Sr. Jaume Barniol Subirà et alia
Sr. Jaume Barniol Subirà et alia
PC, 12è VOLUM. Fundacions

SR. JAUME BARNIOL SUBIRÀ, SR. JORDI SANTASUSANA

FUNDACIÓ  LACETÀNIA

Texto del 2002

Catalunya en un futur serà un país eminentment industrial, motor de moltes iniciatives.

Fomentar la formació professional al cor de Catalunya, tot connectant el món docent i l’empresarial, vet aquí el principal objectiu de la fun­dació Lace­tà­nia, que té com a president Jordi Santasusana, i com a gerent Jaume Barniol.

El màxim responsable de la institució, també president de la Cambra de Comerç i Indústria de Manresa, vol començar retent un homenatge a la seva gent, “la família Lacetània.” Així, assegura que el seu càrrec “no m’aporta més que satisfaccions”, entre altres coses “perquè a Lacetà­nia hi ha un equip que dedica molts d’esforços desinteressadament. Aquestes persones, en qui confio plenament, són els qui realment porten endavant aquesta Fundació, amb una il·lusió admirable.”

Una d’aquestes persones és Jaume Barniol, qui també compagina la tasca a la Fundació amb altres activitats, entre elles l’ensenyament a l’institut La­ce­­­tà­­nia. Jaume n’és el gerent i, com a representant d’un dels socis fun­da­­dors, reitera que la pertinença a l’entitat “comporta una àmplia dedi­ca­­ció, però ho fem amb molt de gust.”

L’activitat dels nostres protagonistes es concreta en un propòsit molt pràctic: “Oferir als alumnes dels cicles formatius la possibilitat de fer pràcti­ques a les empreses. Gestionem els convenis d’aquestes caracterís­tiques establerts entre alumnes i empresaris.”

Hi ha, per tant, una estre­ta col·laboració entre aquesta entitat i l’empresariat de la zona. En xifres, “a la Fundació hi ha representat el 80% del teixit em­presarial de la comar­ca del Bages.” La Fundació ha ad­qui­rit tal prestigi que “són els mateixos empresaris els qui ens visiten per demanar alumnes en pràctiques.”

“Les empreses que acullen els nois en pràctiques aporten a la Fun­da­ció una donació mensual econòmica”, ens expliquen Jordi San­ta­­su­­sana i Jaume Barniol. “Una part d’aquesta donació es destina a l’a­lum­ne, en forma de beca. La resta dels beneficis que obtenim van a pa­rar als instituts adherits a la Fundació. Els centres invertei­xen aquests recursos en equipaments per a la formació: tallers de sol­dadura, aules d’informàtica, etc.”

La institució que ens ocupa desenvolupa altres activitats, entre elles “el reciclatge de professors d’educació secundària de Catalunya. A tra­vés del Departament d’Ensenyament, programem cada estiu tot un seguit de cursos dedicats a aquest col·lectiu. En un futur també te­nim previst impulsar l’estada d’aquests professors a les empreses perquè es familiaritzin amb les noves tecnologies.”

Recentment, gràci­es a l’a­por­tació de diferents institucions i 30 empreses del sector del metall, “hem creat un nou centre, on els empleats dels diversos sectors eco­nò­mics del Bages podran formar-se i reciclar els seus conei­xe­ments.” Des d’aquest any, aquesta institució catalana atorga als alumnes dels seus cen­tres “els premis Fundació Lacetània.” D’altra banda, col­·la­­bora cada any a “la Fira de l’Estudiant”, celebrada en aquest municipi del Bages. La se­va aportació consisteix en “una exposició sobre cicles formatius.” El ge­rent de l’entitat subratlla també la seva col·laboració en “les jornades ci­en­ti­fi­co­tecnològiques que se celebren als instituts del nostre en­torn.”

