Text del 2001
“El mercat ha corregut molt més que la legislació, que resta obsoleta en molts sentits”.
Joan Amat Cortés es considera molt afortunat pel fet que “dos dels meus fills hagin escollit la carrera de lletrat: en Joan i l’Anna, que té el seu propi despatx.” Actualment el pare i el fill són els responsables del bufet que va inaugurar el primer i que duu el seu cognom. Ara bé, entre ells hi ha “una independència absoluta” a l’hora de treballar: “Coordinem les vocacions de tots dos, convergim en tot allò que és necessari, però cadascú marca la seva pròpia pauta.” El fundador del despatx no amaga el seu orgull “per tenir en Joan al despatx, com a advocat i com a fill.”
Els Amat són una autèntica nissaga d’advocats iniciada per Joan Amat Sormani, oncle-avi de l’artífex del despatx i alcalde de la capital catalana al llarg dels anys 1901 i 1902. Joan Amat Cortés va començar a exercir només acabar la carrera de dret, ni més ni menys que el 1946. Posteriorment, va ser nomenat “secretari de sala de l’Audiència” i al cap de cinc anys fundava el despatx, un despatx on “s’ha format mig centenar d’advocats, entre ells l’expresident del Consell de l’Advocacia i actual membre del Tribunal Constitucional, Eugeni Gay Montalvo.” Des del principi, la seva idea va ser la creació “d’un bufet generalista” constituït per un grup reduït de lletrats i una secretària, M. Dolors Poca, que li ha estat fidel “durant més de 40 anys.”
Al llarg de la seva carrera, ha conegut personalitats com ara l’escriptor Josep M. Espinàs, que “va treballar com a passant al meu despatx, fins que li vaig recomanar que, ja que escrivia tan bé, era millor que deixés de redactar demandes i es dediqués a la literatura.” Admet que “l’experiència és la mare de la ciència”, però també és molt conscient que “al llarg dels darrers anys hi ha hagut tantes modificacions i descobriments que sense un reciclatge permanent és gairebé impossible prosseguir l’exercici de la nostra professió.” En conclusió, “l’experiència per si sola no basta.”
Actualment, no descuida l’oficina, però intenta reservar-se tot el temps possible “per dedicar-me a la meva segona carrera, filosofia i lletres, que vaig simultaniejar amb els estudis de dret.” La seva dedicació consisteix a “impartir conferències, escriure i publicar.”
El seu fill, Joan Amat Par, membre de la Comissió de Deontologia del Col·legi d’Advocats, també es considera un privilegiat per “haver fet els estudis i après amb l’ajuda del pare, no tan sols com a pare sinó també com a pensador.” Ara bé, no va voler fer els primers passos en la professió únicament sota la tutela paterna i, acabada la carrera, va optar per treballar durant un any a les ordres d’un lletrat amb bufet a Madrid, Mariano Navarro. El 1981 s’incorporava al despatx familiar i, com el seu progenitor, finalitzava una segona llicenciatura, la d’història. Està especialitzat en “l’assessorament jurídic a bancs i a entitats financeres.”
És en el marc d’aquestes firmes que Joan Amat Par ha après que la filosofia no està desvinculada de l’economia: “Alguns dels meus clients disposen de filòsofs a l’equip, i són els qui millor entenen els programes informàtics més innovadors que s’apliquen al món de les finances.”
Quan Joan Amat pare parla d’economia, el primer nom que li ve a la ment és el de Fabián Estapé, company de curs i “el pare dels economistes que han aparegut posteriorment a Catalunya. Va fer dret perquè aleshores encara no existia la carrera de ciències econòmiques. Els estudiants de dret teníem, però, una assignatura relacionada amb aquesta disciplina, economia política. En Fabián va dedicar molts esforços a estudiar aquests àmbits, i es va convertir en un gran expert.” Joan Amat reconeix que “l’economia ha arribat a imposar criteris polítics i humans, però el que cal demanar-se és si aquesta és l’autèntica economia.”
Pare i fill entenen que l’objectiu del seu ofici no és altre que “ajudar la gent.” D’aquí que el bufet Amat tingui, entre els seus clients, múltiples associacions sense ànim de lucre. Perquè aquestes i altres empreses vagin pel bon camí és fonamental que disposin d’un assessorament adequat: “La llei obliga a la presència d’un assessor jurídic als consells d’administració. Si es va crear aquesta figura va ser amb la idea que s’encarregués de protegir els interessos de la companyia enfront dels socis, fins i tot dels membres del Consell d’Administració. Malauradament, les firmes familiars han identificat aquesta figura amb la de l’advocat particular dels accionistes al marge dels interessos de l’empresa, de manera que s’ha perdut de vista la seva funció protectora.”
Segons Joan Amat Cortés, si alguna cosa manca a les companyies d’avui dia és “el diàleg, indispensable per comprendre’s, especialment quan parlem de diferents generacions d’una mateixa família. Per exemple, tret d’algunes excepcions, hi ha noves tecnologies que a l’avi fundador li resulten molt difícils d’entendre.”
I és que la informàtica és font de més d’un maldecap per als empresaris de la vella escola i els cal un intens reciclatge. “Com sempre, el mercat ha corregut molt més que la legislació, que resta obsoleta en molts sentits. És més, per alguna raó, el legislador s’aparta de la realitat ciutadana. Un exemple clar d’aquest distanciament és la normativa de la signatura digital, que encara no disposa d’un reglament que desenvolupi un registre per a les empreses que prestaran serveis de certificació, de manera que tot i que n’hi ha múltiples de preparades per fer-ho, encara no poden engegar aquesta via de comunicació.”
La necessitat de legislació esdevé més peremptòria quan descobrim que al nostre país no existeixen ni tan sols tribunals preparats per decidir sobre els plets que es puguin derivar de qüestions tan noves: “Per resoldre litigis d’aquest gènere cal desplaçar-se fins al Tribunal Internacional de Comerç de París, la qual cosa eleva considerablement els costos del procés. En conseqüència, són poques les firmes que en aquests casos es presten a recórrer a aquesta opció, i s’estimen més arribar a un acord.”
Evidentment, als Estats Units estan molt més avançats en aquest sentit: “La mentalitat europea pel que fa al dret és molt diferent de l’americana. Allà, les vendes a través d’Internet han tingut un èxit enorme, perquè l’empresari que comercialitza els seus productes a la xarxa està molt més protegit enfront perills com els impagats. Al mercat americà es vetlla més per l’empresa que al Vell Continent.” Tanmateix, aquestes deficiències pel que fa a regulació dels afers relacionats amb les noves tecnologies presenten un avantatge, i és que “les properes generacions de juristes tindran l’oportunitat d’accedir a noves especialitats i de redactar les lleis que ara ens manquen. Hi ha un gran àmbit de desenvolupament a l’abast.”
