Texto del 2002
Catalunya en un futur serà un país eminentment industrial, motor de moltes iniciatives.
Fomentar la formació professional al cor de Catalunya, tot connectant el món docent i l’empresarial, vet aquí el principal objectiu de la fundació Lacetània, que té com a president Jordi Santasusana, i com a gerent Jaume Barniol.
El màxim responsable de la institució, també president de la Cambra de Comerç i Indústria de Manresa, vol començar retent un homenatge a la seva gent, “la família Lacetània.” Així, assegura que el seu càrrec “no m’aporta més que satisfaccions”, entre altres coses “perquè a Lacetània hi ha un equip que dedica molts d’esforços desinteressadament. Aquestes persones, en qui confio plenament, són els qui realment porten endavant aquesta Fundació, amb una il·lusió admirable.”
Una d’aquestes persones és Jaume Barniol, qui també compagina la tasca a la Fundació amb altres activitats, entre elles l’ensenyament a l’institut Lacetània. Jaume n’és el gerent i, com a representant d’un dels socis fundadors, reitera que la pertinença a l’entitat “comporta una àmplia dedicació, però ho fem amb molt de gust.”
L’activitat dels nostres protagonistes es concreta en un propòsit molt pràctic: “Oferir als alumnes dels cicles formatius la possibilitat de fer pràctiques a les empreses. Gestionem els convenis d’aquestes característiques establerts entre alumnes i empresaris.”
Hi ha, per tant, una estreta col·laboració entre aquesta entitat i l’empresariat de la zona. En xifres, “a la Fundació hi ha representat el 80% del teixit empresarial de la comarca del Bages.” La Fundació ha adquirit tal prestigi que “són els mateixos empresaris els qui ens visiten per demanar alumnes en pràctiques.”
“Les empreses que acullen els nois en pràctiques aporten a la Fundació una donació mensual econòmica”, ens expliquen Jordi Santasusana i Jaume Barniol. “Una part d’aquesta donació es destina a l’alumne, en forma de beca. La resta dels beneficis que obtenim van a parar als instituts adherits a la Fundació. Els centres inverteixen aquests recursos en equipaments per a la formació: tallers de soldadura, aules d’informàtica, etc.”
La institució que ens ocupa desenvolupa altres activitats, entre elles “el reciclatge de professors d’educació secundària de Catalunya. A través del Departament d’Ensenyament, programem cada estiu tot un seguit de cursos dedicats a aquest col·lectiu. En un futur també tenim previst impulsar l’estada d’aquests professors a les empreses perquè es familiaritzin amb les noves tecnologies.”
Recentment, gràcies a l’aportació de diferents institucions i 30 empreses del sector del metall, “hem creat un nou centre, on els empleats dels diversos sectors econòmics del Bages podran formar-se i reciclar els seus coneixements.” Des d’aquest any, aquesta institució catalana atorga als alumnes dels seus centres “els premis Fundació Lacetània.” D’altra banda, col·labora cada any a “la Fira de l’Estudiant”, celebrada en aquest municipi del Bages. La seva aportació consisteix en “una exposició sobre cicles formatius.” El gerent de l’entitat subratlla també la seva col·laboració en “les jornades cientificotecnològiques que se celebren als instituts del nostre entorn.”
Avui dia, “la Fundació agrupa nou instituts de la comarca: l’IES Guillem Catà de Manresa, l’IES Lacetània de Manresa, l’IES Llobregat de Sallent, l’IES Lluís de Peguera de Manresa, l’IES Mig-Món de Súria, l’IES Castellet de Sant Vicenç de Castellet, l’IES Pius Font i Quer de Manresa, l’IES Quercus de Sant Joan de Vilatorrada i l’Escola d’Art de Manresa.”
El president de la institució és conscient que aquesta iniciativa ha servit per omplir un buit important: “Era necessari un pont que unís l’activitat empresarial i la docent. La Fundació és aquest pont.” L’aportació de l’entitat també canalitza un requisit acadèmic: “Els alumnes de formació professional han de cursar obligatòriament un crèdit anomenat Formació en centres de treball.”
“Fins a cert punt, l’estudiant en pràctiques ha suplert la figura de l’aprenent. Les pràctiques a les empreses han suposat un avenç qualitatiu important”, apunten. Ara bé, el gerent de l’entitat, que tracta diàriament amb els joves, sap que aquests s’exposen a un risc, i aquest és que els arbres no els deixin veure el bosc: “Cal vetllar perquè els alumnes, enlluernats pel fet de cobrar el primer sou, no abandonin els estudis.” Convé que aquests nois i noies completin el cicle formatiu abans d’integrar-se plenament al món laboral. De fet, el futur per als titulats en formació professional és d’allò més prometedor: “Particularment en determinades especialitats, tenen al seu davant unes sortides professionals pràcticament immediates.”
No obstant això, a un gran nombre de joves, la universitat continua semblant-los una opció més atractiva que d’altres: “La formació professional no gaudeix del mateix prestigi que els estudis superiors.” Potser hauríem de mirar de ser més pragmàtics: “En una firma només s’exigeix un nivell d’estudis elevat al 10% dels treballadors, els qui pertanyen a l’equip directiu. La resta, en canvi, necessita una altra mena de formació. És més, a les empreses, els qui ocupen els càrrecs de responsabilitat acostumen a tenir entre 35 i 45 anys, la qual cosa significa que al món empresarial hi ha cada cop menys espai per als joves amb titulacions universitàries. La plantilla sempre serà més nombrosa per sota que no per dalt.” Per al president de la Fundació, el que demana la indústria són “professionals amb una preparació pràctica cada cop més àmplia i una formació mitjana.”
Jaume Barniol afegeix que “l’actitud és també un aspecte que els empresaris tenen molt en compte a l’hora de contractar un treballador”, especialment a Catalunya, on “el teixit empresarial el constitueixen bàsicament empreses petites i mitjanes. En aquests contextos, és necessari que la plantilla estigui molt avinguda.” El perfil de les nostres firmes també afavoreix aquests joves catalans, i és que “les empreses petites tenen un caràcter més viu”, cosa que aporta oportunitats i contribueix a la bona salut de l’economia del nostre país.
“Els centres docents també estan començant a incidir en la qüestió de l’actitud”, subratlla. La formació professional ja no és com fa vint anys: “En el passat, era de caire molt més generalista. Avui, gràcies a la implantació de la Reforma, els alumnes arriben als centres de formació professional havent adquirit ja uns certs coneixements bàsics i instrumentals.” En conseqüència, els cicles formatius esdevenen molt més especialitzats, “centrats en els aspectes tecnològics i pràctics.” La nova dimensió adquirida per aquesta formació constitueix la millor estratègia per “millorar la base de la nostra empresa.” Cosa que ja convé, perquè, tal com afirma el senyor Santasusana, “Catalunya en un futur serà un país eminentment industrial, motor de moltes iniciatives.”