Avui dia, “la Fundació agrupa nou instituts de la comarca: l’IES Gui­llem Catà de Manresa, l’IES Lacetània de Manresa, l’IES Llobregat de Sallent, l’IES Lluís de Peguera de Manresa, l’IES Mig-Món de Súria, l’IES Castellet de Sant Vicenç de Castellet, l’IES Pius Font i Quer de Manresa, l’IES Quercus de Sant Joan de Vilatorrada i l’Escola d’Art de Manresa.”

El president de la institució és conscient que aquesta inici­a­tiva ha servit per omplir un buit important: “Era necessari un pont que unís l’activitat empresarial i la docent. La Fundació és aquest pont.” L’aportació de l’entitat també canalitza un requisit acadèmic: “Els alum­nes de formació professional han de cursar obligatòriament un crè­dit anomenat Formació en centres de treball.”

“Fins a cert punt, l’estudiant en pràctiques ha suplert la figura de l’a­pre­nent. Les pràctiques a les empreses han suposat un avenç qua­li­ta­tiu important”, apunten. Ara bé, el gerent de l’entitat, que tracta diària­ment amb els joves, sap que aquests s’exposen a un risc, i aquest és que els arbres no els deixin veure el bosc: “Cal vetllar perquè els alumnes, enlluernats pel fet de cobrar el primer sou, no abandonin els estudis.” Convé que aquests nois i noies completin el cicle formatiu abans d’inte­grar-se plenament al món laboral. De fet, el futur per als titulats en forma­ció pro­fessional és d’allò més prometedor: “Particularment en deter­mi­nades espe­ci­a­litats, tenen al seu davant unes sortides professionals pràc­ticament immediates.”

No obstant això, a un gran nombre de joves, la universitat continua sem­blant-los una opció més atractiva que d’altres: “La formació professional no gaudeix del mateix prestigi que els estudis superiors.” Potser hauríem de mirar de ser més pragmàtics: “En una firma només s’exigeix un nivell d’estudis elevat al 10% dels treballadors, els qui pertanyen a l’equip directiu. La resta, en canvi, necessita una altra mena de for­mació. És més, a les empreses, els qui ocupen els càrrecs de respon­sabilitat acostumen a tenir entre 35 i 45 anys, la qual cosa significa que al món empresarial hi ha cada cop menys espai per als joves amb titulacions universitàries. La plantilla sempre serà més nombro­sa per sota que no per dalt.” Per al president de la Fundació, el que de­ma­na la indústria són “professionals amb una preparació pràctica ca­da cop més àmplia i una formació mitjana.”

Jaume Barniol afegeix que “l’actitud és també un aspecte que els em­pre­saris tenen molt en compte a l’hora de contractar un treballador”, especi­al­ment a Catalunya, on “el teixit empresarial el constitueixen bà­sicament empreses petites i mitjanes. En aquests contextos, és ne­ces­sari que la plantilla estigui molt avinguda.” El perfil de les nostres firmes també afavoreix aquests joves catalans, i és que “les empreses petites tenen un caràcter més viu”, cosa que aporta oportunitats i con­tri­bueix a la bo­na salut de l’economia del nostre país.

“Els centres docents també estan començant a incidir en la qüestió de l’actitud”, subratlla. La formació professional ja no és com fa vint anys: “En el passat, era de caire molt més generalista. Avui, gràcies a la implan­tació de la Reforma, els alumnes arriben als centres de formació pro­fessional havent adquirit ja uns certs coneixements bàsics i instru­men­tals.” En conseqüència, els cicles formatius esdevenen molt més es­pe­cialitzats, “centrats en els aspectes tecnològics i pràctics.” La no­va dimensió adquirida per aquesta formació constitueix la millor estra­tè­gia per “millorar la base de la nostra empresa.” Cosa que ja convé, perquè, tal com afirma el senyor Santasusana, “Cata­lu­nya en un futur serà un país eminentment industrial, motor de moltes iniciatives.”