòmics de gran volum.” V. Ignasi Blanes i Ignasi Faura són també assessors de la Federació d’Associacions de Familiars de Malalts Mentals de Catalunya a l’hora de definir estratègies, nous projectes i diversificar i multiplicar els serveis per a aquest ampli col·lectiu. Afirmen que “qualsevol associació, des de la més petita iniciativa, pot arribar a desenvolupar projectes significatius.” La seva funció consisteix a “destacar les possibilitats de les seves capacitats i orientar-les perquè en treguin partit.”
Lluny del que gran part del públic pensa, les societats anònimes laborals no són l’alternativa a les firmes que fan fallida: “Aquest va ser el seu origen, però d’això ja fa 25 anys. Queden poques empreses reconvertides: es tracta de companyies de nova creació absolutament competitives i, de fet, en neixen constantment. Molts estudiants, un cop acabada la carrera, s’estan acollint a aquesta alternativa empresarial. Són joves que només es tenen a ells mateixos com a capital. ”
A part de la “il·lusió”, hi ha alguna altra cosa que motiva la població jove a engegar projectes com aquests: “Tenen un valor molt important per aportar: la seva capacitat de treball. La sensació de contribuir al desenvolupament de la societat a la qual pertanyen és molt important.”
“Estrictament, som assessors d’empreses i d’organitzacions”, afirmen. “En la pràctica, però, les mateixes entitats et fan participar del seu impuls empresarial.” L’assessor s’ha de comprometre professionalment en els projectes empresarials amb què col·labora i ha de ser jutjat també pels seus èxits i fracassos. Promoure equips de treball i de gestió, afavorir el diàleg i l’acció comuna en les organitzacions és un factor d’èxit. En les societats on els treballadors són també socis “s’atenua i canalitza la conflictivitat laboral i es genera un debat intern superior al d’una companyia de característiques diferents.”
En aquest sentit, Ignasi Blanes trenca una llança a favor dels empresaris convencionals: “N’hi ha que, dotats d’un profund sentit social, converteixen el Comitè d’Empresa en un destacat òrgan de diàleg.”
“Creadors d’idees”, aquests dos catalans es reuneixen freqüentment amb l’únic objectiu de “pensar nous projectes i iniciatives.” Actualment intenten aconseguir que “els nostres coneixements sobre l’economia social arribin a més indrets, col·laborant amb la universitat i altres institucions. Mantenim la il·lusió de suggerir noves possibilitats, sense cenyir-nos estrictament a les experiències ja comprovades.” La inquietud de V. Ignasi Blanes i Ignasi Faura és contagiosa, una autèntica lliçó de professionalitat i humanisme.
