Text del 2001
“El món modern ha d’anar cap a l’arbitratge i evitar litigis”
“El dia que vaig tenir l’honor d’imposar la toga al meu fill de forma solemne va ser un dels més reeixits i feliços de la meva vida personal.” Són paraules de l’advocat Javier Esplá Molina, home infalible, enamorat de la seva família i de la seva vocació. Així ho corroboren els molts anys d’experiència i de lluita personal i professional. El seu pare, Juan Bautista Esplá, comissari de policia i llicenciat en dret, va morir quan ell tenia tan sols cinc anys. Aurora Molina era la seva mare: “Som quatre germans i només jo, el petit, vaig optar pel món del dret. No oblidaré mai l’incommensurable esforç de la meva mare, que va aconseguir tirar endavant i que estudiéssim una carrera.”
Javier Esplá recorda com van ser els seus inicis: “Vaig començar a treballar als setze anys. Exerceixo des de 1973 com a advocat; abans, mentre estudiava, havia estat passant. Vaig fer la carrera per lliure i no vaig posar els peus a la facultat ni un dia. Corrien altres temps… Sempre m’he considerat un autodidacta, és a dir he anat estudiant, aprenent i adaptant-me a les circumstàncies de la vida i de la professió.”
Entre les tasques especialitzades que Javier Esplá realitza destaquen, d’una banda, el dret penal econòmic i, de l’altra, la propietat intel·lectual: “El penal econòmic és el que més m’agrada. Hi vaig dedicar molts anys. Ara ho he derivat al penal de camisa i corbata, diguem-ho així, que vol dir descapitalitzacions de companyies, insolvències punibles… Quant a la propietat intel·lectual, em dedico força al món de la música i als drets d’autor dels audiovisuals i dels musicals. Fins l’any 1987, la propietat intel·lectual es regia per una llei de 1879. La llei de 1986 va regular finalment els drets d’autor i va reconèixer drets inexistents amb anterioritat, com són els dels artistes i intèrprets. Era una llei innovadora a Espanya i adaptada a la Comunitat Europea. No obstant això, caldria modificar-la perquè en els últims anys les noves tecnologies s’han implantat decididament i el tema de la xarxa encara no disposa d’una bona regulació. Cal esmentar la pirateria, fenomen que va relacionat directament amb Internet i que perjudica molt totes les companyies discogràfiques, grans i petites. Ara que la pirateria està present a la xarxa, les empreses s’enfonsen.”
Tants anys de fer camí com a advocat i assessor jurídic d’empresa han permès a Javier Esplá fer-se una idea molt clara d’allò que han estat els amagatalls del món empresarial i de l’assessorament a Catalunya: “Fins que no es va implantar l’assessorament d’empresa com a nou suport de moda, l’advocat era el metge curatiu. Des de fa temps estic dient que surt més a compte l’assessorament jurídic preventiu que el curatiu. El fet d’anar per la vida ben assabentat i assessorat de tot allò que pot passar i de com s’han de fer les coses, resulta sempre més econòmic per a l’empresari que portar el problema a casa seva. Aleshores, tot són corre-cuites, però, malauradament, es veuen encara molts casos d’irreflexió i de passotisme involuntaris. No oblidem que tenim unes lleis de dret processal i de Codi civil i penal que poden derivar en unes responsabilitats econòmiques, penals, administratives o fiscals molt importants. És cert i irrefutable que si els empresaris anessin ben assessorats aquests problemes no apareixerien. El mercat està ple d’assessors, però no tots són bons ni tampoc estan prou preparats. Penso que els grans errors comesos per assessors imprudents i inexperts, fins i tot moguts per interessos purament lucratius, haurien de ser considerats un delicte d’imprudència o, si més no, una falta d’intrusisme professional. El respon-sable final de la precipitació és l’empresari, que paga de vegades amb el naufragi de l’empresa i, consegüentment, el de moltes famílies. En definitiva, l’empresari pot cometre delicte, però la ignorància de les lleis no l’eximeix del seu compliment. Qualsevol persona mitjanament hàbil sap que allò que està fent no pot ser gaire correcte. El fet de ser insolvent, per exemple, no és delicte, sols si es duen a terme determinades accions que són delictives.”
A més a més de la seva tasca com a advocat i assessor jurídic, Javier Esplá és present al Tribunal d’Arbitratges de Barcelona. Planteja l’arbitratge des d’un punt de vista jurídic, com un jutge modernitzat, àgil i professionalitzat: “He dictat el meu laude basat en el dret. Normalment són assumptes civils i mercantils. Crec sincerament que el món modern ha d’anar cap a l’arbitratge i evitar litigis. La rapidesa és la seva bondat per excellència. A priori pot ser que surti una mica més car però a la llarga compensa, sens dubte. No obstant això, en aquest país no existeix una cultura d’arbitratge, s’hauria de conèixer més, de recomanar i de promoure. Seria la fórmula perfecta per evitar tant litigis com també el col·lapse en els processos judicials.”
Actualment, el bufet Esplá Abogados Asociados és el resultat de la professionalitat, la constància i l’aprenentatge tenaç. Així ho ha volgut inculcar el fundador als seus integrants: “Han passat els anys i ara som set persones treballant-hi, entre les quals hi ha el meu fill gran. Sempre he estat conscient que el món del dret no perdona els errors. Val més ser cap d’arengada que cua de lluç, i jo m’estimo més tenir el meu minimacro despatx. Al seu moment, vaig tecnificar-lo i adaptar-lo al nou entorn informàtic, tot i que reconec que no va ser gens fàcil per a mi fer-me a les noves tecnologies. Intento conservar el mateix esperit valent de quan vaig plantar-me per primer cop davant del tribunal el 1973, per al meu primer judici laboral. Fer-me a mi mateix, ser autodidacta, m’ha ajudat a tenir sempre el valor suficient per acomplir nous reptes. En aquella època, el món del dret pertanyia a les elits, no pas als autodidactes… La meva esposa m’ha acompanyat al llarg de tots aquests anys. He d’agrair-li l’esforç i la fermesa; ha estat un suport clau en la meva vida. Hem tingut dos fills: un és advocat i l’altre vol dedicar-se a l’assessorament d’empreses. M’encantaria que treballessin plegats. Esperem que la nostra empresa prosperi i s’ampliï amb la plèiade nova que són els joves com el meu fill, gran adicte a configurar una empresa amb cara i ulls. Desitjo un bufet integral però molt especialitzat, dinàmic, mitjanament gran –al voltant de dotze o catorze advocats en col·laboració– i amb el que calgui, amb moltes ganes de treballar. Una mida ideal per tal de no perdre el personalisme.”
Efectivament, un desig força realitzable i un perfil de despatx de futur on hi ha cabuda per a les noves generacions d’assessors d’empresa capaços d’integrar en el seu tarannà el que precisament Javier Esplá inspira i projecta: honorabilitat i vocació, destresa i confiança, esperit de servei i estimació per cada moment meravellós que ens proporciona a tots la vida.
